La persecució judicial de tres policies locals a la seua alcaldessa

Una oposició il·legal –segons el secretari de l’Ajuntament de Paiporta (València) i el Consell Jurídic Consultiu (CJC), organisme consultiu de la Generalitat– per a cobrir places de policies locals convocada i aprovada per l’anterior alcalde del PP, Vicente Ibor, ha acabat amb la imputació de l’actual alcaldessa de Compromís, Isabel Martín, i la seua regidora d’Administració General, Beatriz Giménez. La rocambolesca situació s’ha produït per la insistent pugna judicial dels agents beneficiats pel procés declarat no ajustat a la legalitat.

El 2009 l’Ajuntament de Paiporta, governat pel PP, va fer una oferta d’ocupació pública per a traure a concurs dues places de policia local al municipi. No obstant això, el 2011 i durant el desenvolupament d’aquest procediment, el llavors alcalde Vicente Ibor va decidir incrementar els llocs a una plaça d’agent per consolidació d’ocupació, i cinc places més de la mateixa categoria, una per procediment de mobilitat i quatre per torn lliure. L’aprovació d’aquesta convocatòria es va dur a terme amb l’informe negatiu del secretari i de la tècnica de Personal, que en cap moment van donar legitimitat a les cinc places, segons l’informe del CJC.

El 2013, un altre decret de l’Alcaldia va modificar la composició del tribunal que havia d’avaluar els aspirants, traient del quintet avaluador els representants de la Generalitat i l’Ivaspe (Institut València de Seguretat Pública i Emergències). Així, l’oposició va ser jutjada per cinc persones afins a l’alcalde, el cap de policia, tres agents designats per Ibor i el secretari, que no va acudir a la convocatòria perquè el seu lloc fóra ocupat per un altre policia de Paiporta, segons la resolució publicada en el Butlletí Oficial de la Província BOP) de València el 28 d’agost de 2013.

El procés de consolidació que afectava una plaça de policia local va quedar paralitzat i el de les cinc places va acabar a l’abril del 2015 amb l’assignació de la plaça de mobilitat a l’única aspirant i el nomenament immediat, i quatre aprovats més per torn lliure. En aqueix mateix moment, i segons l’informe del CJC, “el secretari general va emetre un informe en què va insistir que no procedien els nomenaments respecte de cinc places, sinó de dues, en compliment de l’oferta d’ocupació pública inicial”.

Va ser aquest informe i la pèrdua de les eleccions municipals els que van fer canviar d’opinió l’alcalde popular Vicente Ibor, que el 25 de maig va aprovar un decret de l’Alcaldia en què va anul·lar les cinc places i en va deixar dues (l’una per a torn lliure i l’altra per a mobilitat). Aquesta acció va provocar l’acomiadament de tres dels agents. En aqueix moment i sense saber-ho, començava el viacrucis per a les noves edils que acabaven de guanyar les eleccions.

Els acomiadats van acudir al contenciós davant aquesta decisió de l’alcalde popular i van guanyar, amb la sentència del jutjat que havien de ser readmesos o l’Ajuntament havia de fer una revisió d’ofici de tot el procés per a poder anul·lar-ho. Deia el tribunal que una oposició no es pot anul·lar amb un decret de l’Alcaldia.

Una vegada l’actual alcaldessa i la regidora d’Administració General van prendre les regnes, van assumir el problema. Isabel Martín va iniciar un procediment per a anul·lar una oferta pública d’ocupació que secretari general, secretari i tècnica de Personal havien considerat il·legal. Per la seua banda, els afectats van demanar una execució de sentència per a tornar als seus llocs de treball, a la qual cosa l’alcaldessa es va negar fins que no tinguera un informe del CJC, com li havien recomanat els tècnics del consistori.

Els agents, com que no van veure satisfeta la reclamació d’execució de sentència, van acudir al fiscal. El ministeri públic va denunciar les edils per prevaricació per no haver executat la sentència, encara que estaven en termini i faltava la resolució del CJC sobre l’oposició. El jutge va sol·licitar la setmana passada la imputació de l’alcaldessa.

Aquesta setmana s’ha fet públic l’informe del CJC, l’òrgan consultiu de la Generalitat, que conclou que “escau declarar la nul·litat dels actes esmentats pel fet d’haver-se superat el nombre màxim de places permés per l’oferta d’ocupació pública”. És a dir, certifica el que va dir el secretari, la tècnica de personal, l’anterior alcalde i l’actual alcaldessa en demanar la revisió d’ofici. Encara així, la situació continuarà igual fins que, almenys, el jutge reba aquesta documentació o els prenga declaració