“Ciutadans és el partit ideal per a una societat que es ven al millor postor”
Francesc Miralles (Xàbia, Alacant, 1988) és politòleg i advocat. Escriu en diversos mitjans, inclòs aquest, i acaba de publicar en col·laboració amb Josep Campadabal un llibre crític, molt crític, amb el partit de moda: De Ciutadans a Ciudadanos. La otra cara del neoliberalismo.
Qui és Albert Rivera?
El líder d’un partit en venda per a un país en venda. El gendre ideal, el comercial guapo d’una immobiliària que et diu amb el seu vestit lluent que l’habitatge mai no abaixa i després et fot. Ideal per a una societat que es ven al millor postor, de gent que aspira a viure bé, tenir un xalet i, si és possible, fer una bona morterada, com va passar amb el PSOE de Felipe González o el PP de José María Aznar. Rivera es va arrossegar durant anys sense pena ni glòria per tertúlies d’ultradreta i, sota el guiatge d’Eduardo Zaplana o de José Bono, se’l va introduir en societat. Després, gràcies a allò del Podem de dreta, va fer un salt qualitatiu i, ajudat per l’establishment, ací estem.
Rivera és ben tractat pels mitjans. Per què?
Cobreix molt bé una veta de mercat. De moment, no té casos de corrupció i presenta un programa alineat amb el principal problema de la patronal: la caiguda de la seua taxa de beneficis. Amb el PP i el PSOE molt tocats, els grans patrons necessiten una nau d’abastament, un actor nou que parle el seu llenguatge, que si ha de vendre preferents, accions de Terra o habitatges sobrevalorats ho faça sense cap problema. La nostra hipòtesi és que, quan calga votar, Ciutadans es llevarà la careta de tocs progressistes i mostrarà la seua submissió al neoliberalisme.
“Ciutadans ven la moto regeneracionista”, diu vosté.
Venen regeneracionisme light, però no ataquen la centralitat del problema, que rau en les adjudicacions de l’Estat, les portes giratòries i, sobretot, l’estructura econòmica. Tothom sap que unes quantes empreses –constructores, elèctriques…– tenen incentius clars per a subornar, com han fet, CiU, PNB, PP o PSOE. Ciutadans passa de puntetes pel que fa a aquest tema.
Per què creix tant Ciutadans després d’uns quants anys de travessia pel desert?
Entre el desembre del 2014 i el gener del 2015 algunes enquestes donen prop d’un 30% de suport a Podem, encara que prop de la meitat d’aquests votants potencials no estan d’acord amb el seu programa electoral. Llavors, es propaga el missatge que el partit d’Iglesias t’expropiarà el xalet i et llevarà la pensió. I aquest missatge, en un país de propietaris i molt envellit, fa impacte. Llavors apareix algú que és guapo i comparteix coses bones amb Podem, com el toc regenerador, i tots els qui creuen que tenen alguna cosa a conservar i es pensen que són moderns, que votaven el PP o el PSOE, la gent del vot en venda, en positiu i en negatiu, opta per Ciutadans. Com va dir Iglesias, “Albert és d’allò que calga”. I és així, un producte magistral. Un partit d’allò que faça falta per a un país d’allò que faça falta.
Ciutadans: Tot canvia perquè tot continue igual?
Totalment. Polir elements perquè el model espanyol pata negra –construcció, turisme i farlopa– continue funcionant al límit, cosa que PP i PSOE ja no poden garantir pel seu desgast. Ciutadans vol optimitzar el model actual, una cosa impecable des de l’òptica de la patronal i com a projecte de classe.
Què és Ciutadans a la Comunitat Valenciana?
D’una banda, mira de trencar els lligams amb la nefasta etapa anterior del PP, però n’hi ha dos sectors, el de gent com Carolina Punset o Alexis Marí [diputats en les Corts Valencianes] i el dominat per gent que ve del sector zaplanista del PP. Crec que el sector regeneracionista serà laminat pel provinent del PP.
