Camps va especular amb un pla per a obrir 40 ambaixades valencianes pel món
Els governs valencians de l’expresident Francisco Camps (2003-2011) van estar trufats de projectes megalòmans. Alguns van eixir bé –no sense polèmiques pels costos excessius i les sospites de corrupció–, altres van ser ruïnosos i molts altres van acabar en els calaixos de les dependències de la Generalitat.
Entre els que van dormir el son dels justos arran de la brutal crisi econòmica del 2008 que el mateix Camps no es va atrevir mai a reconéixer fins a la seua eixida al juliol del 2011 hi ha el pla d’ambaixades valencianes arreu del món.
D’aquell mapa que van dissenyar en la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques encara queden en els arxius de la Generalitat els emplaçaments que tindrien aqueixes oficines d’atenció al ciutadà –batejades com a PROP per la Generalitat–. La proposta no es va arribar a fer efectiva ni tampoc va arribar a pressupostar-se, ja que, a l’estiu del 2011 i després d’haver guanyat les eleccions autonòmiques, Francisco Camps va haver de dimitir com a president pel cas dels vestits pagats per la trama Gürtel, causa de la qual va ser absolt.
El seu successor Alberto Fabra va arribar a una Administració fallida, sense ingressos i amb nombrosos “tripijocs”, per la qual cosa va haver de parar tota mena de projectes anteriors –fins i tot va renunciar a la Fórmula 1– i tancar nombroses fundacions i empreses públiques. En la imatge, Camps apareix amb Bill Gates, amb qui va anunciar una seu de Microsoft a Torrevella (Alacant). Després de la foto, mai més se’n va saber res.
Segons aquests mapes que reprodueix hui eldiario.es i que estan arxivats en les dependències de l’antic PROP del carrer del Miquelet de València, la intenció de la Conselleria de Justícia era obrir fins 40 ambaixades valencianes pel món. 27 a Amèrica Llatina, huit a Europa, tres a Àsia i dues a Àfrica. Teòricament els PROP-Ext aprofitarien algunes oficines de l’IVEX (Institut Valencià de l’Exportació), encara que en altres casos serien de nova creació.
Crida l’atenció les 13 oficines que es pretenia obrir a l’Argentina, un país on l’executiu de Camps va tendir moltes relacions amb els emigrants valencians, i cinc als EUA. A Europa el desplegament era més reduït, amb seus en set països de la UE i Rússia. Cal recordar que l’executiu de Camps disposava a Brussel·les d’una ambaixada per a les institucions europees en què van arribar a treballar més de vint persones.
Per la seua banda, a Espanya la intenció de l’executiu era també desplegar oficines PROP per a atendre els valencians que resideixen en altres autonomies. Plantejava tenir seus a Barcelona, Madrid, Sevilla, Pamplona, Mallorca o Burgos.
Però aquest no va ser l’únic pla exterior que van frustrar la Generalitat durant els anys de govern del PP. Quan hi va arribar i per la brutal crisi, Alberto Fabra va tancar a l’abril del 2012 totes les oficines comercials en l’exterior, dependents de l’IVEX, i les va integrar en la xarxa de l’Estat, concretament, 11 en oficines comercials del Ministeri d’Economia i Competitivitat i dues en consolats.
Les criticades ambaixades catalanes pel món tindrien la rèplica en el pla del Govern del PP de Francisco Camps.
