A peu de territori: els afectats per l’incendi de Llutxent podran presentar els seus projectes de reforestació

L’incendi més gran a la muntanya valenciana en el que va d’any es va emportar per davant més de 3.000 hectàrees de sòl i va obligar a desallotjar 2.500 famílies. En concret, el foc originat a Llutxent l’agost passat es va emportar per davant 840 hectàrees d’aquesta localitat; 948 a Gandia, 820 a Pinet, 150 a Ador, 87 a Barx i 11,5 a Quatretonda.

Al cap d’un mes d’haver-se extingit, s’estima que en breu començaran les tasques de reparació. A part de les conseqüències més evidents de l’incendi, en l’aspecte forestal s’ha consumit la coberta vegetal del sòl, de manera que ha perdut la seua protecció immediata davant l’acció del vent i la pluja. Un aspecte especialment rellevant, atés que és la zona amb més precipitacions torrencials de l’Estat i que, com es va explicar durant les tasques d’extinció, està formada per pendents elevats. Una combinació gens favorable per a l’ecosistema que perilla amb l’arribada de la tardor.

Les característiques de l’orografia recomanen dur a terme un seguit d’intervencions per a mitigar els processos erosius, reduir l’escorrentia superficial, per a previndre possibles inundacions aigües avall de la zona incendiada i actuar sobre la vegetació, per a garantir-ne la regeneració adequada, expliquen des de la Conselleria de Medi Ambient.

El Consell va aprovar dimarts l’acord per a organitzar les ajudes d’emergència. El decret obri la possibilitat que siguen els mateixos ajuntaments els que presenten estimacions de danys i proposen actuacions a les zones afectades. I en la segona fase es fa un pas més: per primera vegada els consistoris poden participar en l’acció directa del postincendi, en la reforestació i reconstrucció dels danys causats.

L’opció, expliquen des de Medi Ambient, permet l’actuació urgent també a les zones agroforestals afectades i serveix per a conscienciació socioambiental des de la participació pública. Els àmbits en què podran operar, amb l’assessorament de la Conselleria si ho estimen oportú, són la recuperació i la regeneració de sòls i paisatges agroforestals. La Diputació de València també oferirà suport i supervisió tècnica.

 

A Llutxent, la localitat més afectada per les flames aquest estiu, van plantejar des de la segona jornada de l’incendi un pla de voluntariat. “Estem molt orgullosos del paratge i volíem recuperar la il·lusió”, diu l’alcalde, Pep Estornell, a eldiario.es. Per fer-ho, van idear el pla ‘Fènix’, un nom bastant adient a l’objectiu de ressorgir de les cendres. Amb els inscrits al programa, de moment al voltant de 150 persones, es pretén elaborar un pla de reforestació i tasques pedagògiques a l’inici de les classes.

L’alcalde estudia també la creació d’un viver perquè cresquen les espècies que s’han de replantar i la recuperació d’una aula ambiental que es va calcinar, imitant les formes de construcció de la zona. Al marge de les ajudes de Medi Ambient, explica el primer edil, treballaran per un pla per a mantindre el bestiar en l’entorn, una solució eficaç per al control de la vegetació. Des del seu ajuntament, proposaran un pla de prevenció i actuacions posticendi per a repoblar i reparar les més de 800 hectàrees afectades al seu terme municipal, de les quals 125 són de parc natural.

Estornell explica que han mantingut una trobada informal amb els titulars de la Conselleria per anar amb els deures fets a la mesa del pròxim 13 de setembre, que concretarà les actuacions. “Trobem molta sensibilitat en la Conselleria”, valora l’alcalde. De moment, els set municipis afectats treballen en el desenvolupament dels plans i el recompte de danys. Des de l’aprovació del decret d’ajudes, els municipis tindran 45 dies per a valorar les àrees afectades i poder demanar l’assistència econòmica.