Quin és el preu de Nerea Belmonte?
El PP ha recuperat l'alcaldia d'Alacant gràcies a que una regidora que va ser triada en les llistes de Guanyar Alacant i que es va negar a deixar el càrrec quan la va expulsar Podem, formació a la qual pertanyia, ha optat per abstenir-se.
Nerea Belmonte no era una militant qualsevol del partit morat quan va ser expulsada en fer-se públic que, només més arribar al càrrec, va adjudicar diversos contractes menors a integrants de la llista electoral amb la qual havia tractat de liderar Podemos en un procés en què es va demostrar que havia sigut víctima d'un frau com a conseqüència del qual van acabar expulsats els seus autors. Malgrat aqueixa experiència, en veure's reclamada en nom de l'ètica, va decidir convertir-se en una regidora trànsfuga.
La tempestuosa vida de Podem a Alacant queda reflectida en aquest breu resum. Però el llavors alcalde d'Alacant, el socialista Gabriel Echávarri, estava més que satisfet de veure el seu soci delmat. Un soci de govern, Guanyar Alacant, que tenia mitja dotzena de regidors, els mateixos que el PSPV-PSOE, i que així perdia força. Poc imaginava l'alcalde que, no sense resistir-se, acabaria eixint per la porta de darrere de l'Ajuntament, processat per fets més greus que els atribuïts a Belmonte, més lletjos que il·legals.
El desastre dels socialistes alacantins, conreat durant anys de fosc funcionament orgànic, escrit en uns resultats electorals el 2015 en els quals van aconseguir cotes tan baixes que quasi es van veure superats per la confluència d'esquerres, arribaria a tocar fons amb la catàstrofe d'Echávarri. Al seu torn, la incompetència amb la qual Podemos havia dut a terme la seua “selecció de personal” en la ciutat, traslladada a la plataforma que va compartir amb Esquerra Unida, va posar les bases de la tornada del PP a una alcaldia que havia perdut a causa de la corrupció més obscena.
Diuen que Miguel Ángel Pavón, el portaveu de Guanyar Alacant, és un tipus difícil. Echávarri l'odiava, Belmonte també, més que a un alcalde del PP. Potser perquè la regidora trànsfuga, que va arribar a un càrrec públic amb el bagatge de la seua actuació com a advocada contra els desnonaments, manté excel·lents contactes amb la dreta local.
En una ciutat com Alacant, tothom es coneix. L'ex directora general de la Ciutat de la Llum en l'època del PP, Elsa Martínez, és una amiga íntima de Nerea Belmonte que aquest dijous va estar prop d'ella quan va abandonar l'Ajuntament, després de permetre amb la seua abstenció que Luis Barcala, del PP, es convertira en alcalde, escortada per la policia i sota l'atenta mirada d'Antonio Peral, president local del PP i assessor de César Sánchez en la Diputació d'Alacant.
Volia Belmonte que el PSPV-PSOE, Guanyar Alacant i Compromís, els socis del govern de progrés dilapidat, modificaren el reglament de l'Ajuntament per a poder cobrar un sou. Pel que sembla, no li'l van garantir per escrit. Segurament, la regidora trànsfuga s'ha mirat en l'espill d'un altre trànsfuga, el de Ciutadans, Fernando Sepulcre, que sosté el govern de César Sánchez en la Corporació provincial amb uns rendiments econòmics més que notables.
Quin és el preu de Nerea Belmonte? Un sou durant l'any que queda fins a les pròximes eleccions municipals? Caldrà seguir atentament els seus moviments, mentre siga la regidora trànsfuga que sosté al PP i quan deixe de ser-ho. La vida de l'Ajuntament d'Alacant porta anys sent molt agitada. No sembla que puga ser tranquil·la a partir d'ara.
