eldiario.es

9

36,8 milions d’euros: traure capitals a l’estranger com una de les belles arts de la corrupció

“Aconsegueixen tindre els fons ocults pel funcionament tan lent de la justícia i per la tardança de les comissions rogatòries”, explica el periodista i escriptor Sergi Castillo

La investigació del cas Erial ha permés recuperar deu milions d’euros

En el cas Terra Mítica la Fiscalia va assegurar que els capitals en comptes andorrans “no han aflorat”

La defensa de Zaplana pide la nulidad de las actuaciones del caso Erial

L'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana EFE

No és la més famosa de les emoticones de les aplicacions de missatgeria ràpida, però serveix per a il·lustrar un fenomen íntimament associat als casos de corrupció. És el feix de dòlars amb ales volant. En aquest cas, euros volant a l’estranger. Només en sis dels casos més importants de corrupció a la Comunitat Valenciana, 36,8 milions d’euros van aparéixer en comptes o en complexes estructures societàries a l’estranger. Encara que, com passa amb el crim organitzat i el narcotràfic, les xifres només són estimacions.

El periodista i escriptor Sergi Castillo, autor de Yonquis del dinero (Lectio ediciones, 2016) va calcular que la corrupció i el balafiament durant el llarg cicle de governs del Partit Popular a la Comunitat Valenciana van costar uns 15.000 milions d’euros. Segons explica a eldiario.es, en els casos de corrupció és habitual “esquivar els mecanismes de vigilància i control fronterers” per a traure els fons de les presumptes trames de corrupció cap a l’estranger. “En alguns casos aconsegueixen tindre els fons ocults pel funcionament tan lent de la justícia al nostre país i per la tardança de les respostes a les comissions rogatòries, que poden tardar anys”, afig Castillo. I en posa un exemple: el cas Ivex. Així comença la cronologia d’un fenomen que es va iniciar de la mà de Julio Iglesias.

Cas Ivex

El cas Ivex, que investigava un pretés delicte de malversació pels pagaments milionaris a Julio Iglesias entre el 1997 i el 1999 el va arxivar provisionalment l’Audiència Provincial de València mentre no es resolguen les comissions rogatòries sol·licitades a uns quants bancs estrangers. En tot cas, el delicte de malversació no està prescrit.

El contracte amb l’artista imposava el pagament de 2,2 milions, però hi hagué un “contracte B” que elevava presumptament aqueixa quantitat a 5,9 milions lliures d’impostos. Per aquests fets està investigat l’ex-director general de l’Institut Valencià d’Exportacions (Ivex) José María Tabares, que va ser condemnat a cinc anys de presó per estafa en una altra causa el 2005. Tabares va ser localitzat al Japó, on treballa en una universitat, pel diari La Veu.

Cas Terra Mítica

La sentència del cas Terra Mítica va condemnar a més de 300 anys de presó 22 persones, entre elles dos exdirectius del parc d’atraccions. El Tribunal Suprem va confirmar la sentència que va condemnar, entre altres, l’excunyat d’Eduardo Zaplana i exdirector de contractació, Justo Valverde.

La fiscal va advertir que hi havia indicis que els diners estafats a Terra Mítica es van evadir a l’estranger, concretament al Principat d’Andorra. Aquests “capitals que no han aflorat” estaven, segons la Fiscalia, en comptes bancaris andorrans en què uns quants dels processats figuraven com a titulars fins a l’inici de la instrucció del cas.

Cas Gürtel

La sentència del cas Gürtel, una trama que va tindre a València una de les principals capitals, encara que també es va estendre per altres comunitats autònomes, va imposar 29 condemnes que sumaven 351 anys de presó i multes de 105,6 milions. A més, la sentència de l’Audiència Nacional va exigir el decomís de diners i béns que sumaven 11,8 milions d’euros.

Cas Emarsa

La dona del blanquejador del cas Emarsa, José Ignacio Roca, va confessar al jutge que una part dels diners distrets van acabar en comptes de França i Malta. Al país veí, la parella va comprar 30 apartaments, que després van vendre. Segons va explicar la dona, Roca va posar a nom seu i al de la seua filla major una immobiliària a França. Aqueixa empresa va rebre 1,1 milions d’euros de la firma Erwinin, que va cobrar fins a 10 milions d’Emarsa  per faenes no fetes.

Els fons que recaptava la dona amb la venda dels pisos es transferien després a comptes que li indicava el cervell de la trama, José Ignacio Roca Samper, condemnat a sis anys i un dia de presó pel cas Emarsa. Dos milions més d’euros del descomunal saqueig de la depuradora de Pinedo van acabar a Andorra i Malta. L’Audiència de València també va imposar una multa conjunta de 13 milions a Roca, José Juan Morenilla, exgerent de l’Epsar i Ignacio Bernácer, excap del departament d’explotacions.

El cervell de la trama Emarsa també va ser condemnat, en una peça separada del cas, a dos anys de presó per haver simulat una operació comercial per a l’exportació de 10.000 taxis al Pakistan. La sentència establia que, per aquesta operació, Roca Samper va percebre 600.000 euros per unes faenes d’assessorament i intermediació que no va arribar a fer. L’empresari, entrevistat en el documental ‘El clan Blasco’ d’À Punt , va dir que tornaria a fer-ho (però millor).

Cas Blasco

En el mateix documental, el blanquejador de la trama Emarsa, explica la seua convivència a la presó de Picassent amb un dels grans protagonistes de la corrupció dels governs autonòmics del Partit Popular: Rafael Blasco.

En el cas Blasco, una part dels fons públics de la cooperació valenciana van aparéixer invertits en la compra de dos apartaments de luxe a Miami a nom del presumpte testaferro de Rafael Blasco, l’empresari Augusto César Tauroni i de la seua dona. Els apartaments, que encara són propietat del matrimoni, estan valorats en 1,2 milions d’euros.

Cas Taula

El cas Taula, la xarxa de corrupció al voltant de la Diputació de València (i més enllà), ha arribat a tindre a 129 persones investigades. Segons va publicar aquest diari, la trama Taula comptava amb una presumpta xarxa exterior. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sospita que una part dels fons presumptament saquejats podrien haver acabat al Brasil. Tal com va informar eldiario.es, l’empresa acusada de llavar diners negres de l’expresident de la Diputació, Alfonso Rus, mantenen cinc societats al país llatinoamericà valorades en 7,8 milions d’euros.

Cas Erial

El sumari del cas Erial, que investiga una presumpta xarxa de corrupció liderada per l’exministre i expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana, reconstrueix l’itinerari dels fons milionaris a l’estranger. Joaquín Barceló, presumpte testaferro de Zaplana, va moure 6,4 milions d’euros a través d’un complex entramat de societats i de comptes bancaris entre Andorra i Panamà, dues de les destinacions habituals del botí de les trames corruptes a la Comunitat Valenciana. En aquest cas, el treball de la jutgessa Isabel Rodríguez i del fiscal anticorrupció Pablo Ponce ha permés recuperar deu milions d’euros administrats a l’estranger per l’advocat uruguaià Fernando Belhot, que, gràcies a la seua col·laboració amb la justícia espanyola, ha passat d’imputat a testimoni.

D’altra banda, segons va declarar l’advocada Beatriz García Paesa, neboda de Francisco Paesa, davant el Jutjat d’Instrucció número 8 de València que investiga el cas Erial, l’ex-director general de la Policia i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va portar personalment més de 640.000 euros a Luxemburg per a la creació de dues societats que van servir per al depòsit de preteses mossegades per la privatització de les ITV valencianes.

Feixos d’euros amb ales

Són estimacions, però només en aquests sis casos de corrupció, 36,8 milions d’euros van acabar a l’estranger. En el cas Ivex, els capitals a l’estranger ni tan sols van aparéixer. En el cas Erial, per contra, la jutgessa i la Fiscalia Anticorrupció han aconseguit repatriar deu milions d’euros gràcies a la col·laboració d’un dels implicats. En alguns casos, els feixos d’euros, com l’emoticona, volen de regrés a Espanya.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha