El Congrés accepta per tercera vegada la reforma de l’Estatut, sense saber si podrà tramitar-la o es dissoldrà

Els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats han donat la benvinguda per tercera vegada a la reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana per a incloure l’anomenada ‘clàusula Camps’, que no s’ha pogut acabar d’aprovar les dues vegades anteriors per la convocatòria d’eleccions i la dissolució de les Corts.

La iniciativa l’han defensada tres portaveus elegits per les Corts Valencianes, que han demanat suport perquè aquesta comunitat tinga en l’estatut una clàusula que obligue l’Estat a invertir-hi l’equivalent al que representa la població valenciana.

Aquesta modificació de l’Estatut ha arribat sis vegades al Congrés dels Diputats, però sense èxit. En quatre, va ser retirada de l’ordre del dia i en les dues últimes es va admetre a tràmit, però, en dissoldre’s les Corts per les eleccions, ha estat necessari repetir el debat i la votació. És el que ha passat aquest dimarts.

Fran Ferri, de Compromís, ha estat el primer a prendre la paraula i ha començat fent broma dient que, fins i tot sent diputat d’un altre parlament, ha intervingut davant del Ple del Congrés més vegades que molts diputats: amb la de hui en van tres. Ha reivindicat, d’altra banda, “inversions justes per als valencians” i ha acusat el Govern del PP de maltractar la seua Comunitat. “El govern de Rajoy, pel que fa als drets dels valencians, està en funcions des del dia que va xafar la Moncloa”, ha afegit.

Pel PSPV, Manolo Mata, ha repassat les seues tres intervencions davant del Congrés. La primera, en una legislatura “agonitzant”; la segona, en una altra d’“expectant” i l’actual, en una legislatura “intrigant”. Però ha assegurat que no s’atén les reclamacions de la Comunitat Valenciana, que necessita ajuda “després de 20 anys de règim del PP”. “Els valencians anem despertant d’un malson horrorós”, ha dit, i ha regalat a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, el llibre del periodista Víctor Maceda El despertar valenciano.

La tercera representant de les Corts que hi ha intervingut ha estat Isabel Bonig, del PP, que ha defensat que va ser el seu partit qui va impulsar aquesta reforma per una qüestió “de justícia”. “Els valencians no venim ací a plorar, sinó a demanar el mateix que la resta dels espanyols”, ha dit en un missatge als seus companys hui a la tribuna, on ha carregat contra el PSOE per l’actual sistema de finançament de què es queixa el govern de Ximo Puig.

Gerardo Camps, exconseller valencià i portaveu actual del PP en el Congrés, ha criticat que el PSOE, Podem i Compromís censuren que aquesta reforma no s’haja aprovat ja, però no donen suport a la formació de govern i, per tant, a la continuïtat de la legislatura que permeta aprovar-la. “Sense govern no hi ha legislatura, oposició ni revisió del model de finançament autonòmic”, els ha dit.

Julián López Milla, portaveu dels socialistes, ha repassat algunes xifres econòmiques que fan distanciar la Comunitat Valenciana de la mitjana nacional, com a conseqüència, ha dit, de la falta d’inversions de l’Estat i del sistema de finançament autonòmic: “Contribuïm a sufragar, com si fórem rics, els serveis que l’Estat desplega en el conjunt d’Espanya”.

Advertències al govern de Puig

La situació política nacional s’ha colat també en aquest debat estatutari. Àngela Ballester, d’Units Podem, ha aprofitat el seu torn per a fer una advertència a Ximo Puig si el PSOE s’absté en una altra investidura de Rajoy i “torna a facilitar el camí dels corruptes a la Moncloa”. El PSPV governa en coalició amb Compromís i amb el suport de Podem.

“Es decantarà per facilitar el govern dels qui ens han negat un finançament just? Què dirà quan arriben les noves retallades del senyor Montoro?”, ha preguntat al president valencià. Julián López Milla li ha respost en nom del PSOE: “En aquesta Cambra tots van tenir la possibilitat d’elegir al març i cada un va optar pel que va optar”, li ha dit, recordant que Podem va poder donar suport a Pedro Sánchez per a ser president del Govern, però hi va votar en contra.

Toni Cantó també ha adreçat un missatge a Ximo Puig de part de Ciutadans i li ha recomanat que canvie de socis. “Deixe els qui li deien això de la calç viva, els qui diumenge van enviar les hosts a Ferraz per pescar en aigua tèrbola i per colpejar un PSOE que ho està passant molt malament. Estem disposats a donar-los suport”, li ha dit. I ha preguntat al PP si estarien disposats a donar suport al PSPV si trenca el seu pacte, com s’han oferit a fer a Castella-la Manxa després d’haver abandonat Podem el govern socialista d’Emiliano García-Page.

Toni Cantó ha dedicat una bona part de la intervenció a criticar els anomenats governs del canvi a la Comunitat Valenciana i especialment Compromís, a qui ha demanat que “es prenga seriosament” els valencians també amb els càrrecs que elegeix. Per exemple, el conseller d’Economia és professor de grec d’institut, ha dit. L’al•lusió ha estat resposta pel portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, que ha recordat a Cantó que ell també ocupa escó en el Congrés i és actor. “Tots podem ser diputats”, li ha dit.

Joan Tardà, d’ERC, ha denunciat la situació financera de la Comunitat Valenciana i el deute que, a parer seu, hi té el Govern, “un deute històric, perquè els valencians han pagat durant decennis més del que han rebut”. “Tots sabem que els problemes naixen del PP, ha estat el braç armat del sector espoliador, però els socialistes també hi han consentit”, ha afegit.

Enganxada “per al·lusions”

Joan Baldoví ha rebutjat la intervenció de la representant valenciana ‘popular’, Isabel Bonig, en defensa de la gestió del PP a la seua Comunitat. “De 2.500 milions de deute a 42.000 gràcies al PP, senyora Bonig, gran transformació. Quin desvergonyiment”, li ha dit.

Les seues paraules han fet enfadar el portaveu del PP, Rafael Hernando, que ha protestat perquè, a parer seu, la intervenció del valencià havia anat dirigida contra Bonig i ella no és membre del Congrés. “Demostra la seua baixesa”, ha dit al diputat de Compromís.

Baldoví ha demanat la paraula immediatament i ha reconegut que la seua intervenció havia estat “acalorada” després d’haver sentit Bonig dir que l’actual govern valencià “està destruint el país”. “I això no ho suporte”, ha afegit.

Llavors també ha reclamat parlar Íñigo Errejón, portaveu d’Units Podem, que s’havia sentit al·ludit per Bonig, però la presidenta del Congrés no l’ha deixat continuar i ha demanat als grups que defensaren la seua posició en el torn de portaveus.

Tanmateix, el portaveu socialista, Antonio Hernando, ha reivindicat igualment la paraula, però no per a respondre a Bonig sinó a la presidenta del Congrés. Ha censurat que Ana Pastor li haja donat la paraula per al•lusions al portaveu del PP, tot i que, a parer seu, Baldoví “ha pogut ser dur, però no ofensiu”. “Li demane que faça complir el Reglament i no permeta que es torne a interrompre el Ple d’aquesta manera”, li ha engegat.

Ana Pastor ha defensat les seues decisions i ha demanat a Hernando respecte. “Els pregue, senyories, que, com que tenen torn d’intervencions, no utilitzen amb mala fe el torn d’al·lusions ni de crida a l’ordre”, ha dit a tots els grups per a cloure la qüestió. “No vegen la palla en un ull i la biga en l’altre. I demane silenci, que també consta en el Reglament”, ha conclòs.

Puig invoca la “voluntat majoritària”

D’altra banda, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha subratllat que, més enllà del debat entre els grups suscitat en el Congrés en discutir la presa en consideració de la reforma de l’Estatut d’aquesta autonomia, hi ha una “voluntat majoritària” per a dur a terme aquest canvi legislatiu.

Després d’haver assistit al debat celebrat en el ple de la Cambra Baixa, ha recordat que el nou estatut permetrà millorar les inversions en una comunitat que en els últims quatre anys ha deixat de percebre 2.000 milions d’euros de l’Estat.

Puig ha insistit en el fet des de la Comunitat Valenciana es vol “fer visible” a Madrid “ben clarament” que els valencians “no volem ser més que ningú, però tampoc menys que ningú” i que cal combinar “singularitat entre territoris i igualtat entre ciutadans”.