La recollida de residus orgànics, una “revolució” en favor del medi ambient

El 2020 està previst que estiga implantada la recollida selectiva de residus orgànics en gairebé tot el territori valencià, de manera que en totes les comarques es podran veure al carrer els contenidors marrons, que des de fa dos anys estan instal·lant-se de manera progressiva per nombroses localitats valencianes. En l’actualitat, una gran part dels residus orgànics encara no són reutilitzables per a fabricar compost per a ús agrícola perquè no es poden separar.

No obstant això, l’objectiu de la Conselleria de Medi Ambient és que al començament de la pròxima dècada gairebé la meitat del fem orgànic generat (el 45%, unes 250.000 tones) es puga arreplegar a l’origen i que aquests residus siguen de bona qualitat. És a dir, amb un percentatge molt reduït d’una altra mena de residus, fet que permetrà elaborar un compost de gran valor per a ús agrícola. “La nostra idea és que la resta també es puga recuperar”, reconeix Joan Piquer, director general de Qualitat Ambiental de la conselleria.

Per a assolir aquest objectiu, des de l’Administració autonòmica són conscients que és clau la conscienciació i l’educació ciutadana, i en això s’incideix des que el 2015 es va començar a treballar per a la implantació, inicialment de manera pilot, del quart contenidor, el depòsit marró per a residus orgànics. “No és una qüestió política, és una cosa que hem de fer sí o sí, tal com recullen les directives europees”, apunta Piquer.

Actualment, la recollida selectiva d’orgànic ja funciona en un gran nombre de localitats i comarques valencianes, siga per a ‘grans productors’ (com ara col·legis, hospitals, restaurants, empreses de servei d’àpats...), amb els contenidors a peu de carrer o a través de l’arreplega porta a porta. Així, per exemple, a València l’experiència ja funciona en dos barris i està previst que enguany ja estiga implantada en el 50% de la ciutat i en la totalitat abans que acabe la legislatura.

També s’està portant ja a terme en localitats com Sagunt, amb menys d’un 1% de residus impropis entre els grans productors, i a la comarca del Camp de Morvedre a la Baronia i les Valls, on s’aconsegueix un compost de gran qualitat; a la ciutat d’Alacant per a grans productors; a Villena, a Càlig o a Alcalà de Xivert en la via pública; a les comarques dels Ports o l’Alt Maestrat en proves; a Castelló, Borriana, Onda, Montcada, Alcoi, Elx, Santa Pola... En total, són més d’un centenar de municipis valencians en què l’arreplega de residus orgànics està ja implantada o en procés.

Compostatge comunitari

Una altra de les novetats que es preveuen és el compostatge comunitari, que està implantat en el País Basc i en zones rurals de Granada. Consisteix en el fet que comunitats menudes –com ara petites poblacions– facen directament el compost amb els residus que generen per a ús propi, de manera que s’evita haver de transportar-lo a les plantes de tractament.

Piquer, que considera aquesta experiència una “revolució” mediambiental, es mostra molt satisfet amb l’actitud dels ajuntaments i la implicació de les tres capitals valencianes. Sobre això, destaca la importància que aquesta mesura té en l’agricultura, que obté un compost de gran qualitat, i per als ciutadans, que poden veure’s beneficiats en la taxa d’arreplega de residus. “Amb la recollida selectiva, el cànon per tona acaba sent més barat”, explica el director general, que posa com a exemple el cas de la Costera, la Safor, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés, on els veïns paguen “12 euros menys per rebut”.

Pla integral de residus

Tal com reconeixia la consellera, Elena Cebrián, l’objectiu de la Generalitat és tenir acabada la revisió del Pla integral de residus (PIR) al llarg del 2018, un document que ha de servir d’eina que s’adapte a la normativa i que preveu un pla “molt ambiciós” de segellament d’abocadors “a molt llarg termini”.

L’esborrany del PIR també inclou una disposició sobre els residus d’un sol ús, com les càpsules de café, els bastons per a les orelles, els palets dels caramels, els coberts de plàstic... L’objectiu del Consell, tal com passa a les Balears o França, és prohibir l’ús d’aquests materials el 2020 “sempre que hi haja un material alternatiu més sostenible”.