Compromís pressionarà des de Brussel•les perquè la Comunitat aculla refugiats
La representació valenciana del Parlament Europeu no s’ha quedat de braços plegats davant de l’acord a què han arribat els caps d’estat de la Unió Europea i el Govern turc i que implica la deportació a Turquia de tot refugiat sirià que arribe a territori grec.
Jordi Sebastià, representant de Compromís en el grup parlamentari Primavera Europea-Verds, ha recordat fa poc en el marc de la taula redona organitzada pel seu grup, ‘Refugiats: un altre repte per a la sanitat universal a la Unió Europea’, que el Parlament Europeu es va pronunciar majoritàriament en contra d’aquest acord perquè entenia que no respon a les necessitats d’asil dels refugiats.
No obstant això, com que un òrgan superior el Consell Europeu, que integra als 28 governs dels països membres, la votació del Parlament Europeu va quedar sense efecte.
Al mateix temps, ha afirmat que juntament amb el seu soci Florent Marcellesi (Equo) i amb el suport del seu grup, lideraran un procés de recerca d’alternatives legals per a frenar les deportacions de refugiats.
Sebastià ha recordat que la Comunitat Valenciana, de la mà de la Conselleria d’Igualtat que gestiona la vicepresidenta del Consell Mónica Oltra, ja té infraestructures preparades per a acollir a 1.400 persones, entre albergs, instal·lacions d’ONG i habitatges cedits per entitats bancàries i persones particulars.
Fins hui s’han adherit a la Xarxa de municipis acollidors o Ciutats Refugi coordinada pel Consell un total de 133 municipis, 39 dels quals són de la província d’Alacant, 24 de Castelló i 70 corresponen a la província de València.
Tanmateix, tots aquests recursos quedaran desaprofitats mentre continue vigent l’acord actual entre la Unió Europea i Turquia. Espanya al seu moment ja va vetar a la Generalitat la signatura de qualsevol conveni que implique acollir refugiats sense autorització del Govern.
Mentrestant, l’acord amb Turquia ha estat denunciat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i la mateixa Comissió Europea (CE) per entitats com la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) perquè consideren que incompleix les normes comunitàries d’asil.
