Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El Govern socialista retrau al Consell que posterga el castellà i el subordina al valencià

Ximo Puig amb Pedro Sánchez en un acte a València

Lucas Marco

València —

0

L'Advocacia de l'Estat dona suport a la sentència de la Secció quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana que va anul·lar onze articles del decret 61/2017 que regula l'ús del valencià en l'Administració autonòmica. L'advocat de l'Estat s'oposa als arguments de la Generalitat Valenciana i d'Intersindical, que van presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem i que consideren que la sentència del TSJ obvia el fet que valencià i català són dues denominacions diferents per a una mateixa llengua, segons l'abundant jurisprudència.

En un escrit avançat pel diari La Veu, l'advocat de l'Estat, que es refereix incorrectament a la “Generalitat de València”, recorda que la determinació de l'àmbit territorial en què una llengua és cooficial “no pot ser duta a terme per un instrument normatiu com el decret 61/2017”. Correspon, atés un “elemental principi de legalitat i jerarquia normativa”, a l'Estatut d'Autonomia.

La interpretació del Govern impedeix que els governs valencià, català i balear puguen comunicar-se en la llengua comuna en la qual els seus respectius presidents o consellers s'expressen habitualment entre si. Així, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, pot departir en la llengua comuna amb la seua homòloga balear, Francina Armengol, —com fa habitualment— però els seus respectius executius hauran de comunicar-se en castellà. Parlen la mateixa llengua però les denominacions en els seus estatuts d'autonomia són diferents.

“Cap altre Estatut d'Autonomia preveu que siga el valencià llengua cooficial en el territori de la respectiva Comunitat Autònoma, a diferència del que ocorre amb l'idioma català, que expressament s'esmenta com a llengua cooficial en les Comunitats Autònomes de Catalunya i de Balears”, diu l'Advocacia de l'Estat que afig: “Quant al fet de la identitat entre totes dues llengües, aquesta qüestió de cap manera ha sigut reconeguda a nivell legislatiu”.

La insòlita situació, de tints kafkians, contradiu fins i tot l'actuació de l'últim Consell del Partit Popular que escrivia en valencià les seues comunicacions oficials dirigides a la Generalitat de Catalunya, tal com va reconéixer la llavors portaveu María José Català en una no menys kafkiana compareixença.

L'escrit adverteix que els articles anul·lats que pretenien fomentar l'ús del valencià com a “llengua destacada” suposen una “palesa declaració de preferència en favor de l'ús del valencià”. L'article 4 del decret anul·lat pel TSJ contradiu, segons l'Advocacia de l'Estat, la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) i singularment la “important” sentència del recurs d'inconstitucionalitat de l'Estatut català.

El Govern considera que l'expressió “llengua destacada” equival a “llengua preferent”, la qual cosa suposa una “postergació del castellà, que passa a trobar-se en una situació subordinada”. L'article 9 del decret, que regulava la retolació en els territoris segons el predomini lingüístic suposa “aprofundir en el desequilibri entre totes dues llengües” i la “postergació del castellà”. Idèntica qualificació atribueix l'Advocacia de l'Estat als articles que pretenien regular les comunicacions per part dels serveis d'atenció al públic, així com les publicacions de la Generalitat. Sobre la redacció d'escriptures públiques en valencià, a la qual al·ludia l'article 22 del decret, l'escrit assenyala que, per a no resultar contrari a la doctrina constitucional, els atorgants triaran la llengua de comú acord.

Etiquetas
stats