Cotino pretén tombar la causa per la visita del papa amb l’estratègia que va salvar el PP valencià del cas Nóos

En el cas Nóos, que va acabar amb la condemna a la presó del gendre del rei emèrit, tenien tants gestors públics acusats valencians com de les Illes Balears. Els polítics i alts càrrecs de les institucions de les illes van acabar tots condemnats mentre que els cinc de l’Ajuntament de València i la Generalitat van ser absolts. Quina va ser la diferència? El tribunal que els va jutjar va considerar que la Fundació Turisme València era una entitat privada, per la qual cosa tenia capacitat per a contractar sense controls públics, i que els pagaments de Cacsa a l’Instituto Nóos es van fer per conveni, la qual cosa va justificar que no es feren per concurs.

La reeixida estratègia que va seguir l’exvicealcalde de València amb Rita Barberá, Alfonso Grau, en la Fundació Turisme València és la que ara vol seguir el que va ser conseller del Govern valencià i ex-director general de la Policia, Juan Cotino, en la causa en què està investigat per la despesa de diners públics en la visita del papa a València el 2006.

En la seua declaració de dimarts davant la titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de València, l’expolític ha lliurat un informe pericial en què intenta demostrar que la Fundació V Trobada de les Famílies és privada, per la qual cosa les contractacions no estaven subjectes al dret públic.

La Fundació V Trobada de les Famílies va ser muntada per l’Arquebisbat de València, la Generalitat, l’Ajuntament de València i la Diputació de València. Després dels actes del 2006 s’havia d’haver liquidat, però els deutes ho van impedir.

El 2010, i davant els impagaments que estava generant –entre ells el pagament del lloguer de 7.000 urinaris–, el Govern de Francisco Camps hi va injectar dos milions d’euros. Quatre anys després, i ja amb Alberto Fabra, l’Administració autonòmica va abonar 1,3 milions d’euros més i l’Arquebisbat 1,2, amb la qual cosa es va poder liquidar huit anys després.

En total, aquesta entitat va gastar 17 milions d’euros en l’organització dels tres dies que el papa Benet XVI va estar a València. A aquests diners cal sumar la despesa en pantalles gegants que va abonar Canal 9 i que va muntar la trama Gürtel a través d’una constructora de l’empresari castellanolleonés José Luis Ulibarri.

En el seu informe presentat en el jutjat abans de declarar i signat per l’advocat de l’Estat en excedència Javier Gómez-Ferrer Senent, es defensa que l’entitat “no pertany al sector públic autonòmic”. “No hi ha raons per a sostindre l’existència d’un control efectiu de la fundació per part de l’Administració autonòmica”, apunta l’informe, en referència a les contractacions que va dur a terme. A més, afig, després del 2007 l’entitat “ja no tenia activitat contractual” fet pel qual els ingressos públics posteriors no s’haurien gastat de manera irregular.

Entre altres qüestions, en aquesta causa s’investiguen pretesos delictes de prevaricació administrativa, malversació i frau a l’Administració, pel que sembla comeses per no haver respectat les normes generals de contractació sense concurs ni concurrència pública. En la causa també està imputat l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps i el bisbe auxiliar de València Esteban Escudero.