La muntanya tòxica: omplin de ximeneres de carboni un abocador segellat fa 17 anys a Olocau per les explosions de gas

L’abocador d’Olocau (València) segellat fa 17 anys continua donant problemes als veïns de la zona, a la Generalitat Valenciana i a l’empresa que el gestiona, la societat mixta Girsa de la Diputació de València (51%) i FCC (49%). Girsa ha hagut de desplegar una desena de ximeneres que, posteriorment ha substituït per unes altres de carboni actiu per a evitar explosions de gas que han posat en un perill greu les urbanitzacions de la zona.

Des que es va obrir, l’abocador obert en l’antiga pedrera de María Rosa ha estat embolicat en la polèmica i ha tingut no pocs problemes judicials i mediambientals. Fins i tot la propietat dels terrenys està en qüestió, perquè un veí d’Olocau, Pelegrín Máñez, fa temps que pledeja amb l’empresa Girsa per la seua propietat. De moment, les seues envestides judicials s’han vist desactivades per la burocràcia dels tribunals del partit judicial de Llíria.

Fins a quatre jutjats d’instrucció, l’Agència Tributària, la Guàrdia Civil i la Conselleria de Medi Ambient han investigat l’abocador per una possible facturació falsa, explosions tòxiques i la presumpta ocupació il·legal dels terrenys, sense conseqüències penals. Uns quants d’aquests processos continuen oberts en l’actualitat, encara que el que més preocupa els veïns de la zona són els gasos que amb les noves ximeneres de carboni es pretenen evitar.

“És normal que un abocador reaccione químicament d’aquesta manera”, explica a eldiario.es el gerent de Girsa des del 2016, Luis Tejedor. “Habitualment els abocadors produeixen metà, que s’extrau a través de ximeneres i es crema, però en el cas d’Olocau no era prou”, apunta. Teixidor assegura que van col·locar ximeneres per afavorir l’eixida gasos i davant les explosions que provocaven solsides en el terreny. Una va arribar a afonar una màquina excavadora, com s’observa en la fotografia.

Després de l’obertura d’un expedient per part de la Conselleria de Medi Ambient, Girsa ha hagut de millorar l’eixida de gasos que posaven en risc la població de la zona. “Els filtres de carbó actiu absorbeixen les impureses i fem mesuraments de manera constant”, defensa el gerent de Girsa, que està convençut que l’abocador deixarà de generar gasos tòxics per “l’edat que té”.

Però els veïns continuen sense fiar-se’n i al·leguen que tenen informes –que ensenyen al periodista– de toxicitat dels gasos que ixen de l’antic abocador. A més, han arribat a fer mesuraments de radioactivitat perquè a principis de la dècada del 2000 es va assegurar en mitjans de comunicació que podria haver-hi residus de la central nuclear de Vandellòs (Tarragona).

Una altra de les complicacions que té aquest abocador i que es va ser denunciar a l’Agència Tributària va ser la gestió que en el seu moment es va fer de l’entrada i l’eixida de residus. Pelegrín Mánez va lliurar al fisc un llibre de pesatge de l’abocador que, segons va denunciar, amagava una facturació milionària en diners negres. Segons es va explicar en la denúncia al fisc, centenars de camions van pagar per descarregar-hi residus –inerts, encara que denuncien que també n’hi hagué de tòxics– sense que els ingressos es declararen a Hisenda.

En Girsa neguen la major i defensen que la propietat dels terrenys és seua, i també que, quan s’hi van depositar els residus, “es va complir la normativa ambiental de l’època”.

El que subjau d’aquest abocador és la gestió que les administracions fan de les zones d’interior. En un temps van ser considerats abocadors de les zones més habitades i ara s’evidencia que una mala gestió pot convertir-los en un problema. 17 anys després d’haver-se segellat, continua donant problemes. Fins quan?