Fernando Giner: “Si pactem amb Vox, no farem ni un pas arrere en temes de violència de gènere o drets LGTBI”

L’economista Fernando Giner Grima concorre a les seues segones eleccions municipals com a candidat a l’alcaldia de València per Ciutadans. En els comicis del 2015, quan la formació d’Albert Rivera va presentar llista per primera vegada a l’Ajuntament de la capital valenciana amb Giner al capdavant, va aconseguir sis regidors i va esdevindre la tercera força amb més representació, darrere del PP, que es va desplomar de 20 a 10 edils, i Compromís, que va passar de tres a nou.

Giner prefereix no fixar-se en les últimes enquestes, que no auguren un bon resultat ni per al seu partit ni per al bloc de dretes en general, i assegura que la millor referència són els resultats de les eleccions generals a València ciutat, uns resultats que, si es repetiren, li donarien opcions de ser alcalde, amb pacte previ amb PP i Vox.

Quin model de ciutat proposa Ciutadans i en què es diferencia del que s’ha albirat aquests quatre anys amb el Govern d’esquerres que ha dirigit Ribó?

Nosaltres volem tindre una València còmoda i oberta. Còmoda per a viure-hi i per a treballar-hi i oberta al món, a la cultura i als negocis. Aquesta és la base del nostre model. El municipalisme ha de centrar-se en la qualitat de vida de les persones i posar les coses més fàcils a les persones i a les famílies.

Quin esquema o organigrama té al cap per a l’Ajuntament si governa?

L’Ajuntament estarà dividit en quatre àrees: una àrea de Desenvolupament Econòmic, Ocupació i Treball Autònom, que portarà Rafael Pardo, president de l’Associació de Treballadors Autònoms; una altra de les Famílies i Benestar Social, que portarà Javier Copovi, un psicòleg expert en dependència que vull que done molta importància a la infància, la joventut i els majors; una altra de Qualitat de Vida i Mobilitat Sostenible, que portarà Narciso Estellés, expert en transport públic i mobilitat; i una altra de Cultura i Tradició Valenciana que coordinarà Amparo Picó, amb Falles i tot allò relacionat amb la cultura. A més, dependents d’Alcaldia, crearé dues àrees: Transformació Digital i Transició Energètica per convertir-nos en una ciutat intel·ligent i una oficina d’Europa per a mantindre relacions institucionals i buscar suports conjunts i finançament europeu.

En quins aspectes creu que ha fallat el tripartit d’esquerres?

En el fet que hi ha hagut més ideologia que gestió, que no han presentat cap projecte per a València, han funcionat no amb un acord de la Nau, sinó amb un contracte de la Nau en què s’han repartit les regidories i, sobretot, en què l’alcalde ha viscut d’esquena a la ciutat i a les seues tradicions i ha rebutjat el diàleg.

Les polítiques de mobilitat d’aquests quatre anys han sigut un dels puntals de les seues crítiques, quin model proposen vostés?

La primera cosa, una aposta decidida i de qualitat de transport públic. Per això la nostra proposta que ningú haja d’esperar l’autobús de l’EMT més de 10 minuts en hora punta. Un transport públic diürn i nocturn d’altíssima qualitat. A més, hem d’ampliar les voreres i posar el vianant en el centre i, sobretot, les persones amb mobilitat reduïda. Cal apostar també per un nou pla de mobilitat que tinga en compte les noves realitats. El pla de mobilitat actual és de l’any 2013 i llavors no existia ni el patinet elèctric ni altres modalitats de sharing que ara sí que existeixen. Dins d’aquesta mobilitat sostenible, hem d’apostar per la bicicleta, clar que sí, però no sobre la base de martellades ideològiques, no a força d’imposar-la, sinó dins d’una planificació adequada. A més hem d’adaptar la ciutat, i per a fer-ho està l’àrea de transició energètica que comentava, per a les noves necessitats del cotxe elèctric. Perquè ara mateix no hi ha cap carregador elèctric de càrrega ràpida. No val que Ribó vinga i diga que és sostenible, però que no haja posat ni un carregador en quatre anys. O jo soc sostenible i tire un carril bici per Regne de València. Això no és sostenibilitat, això és ideologia, però això no és gestionar. Llavors és quan Ciutadans li diu que això no és mobilitat sostenible, la mobilitat sostenible es planifica amb les circumstàncies actuals.

Ha de convertir-se en zona de vianants el centre històric?

Sempre que hi haja un accés racionalitzat. El que no vull és que el centre de València siga una drecera per als cotxes. El que vulga creuar la ciutat té el carrer de Colom. Qui podria entrar al centre? El transport públic, els veïns, els que hi treballen, amb racionalitat, però per descomptat el centre de la ciutat de València ha de ser racionalitzat i no pot servir de drecera.

Com faria aquesta filtració de vehicles que puguen accedir-hi?

És una cosa que ens hauran de dir els tècnics. Vull ser un alcalde molt flexible amb les necessitats dels ciutadans, però rigorós a l’hora d’aplicar els acords que adoptem. El que tinc clar és que això que vol fer Grezzi de desviar tots els cotxes per Poeta Querol és una barbaritat. El carrer de la Pau i el del Poeta Querol són carrers per a gaudir-los.

Quin pla teniu per a revitalitzar el Cabanyal?

L’any 2015 em vaig asseure amb totes les forces que volien posar fi a la degradació del barri i hi vaig donar suport. Després hem estat donant suport d’una manera clara a totes les accions que el tripartit ha proposat. Hem tingut sentit de responsabilitat municipal. Ara bé, què és el que s’ha fet en quatre anys? Absolutament res. I no em val que em diguen que han frenat la decadència. Això faltava, en quatre anys! El problema és que hi ha veïns que diuen que està pitjor. Jo crec que aquest tema és un repte de l’alcalde, que l’ha de coordinar el mateix alcalde i treballar-lo conjuntament amb totes les regidories i tirar avant els plans marcats. Fa falta també mediació per a resoldre els conflictes socials, que són molt importants. A més, elevar el llistó i per això la nostra proposta que el Marítim siga declarat Patrimoni de la Humanitat Unesco.

Com veuen el pla urbanístic aprovat fa poc per al barri?

Nosaltres li hem donat suport perquè preferim que hi haja un pla al fet que no hi haja res, però no ens agrada la part on es pot trencar l’essència del barri. Volem, des de Ciutadans, conservar el seu entorn, la seua arquitectura, els seus edificis, el seu urbanisme i la seua cultura perquè siga Patrimoni de la Humanitat i no volem fer res que trenque aquest engranatge. Per tant, els edificis en primera línia no poden tindre cinc altures. Hem de veure sempre com posem València en el segle XXI conservant el que som, sense que hi haja martellades urbanístiques ni martellades ideològiques.

El port té uns quants projectes en marxa, com l’ampliació nord, que ja estan afectant les platges, com creu que ha de ser la relació del gegant portuari amb la ciutat?

L’ampliació nord és una cosa que ja està en marxa, però en tot cas ha d’haver-hi un equilibri. La pregunta que ens hem de plantejar és quin port volem per al 2029 o el 2030. A més, en quin moment un contenidor marginal comença a perjudicar la qualitat de vida dels valencians. On està aqueixa xifra o aqueix límit de creixement del port. Aqueix equilibri l’hem de consensuar, però no hi ha dubte que València ha d’aprofitar la seua posició geoestratègica entre Àsia i Amèrica i com ha d’anar evolucionant el transport marítim.

Tornant al tema de la mobilitat, no creuen que centrar tant les crítiques en els carrils bici pot donar l’aparença que no hi ha diferències excessives amb l’equip de Govern en la resta dels temes?

Nosaltres hem criticat moltes coses, igual que també hem donat suport a unes altres. La nostra crítica principal ha sigut que no s’ha construït gens d’habitatge social. També hem criticat molt els retards en el pagament de la renda d’inclusió, en les ajudes d’emergència, en definitiva, el dèficit que hi ha hagut en benestar social. Hem criticat que el turisme que arriba no és de qualitat, sinó que és d’entrepà. Hem criticat que no estan coordinant-se totes les possibilitats que té la ciutat per a crear una oferta turística de qualitat. A més, hem criticat les subvencions al pancatalanisme, l’embós que hi ha en la concessió de llicències d’obres i activitats, i l’execució tan baixa del pressupost municipal.

Què és el que no els agrada dels carrils bici que s’han fet?

Que s’ha treballat amb més ideologia que gestió, i ací apareix el carril bici de Regne de València, però no perquè n’estem en contra, estem en contra de tres qüestions: la primera que ells mateixos es van saltar la seua pròpia norma de procés participatiu que diu que les propostes han de partir dels ciutadans o les associacions. El de Regne de València el va presentar el mateix Ajuntament i ells mateixos se’l van votar. A més, no té un informe de seguretat viària per part de la Policia. I en tercer lloc, està el pla de protecció de l’Eixample, en què hauria d’haver-hi un informe que l’autoritzara expressament i no existeix. Com que no hi ha cap d’aquestes tres coses, aqueix carril el revertiré, amb els dels carrers d’Alacant, Russafa i l’avinguda de Burjassot.

Quin balanç fan de l’anell ciclista?

Jo crec que l’anell ciclista fa falta, però és un caos el tram que va des del carrer de Colom fins a Guillem de Castro. Cada vegada que hi ha una intersecció, hi ha perill i cal buscar alternatives. El que tinc clar és que la combinació anell ciclista, aparcament de motos, intersecció de cotxes, taxis i EMT provoca que cada vegada que hi ha una intersecció siga un perill, i cal reflexionar sobre això. Però sí que crec que un anell ciclista, com un anell de l’EMT, dona qualitat a la ciutat, em sembla bé, però de cotxes, d’EMT i de bicis, però cal solucionar aqueix tram entre Colom amb Jordi Joan i Guillem de Castro amb Jesús. La resta em semblen molt bé, com el de Botànic Cavanilles o el de Blasco Ibáñez. I no cal dir-ho, per exemple, un carril bici verd que connectara els poblats del nord amb els del sud. En el que no estem d’acord és que la qualitat de vida de les persones la definisca un regidor a base d’ideologia i d’imposicions.

Les últimes enquestes del CIS i d’altres mitjans no donen bon resultat per a Ciutadans, com les valoren?

Jo em base en la principal enquesta, que han sigut les eleccions generals passades en les quals la ciutat de València ha aportat un de cada quatre vots a la província de València, en això em base per a pensar que els valencians creuen en el projecte.

Quines condicions posaríeu si necessitàreu Vox per a governar?

Jo isc a guanyar aquestes eleccions, perquè crec que tinc el millor projecte per a la ciutat. Encara així, si necessitàrem pactar amb Vox, la primera cosa és que es respecte el projecte que tenim per a la ciutat, per exemple la Regidoria de les Famílies o del Treballador Autònom. En segon lloc, que siguen projectes que creguen en la Constitució i que estiguen dins de la Constitució. En tercer lloc que no tinguen un caire nacionalista. En quart lloc, no estic disposat a cedir ni un sol mil·límetre en drets socials i civils que hem consensuat entre tots els demòcrates com ara temes de violència de gènere o drets LGTBI. Tot el que està consensuat en 40 anys de democràcia cal respectar-ho i València no pot retrocedir un mil·límetre.

Vostés consideren que Vox és un partit d’extrema dreta?

Jo estic centrat en el meu projecte de Ciutadans per a València.

Quins projectes considerarien irrenunciables si governaren?

El xec escolar universal de 0 a 3 anys dins de la Regidoria de la Infància, que ser pare o mare i treballar a València siga possible i més còmode. Un xec escolar universal perquè cadascú puga matricular el seu fill de 0 a 3 anys on vulga, inclòs el mes de juliol, i a ningú li preguntaré ni la seua procedència ni la seua capacitat econòmica, és universal. En segon lloc, un programa d’assistència al domicili per a persones majors i dependents. Tenim 145.000 persones majors de 65 anys, però d’ací a 10 anys en tindrem 250.000. D’aquestes, de majors de 80 anys en tenim 40.000 i en tindrem 80.000. A València hi ha només 2.000 places de residència, una xifra molt escassa. Hem de dotar de recursos perquè la gent puga envellir a sa casa dignament. En tercer lloc, l’EMT que no tarde més de 10 minuts amb una inversió d’un milió d’euros. I en quart lloc, abaixar els impostos, l’IBI a famílies nombroses i l’impost de successió per herència. I un cinqué punt, la senyera ha de tornar a entrar a la catedral el dia 9 d’Octubre.

Quant al tema de catalanisme, en què han insistit molt aquests quatre anys, no creuen que és una cosa ja superada que no aporta rèdit electoral?

No és un tema de rèdits electorals, és un tema que la Generalitat de Catalunya està pagant a Acció Cultural del País Valencià una seu a la ciutat de València, que és el centre 9 d’Octubre. Al seu torn, el senyor Ribó està finançant la mateixa associació, igual que la Generalitat. I el Bloc, en el seu article 3 recull la creació d’un estat sobirà valencià, amb una Constitució valenciana i una associació política amb països amb la mateixa cultura. Si fora un fantasma, qui dona 30 milions d’euros a un fantasma? I qui dona 400.000 euros com Ribó a un fantasma? Jo, el dia que veja que ningú dona diners al pancatalanisme, ho deixaré de criticar, perquè el que critique és que amb els impostos de tots se’ls estiga finançant.

Com gestionarien vostés la concessió de subvencions?

Jo em referisc, sobretot, a les que es donen a dit. L’alcalde hi té potestat i té una partida pressupostària per a donar subvencions. Quan siga alcalde, aqueixes subvencions seran per a casos d’emergència, per a casos en què els processos administratius puguen demorar una concessió, però no per a donar-ne a les entitats més pròximes a la meua manera de pensar, jo he de ser l’alcalde de tots.