“Si tot va bé, l’hospital d’Alzira i el de Dénia seran públics aquesta legislatura”

Llicenciada en Medicina per la Universitat de València, Carmen Montón va acceptar el difícil repte oferit pel president de la Generalitat, Ximo Puig, de portar les regnes de la sanitat pública valenciana en un moment complicat per la situació econòmica tan delicada del Govern autonòmic. Tanmateix, aquesta situació no ha estat impediment per a aconseguir millores importants per a la ciutadania basades en la recuperació de drets suprimits durant l’etapa de retallades aplicades en les legislatures passades.

Estaria vosté disposada a anar-se’n a Madrid si Pedro Sánchez poguera formar Govern i li oferira un càrrec?

A mi qui m’ha cridat per a sumar en un Govern ha estat Ximo Puig i jo no sóc una persona que es deixe les coses a mitges. Hem fet moltes coses durant aquests primers mesos, molt importants, que es noten i que afecten un percentatge molt elevat de la població, i jo estic molt satisfeta amb aqueixa faena i pretenc continuar-la i acabar-la.

És vosté una persona molt afí a Pedro Sánchez, però està en un Govern amb un president que no sembla que té tanta sintonia amb ell. Això com ho viu?

Jo crec que des del PSPV es treballa a hores d’ara per a afavorir que hi haja un Govern de canvi a Espanya. Crec que nosaltres, en tot el que hem pogut, hem aportat el nostre granet d’arena, perquè tenir un Govern de canvi a Espanya ens afavorirà a la Comunitat Valenciana, entre altres coses, en el finançament i en sanitat per a derogar el decret 16/2012.

És a dir, que tenen una necessitat que hi haja un Govern afí a Espanya que sintonitze amb les seues polítiques.

Jo crec que la Comunitat Valenciana té necessitat que hi haja un Govern de canvi perquè la qüestió del finançament es tracte seriosament, perquè el decret 16/2012, que és el de l’expulsió sanitària d’una part de la població i el del copagament, també quede derogat, és una necessitat imperiosa que hi haja un Govern de canvi que acompanye i que deixe treballar el Govern valencià. Jo crec que no és gratuït que el Govern de Rajoy haja recorregut contra la universalitat de l’accés a la sanitat pública, encara que ara ja s’haja alçat la suspensió i ha demostrat el tribunal que no tenien raó quan parlaven del problema econòmic que podria suposar, s’ha demostrat que eren arguments fal·laços, però és evident que tenint un Govern en contra és més difícil treballar. Encara així, ho hem fet aquests 6 mesos.

És el seu departament el que més pateix el problema del finançament?

Sí, Sanitat és una de les conselleries que més el pateix i, a més del problema del finançament, hem de sumar altres forats negres. Per exemple, el Fons de Garantia Assistencial no està posat en funcionament i d’ací depén la compensació dels pacients d’altres territoris que són atesos a la Comunitat Valenciana. El 2014 van deixar d’ingressar les arques de la Generalitat 74 milions d’euros per aquest concepte que havia d’abonar el Govern d’Espanya. Això, fins ara, en l’etapa del PP en la Generalitat no es reclamava i el Govern d’Espanya amb Rajoy al capdavant no ho ha posat en marxa. Entre la deixadesa per a reclamar aquests ingressos i el finançament, doncs veus que entrem a la Conselleria amb un dèficit de 1.100 milions d’euros per a acabar l’any. Però encara així, es pot veure que les prioritats han canviat, perquè nosaltres estem per recuperar drets. Vam aprovar de manera molt ràpida la universalització d’accés a la sanitat pública de la manera més garantista, hem eliminat el copagament farmacèutic que afecta quasi un milió de persones. Són mesures que parlen de tornar la decència a la nostra terra i que parlen de la vida de les persones.

La sanitat valenciana necessita més finançament o reformes?

Necessita les dues coses, necessita bona gestió i posar com a prioritat les persones. Necessita posar fi a les retallades i a les mesures de retallades ideològiques, perquè el model del PP era un model d’exclusió. Nosaltres parlem d’un model de sanitat universal, d’eliminar el copagament, de la devolució gratuïta de la píndola de l’endemà, la devolució del dret de la reproducció assistida de les dones soles o lesbianes. Crec que ací s’han fet passos molt importants que ens tornen la dignitat com a societat. Després també cal bona gestió, fa falta el que hem fet, tenir un pressupost que s’acosta més a la realitat i que fixa com a prioritat les persones.

La possibilitat de rescatar per al sistema públic l’hospital de gestió privada de Dénia no estava prevista. Com ha sorgit aqueixa opció?

Dins del procés de revertir els hospitals privatitzats al sector públic i tal com es va acordar en el Pacte del Botànic, el primer pas és portar un control sobre les concessions, motiu pel qual s’ha creat una estructura de control, i el segon és estudiar les possibilitats per a la reversió. En aquest sentit, ha sorgit una oportunitat, ja que DKV vol vendre el seu paquet accionarial per a eixir de l’hospital de Dénia. I és una oportunitat que hem d’estudiar. Ja havíem parlat amb ells i és una possibilitat que estava ací. Ara hem fet un pas més avant. Alzira acaba la seua concessió el 2018. Si podem arribar a un acord amb DKV, també s’acceleraria la reversió de Marina Salut, i a això ens dedicarem a fons.

Per què DKV té ara, de sobte, tanta pressa per vendre?

Perquè les seues motivacions poden ser moltes, però al final hi ha un missatge i és que el model de privatització a la Comunitat Valenciana ja no és un model vigent. Entenc que deu estimar-se més estar en altres llocs.

Què hi ha de cert en el deute de 240 milions d’euros de la Generalitat amb les concessions?

La Generalitat paga els seus proveïdors com pot, i dins d’aqueixos proveïdors estan les concessions dels hospitals.

Però llavors ja tenen les xifres exactes del que costen aquestes concessions?

Nosaltres, el que hem dit sempre és que les liquidacions no estaven clares i que en algunes concessions des del 2008 no s’havien produït liquidacions. En aqueixa tasca estem. Les primeres ja s’han anat aclarint i ara estem en les comissions mixtes bilaterals entre les empreses concessionàries i la Conselleria per acabar d’aclarir els comptes perquè ací s’ha hagut de fer un treball d’arqueologia. No s’ha portat una gestió rigorosa ni al dia i crec que la primera obligació de qualsevol conseller i qualsevol persona que estiga al servei públic és ser rigorós i portar la gestió al dia. Jo crec que en molts temes, però sobretot en aquest, s’ha demostrat que la dreta no és bona gestionant.

Tenen ja algun avanç de resultats de les auditories que s’estan fent a les concessionàries?

No, nosaltres hem fet la nostra pròpia faena des de la Conselleria amb les auditories de qualitat i hem demanat a la Sindicatura de Comptes que faça aqueix treball d’auditories igual que va fer el de ressonàncies magnètiques, que parlava d’un possible estalvi de 16 o 17 milions d’euros. Tot just ho tindrem, ho portarem al portal de transparència igual que portem els contractes amb les empreses, que eren com un secret molt guardat i al final el que s’ha vist és que eren contractes molt laxos, sense plec de sancions, com sí que tenen, per exemple, a Madrid. El que sí que hem vist són les addendes i les correccions que s’han anat produint. El 2003, per exemple, la Generalitat va rescatar Alzira per fer unes condicions més avantatjoses.

Tenen ja perfilat el plec de sancions a les concessionàries?

Se n’estan encarregant les comissions mixtes que han de parlar amb ells.

Ara mateix pot permetre’s econòmicament la Generalitat fer-se càrrec dels cinc hospitals de gestió privada?

Mai no s’ha demostrat que el model de gestió privada siga més eficient ni més barat. Aqueixa demostració falta i ací hi ha un compromís polític que està reflectit en el Pacte del Botànic, que es basa la reversió al públic d’aquests hospitals. Per descomptat que es pot assumir, perquè no ix ni de bon tros gratuït el model de concessió. Per tant, hem de donar-li tota la normalitat, tindrem un període de transició que serà llarg, que comprendrà tota aquesta legislatura i segurament la següent.

Però, què li costa a la Generalitat actualment aquest model de gestió privada?

És el que estem veient en les liquidacions, veure si és avantatjós o no és avantatjós, però en tot cas ací hi ha una aposta política que ha repetit diverses vegades el president, i que no vol dir que en altres àrees de la Generalitat no puga haver-hi col·laboració publicoprivada. No es tracta d’anar en contra de la sanitat privada, però ací es va produir una situació en què el PP va arrancar cinc departaments, el 20% de l’atenció sanitària de la Comunitat Valenciana, que va fer prevaldre la salut com a negoci, no com a dret, i això és el que aquest Govern diu que no i és el que aquest Govern a hores d’ara reverteix. Alzira es revertirà el 2018, quan acabe la concessió, i si les negociacions van bé, abans del que s’ha previst, també es revertirà el departament de la Marina.

És a dir, que esperen acabar la legislatura amb dos hospitals rescatats.

Sí, dins de la gestió directa de la Conselleria.

Què passarà amb els treballadors d’aqueixos hospitals?

Ja els ho hem explicat des del primer minut. Tenim dos anys en el cas de l’Hospital d’Alzira. En el de Marina potser una mica menys, però estan protegits per l’estatut marc dels treballadors. Aqueixes persones continuaran treballant l’endemà i cobrant la nòmina. Després caldrà acordar, perquè hi ha diferents fórmules per a integrar aqueixos treballadors i treballadores. És una conversa que cal mantenir amb els sindicats i ho farem amb tota normalitat, com n’hem mantingut moltes altres.

Mantenen una relació fluida amb els sindicats?

Sí, hem desembossat moltes situacions. En la Generalitat, i en concret en Sanitat, estaven a males fins ara amb els sindicats i ací estem desbloquejant les ofertes públiques d’ocupació que des del 2007 no eixien, hem acabat de resoldre la del 2007, de la qual es va fer en La Fe fa poc l’examen d’infermeria. Traurem 3.600 places enguany, perquè són una acumulació dels anys 2014, 2015 i 2016. Tot això s’ha pactat i s’ha negociat amb els sindicats. També el tema de recuperar tots els dies que van llevar als funcionaris. Hem fet altres coses, com el pla d’igualtat, que, al cap de huit anys de la Llei d’igualtat, no existia a la Conselleria de Sanitat, tot i ser una conselleria on el personal són dones en més d’un 70%. La igualtat és una qüestió dels dos sexes, però crida l’atenció que en aquesta conselleria no hi haguera mesures de conciliació, de coresponsabilitat. És una cosa que nosaltres hem pactat amb els sindicats i crec que ells n’estan satisfets. O el permís de lactància per als treballadors, els pares als quals no se’ls concedia si la dona estava en desocupació, i això és un greuge. I sobretot, de tornar la dignitat als treballadors en les condicions laborals, perquè al capdavall els professionals sanitaris han estat els que han mantingut el nivell de l’assistència sanitària.

Aqueixes 3.600 places que trauran, són noves per a augmentar plantilla?

Les ofertes públiques d’ocupació són per a consolidar places d’interins o per a promoció interna. El nostre compromís és traure cada any una oferta pública d’ocupació, que això no ho havia fet ningú; a la Comunitat Valenciana des de 2007 no se’n treien.

Tenen ja tots els permisos del nou hospital La Fe?

Vam demanar la llicència de bombers, perquè hi havia un problema amb les escales d’incendis. Algunes coses ja les deuen haver donades i altres estan en tràmits. Per això dic que hi havia una manera de treballar poc seriosa i poc rigorosa, no eren bons gestors, perquè ha calgut posar moltes coses en ordre. Hem passat sis mesos posant en ordre la casa i negociant contractes o una altra sèrie d’històries que la cosa més normal seria que estigueren bé des del començament.

Quant al projecte del centre de salut en el recinte de l’antiga Fe, en quina fase està?

Ací tenim tres coses: el centre 24 hores, el centre de salut i el d’especialitats. Jo crec que això és el més urgent i el que ens demana també el veïnat per no haver de fer el desplaçament fins a la nova Fe. I aqueixa és la primera fase. La segona fase és la resta de la parcel·la. Ací hi ha molts metres i vam demanar ajuda al Col·legi d’Arquitectes perquè ens fera els informes. En aqueixa fase és en la que estem. La primera ha de ser començar a construir.

Quin termini es marquen per a acabar aqueixa primera fase?

Jo espere que podem acabar la legislatura amb aqueixos tres centres en funcionament. Les altres qüestions comportaran un període més llarg.

Finalment derrocaran les torres més antigues?

Ací cal veure de quina manera tècnica es resol aqueixa qüestió, perquè hi ha edificis que tenen amiant. L’anterior Govern del PP n’havia licitat la demolició, però no es pot fer, perquè un edifici d’amiant no es pot demolir; primerament cal desmuntar-lo. No obstant això, 20 dies abans de prendre possessió és quan firmen els derrocaments. Era poc seriós sobretot quan ací encara hi ha serveis informàtics, anàlisis clíniques, oncologia, la base de les urgències, esterilització, bugaderia… Si ho traus d’ací, no tens cap altre lloc on col·locar-ho. A més la bugaderia és per a sis o set hospitals més, no sols per a La Fe.

El futur de l’hospital Arnau de Vilanova està vinculat al que es faça en la parcel·la de l’antiga Fe?

Està més vinculat al mapa sanitari que d’una vegada per sempre hem d’explicar ja, no sols a València, sinó a tota la Comunitat Valenciana. Es tracta de l’organització que volem dels serveis. Està més vinculat a això que no a la parcel·la de l’antiga Fe. Hem de tenir visió global, perquè també estan Castelló i Alacant. Llavors cal distribuir i apostar per l’equitat a les tres províncies.

Donarà aqueix mapa nou una solució al col·lapse que viu la nova Fe després d’assumir 80.000 nous pacients que abans tenia assignats el Peset Aleixandre, després de l’última remodelació de l’anterior Govern el 2013?

Jo no diria que és un col·lapse. El que hi ha hagut després de les Falles i de la Setmana Santa són moltes atencions, com és normal, igual que els dilluns sol haver-hi més complicació en els serveis. Jo ho veig més així que no d’una altra manera.

Però en general, de cara al públic, té la sensació que la gent veu que s’ha deteriorat la sanitat valenciana en aquests anys?

Quan vam entrar, el baròmetre sanitari de la Comunitat Valenciana establia una preferència de les més baixes de tota Espanya de la sanitat pública sobre la privada. Això és perquè no s’ha cuidat el bon nom de la sanitat pública. Nosaltres a hores d’ara treballem en un pla de dignificació de les infraestructures que és necessari. Quan vam arribar l’agost, va ser una cosa infernal, perquè els aires condicionats dels hospitals s’espatlaven pel fet que els aparells eren obsolets. Aqueixa obsolescència de la sanitat pública tant en infraestructures com en tecnologia és una realitat que estem corregint. També amb el pla d’accessibilitat perquè siguen accessibles tots els centres de salut i hospitals. Això en 20 anys no s’havia fet i ara nosaltres anem fent una faena molt important per a posar al dia la sanitat pública valenciana. Una sanitat pública que té coses excepcionals fruit dels professionals. En trasplantaments som dels primers, per la generositat dels pacients i de les famílies, perquè els professionals són molt bons i tenen molta implicació. La Fe és l’únic centre d’Espanya on estan tots els tipus de trasplantaments. També en plans oncològics tenim molt bons professionals, com la doctora Lluch, que n’és referent. Tenim persones molt bones i de molt de nivell que necessiten que se’ls done suport des de l’Administració i això és el que estem intentant fer. Donar-los suport perquè puguen desplegar al màxim les seues qualitats i les seues capacitats. Tornant al tema de les urgències, tenen previst a mitjà o a llarg termini algun projecte per a millorar aquest servei?

És que enguany no ha estat especialment problemàtic. Hi ha hagut casos puntuals de més pressió coincidint amb els pics màxims de la grip, però no res fora del normal.

Ja tenen perfilat el pla de xoc per a reduir la llista d’espera quirúrgica?

Bé, ací el que hem fet és democratitzar el sistema, i això passa per la transparència, perquè la ciutadania té dret a conéixer la realitat. La llista d’espera que fins ara es donava a la Comunitat Valenciana era falsa. Amb la fórmula que usava el PP hauríem dit que la llista d’espera era de 67 dies amb 47.000 pacients. Dient la veritat i comptant des del primer minut, des del primer dia de consulta i de diagnòstic fins al moment de l’operació, hi ha 120 dies amb 57.000 pacients. Hi havia més de 10.000 pacients ocults. La primera cosa que hem fet és a dir la veritat. Després nosaltres ja hem anat posant mesures, que hem d’ampliar i posar en coordinació amb tots els departaments a la Comunitat Valenciana. El nostre criteri general és fer amb els nostres propis mitjans el màxim possible. La nostra primera opció no és derivar a la privada, sinó l’autoconcert, fer-ho amb els nostres propis mitjans, ampliar la jornada a la vesprada, enfortir els nostres propis hospitals i, en última instància, traure-ho fora del sistema públic. I en això és en el que treballem ara. A Alacant, en l’hospital de Sant Joan, han fet l’ampliació de jornada, en altres han apostat més per l’autoconcert. Ara el que hem de fer és unificar totes aqueixes propostes, veure les que han funcionat millor i fer-ho homogeni per a tota la Comunitat Valenciana.

El tema de l’ampliació de jornada exigirà una inversió forta en mitjans i plantilla.

Sí, però nosaltres hem llançat un missatge molt important, i és que mentre el pressupost de la Generalitat pràcticament s’ha congelat o ha baixat unes dècimes, el de Sanitat ha pujat un 7,6%. On la resta de la Generalitat s’ha estabilitzat, nosaltres hem pujat més de 416 milions d’euros, que és el 34% del total del pressupost autonòmic, amb la qual cosa ací llancem el missatge que la sanitat és prioritària. També educació i serveis socials, però la prioritat d’aquest Consell ha estat dignificar la sanitat pública valenciana. Hem de veure de quina manera anem augmentant els treballadors, però això al final és com una orquestra, hem de tocar moltes coses alhora. Per a nosaltres el prioritari era recuperar drets. Ja ho hem fet i ho continuarem fent, però en paral·lel hem de fer més qüestions que són d’estructura, de plantilla. Això sí que ens ocuparà la legislatura i la següent. 20 anys de desgovern, de mala gestió, de no prioritzar la sanitat pública, de retallades, de mirar la sanitat com un negoci, no es poden curar ni en quatre mesos ni en sis mesos ni en quatre anys.

A pesar d’aqueix augment pressupostari, continua havent-hi problemes amb els pagaments a les farmàcies. Això continuarà generant factures en els calaixos inevitablement?

El que hem fet és aproximar a la realitat la despesa en farmàcia i anar veient. Ara ha de venir el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic). Per això el finançament és tan important per a la Conselleria de Sanitat, perquè nosaltres no deixarem ni un minut de proporcionar allò que cal, però necessitem continuar reivindicant que hi haja un finançament just, per a poder tenir una gestió més sanejada. Es pot dir que, sense el finançament, el sistema de salut públic valencià és econòmicament insostenible?

No, jo crec que dir això és tremendista. La sanitat pública valenciana és viable, el seu futur pense que està assegurat, perquè sempre que hi haja un govern de progrés que pose l’èmfasi i la prioritat en la sanitat pública pot funcionar i funcionarà. La reivindicació del finançament és molt important, perquè en una Generalitat en què el 34% és despesa per a la sanitat i la salut de les persones hi cal.

És a dir, que una injecció econòmica per la reforma del finançament es notaria en la sanitat pública valenciana.

Sí, es notaria a l’hora d’augmentar personal i de millorar les infraestructures. A més, si el mateix govern deroga els decrets de l’exclusió sanitària i del copagament, doncs no se m’acut res millor.

Quan veurà la llum el nou pla de salut que estan preparant?

Volem presentar-lo a l’abril, i és el quart pla de salut que té la Comunitat Valenciana. La novetat principal és que s’ha fet d’una manera transparent i participativa. S’ha cridat a participar-hi a tothom, experts inclosos. Tampoc no volem que siga una cosa que es quede en la Conselleria de Sanitat, sinó que transcendisca de la sanitat i que parle de la salut, per això ací està també molt involucrat el president de la Generalitat, Ximo Puig, i per això hem fet una tasca de sis mesos amb la resta de les conselleries, per tenir aqueixa transversalitat. Després inclou qüestions molt importants com la igualtat de gènere. Fins ara brillava per l’absència, i en una població en què el 53% són dones, era important que coses com la lluita contra la violència de gènere pogueren estar reflectides en la salut. Després ve l’avaluació. El pla l’avaluarem cada dos anys. Un grup d’experts l’avaluarà constantment. El portarem a les Corts Valencianes, al Consell de Salut de la Comunitat Valenciana i es publicaran els resultats de cada avaluació.

Parlant de violència de gènere, com va funcionant el pla de prevenció en els centres de salut?

Hem fet una campanya permanent de lluita contra la violència de gènere, tots els departaments de salut i centres sanitaris es van declarar al seu dia com a espais lliures de violència de gènere i hem actualitzat el protocol per a detectar casos de violència de gènere en atenció primària. Nosaltres estem millorant aqueixos protocols. El febrer es van fer 30.000 entrevistes a dones que van per altres qüestions a l’atenció primària i volem que tots els professionals sanitaris estiguen sensibilitzats perquè les dones sàpien que en la sanitat pública valenciana tenen un referent on poder acudir si pateixen aquestes situacions.