Jorge Rodríguez i els altres imputats es van agafar l’empresa pública Divalterra, segons Anticorrupció, “com a seua i per als seus afins”

La Fiscalia Anticorrupció qualifica els fets denunciats en el cas Alqueria, en què està imputat l’expresident de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, com a “indiciàriament constitutius de delictes de prevaricació i malversació”. Així es recull en l’escrit del ministeri públic –datat el 8 de maig de 2019– en resposta al recurs presentat per Jorge Cuerda, un dels sis investigats en el cas que instrueix el Jutjat d’Instrucció número 9 de València i que va provocar la detenció de Rodríguez i de la resta dels implicats el juny de l’any passat.

El document es refereix a l’atestat de la UDEF (Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal) i assenyala que es tracta, “no d’unes irregularitats en la contractació, com de manera banal s’hi expressa [en les al·legacions en què es presenten quatre presumptes motius de nul·litat de la causa], sinó d’uns fets que han suposat un menyscapte de més d’un milió d’euros en la gestió d’una empresa pública sotmesa al capritx dels dirigents polítics per haver nomenat personal no qualificat al marge de qualsevol tipus de publicitat i concurrència” en el procés de selecció del personal i “sense haver exercit cap funció que haja permés el cobrament d’un salari tan elevat [70.000 euros bruts anuals] en perjudici de la societat pública i, per tant, de tots els ciutadans que la sustenten amb els seus impostos”.

Sobre aquest tema, la Fiscalia recorda que el Suprem ja va apuntar en una sentència del 8 de maig de 2018: “Allò que caracteritza la corrupció no solament és que determinades persones cometen fets delictius patrimonials, sinó que també la corrupció sorgeix perquè en l’actuació delictiva es compromet a l’Estat i a les administracions, perquè es duen a terme en les zones limítrofes, des de posicions de poder”. I prossegueix: “La conducta típica en els delictes de corrupció se centra en l’obtenció de llocs dins de l’Estat, directament o per mitjà d’influències, per a delinquir, per a obtindre avantatges patrimonials, per a desmantellar l’Estat o per a apropiar-se del patrimoni de l’Estat”.

Sosté, així mateix, que les conductes que s’investiguen estan “associades a delictes de corrupció i, per tant, amb penes greus que permeten l’adopció de mesures limitadores de drets fonamentals” que són “proporcionals a la gravetat dels delictes”, a més de ressenyar que els investigats “van considerar una empresa pública seua i per als seus afins fent excloure persones que no compartien les seues afinitats polítiques i duent a terme contractacions com a alts directius; per això van crear les estructures necessàries per a maquillar la contractació i que tinguera una aparença de legalitat”. Es fa evident, segons el parer d’Anticorrupció, que es va produir una “colonització de l’empresa pels investigats”.

Contractacions

El 22 de desembre de 2016 Rodríguez va signar el decret 09723 pel qual es dictava el nomenament de Jorge Cuerda amb la funció de “col·laborar i assistir” al president de la Diputació de València en assumptes relacionats amb les entitats instrumentals dependents de la institució provincial. El novembre del 2017 es destitueix el llavors secretari del consell d’administració de Divalterra –a proposta de Rodríguez– per haver-se negat “diverses vegades” a informar favorablement la contractació com a personal d’alta direcció de directius sense haver passat pel consell d’administració de l’empresa, “malgrat les pressions rebudes” pels querellats Jorge Cuerda i Manuel Reguart, assessor del president.

El 18 de gener de 2018, el gerent de l’empresa pública de la Diputació de València –Xavier Simón– “informa de les ordres rebudes pel senyor Cuerda de legalitzar les contractacions anteriors i contractar dues persones noves. ”Els gerents de Divalterra informen tant el director financer, el senyor Castellote, com el responsable del Departament Jurídic, el senyor Pellicer, que seguint les instruccions del president cal contractar sí o sí els dos nous alts càrrecs del PSOE: els senyors Víctor Jiménez Bueso i Vicente Lucas Ferrando Zapater, i que nosaltres hi hem de col·laborar“. 

Des de la gerència de la mercantil se sol·licita un informe a l’assessoria Tomarial, que informa “de manera clara” que les dues noves contractacions “no s’ajusten a la llei” i que aquests contractes no es poden considerar d’alta direcció, ja que aniria “en contra d’una bona administració l’existència de huit persones amb facultats per a dirigir l’empresa”. Això es justifica en la mesura que la possibilitat de contractar personal eventual o de confiança amb caràcter temporal, el nomenament i el cessament dels quals serien lliures, “s’aplica a l’Administració pública, però no a l’empresa pública”. Així, es considera que la contractació de sis persones amb poders generals –a més dels gerents– seria “contrari al principi d’eficàcia en la gestió”.

No obstant això, malgrat l’existència “en contra de tots els informes jurídics d’assessories contractades per la mateixa empresa, d’un catedràtic de dret laboral i la manifestació efectuada pel mateix secretari de la Diputació”, el consell d’administració de Divalterra va aprovar el 19 de febrer de 2018 “amb dos vots en contra” el nomenament dels dos afiliats socialistes “sota l’exclusiva voluntat del president de la Diputació, que pertany al mateix partit polític dels nomenats”. El nomenament es basa “en una sèrie d’apoderaments i informes creats ad hoc per part del querellat José Luis Cuerda per a donar aparença de legalitat a una contractació manifestament il·legal, malgrat que les persones querellades n’eren conscients”.

Afig: “Es vol revestir de legalitat un fet que per si mateix és contrari a dret, tot i que el president del consell d’administració en va estar informat i assessorat degudament i legalment”. “És indubtable el perjudici que suposa per a les arques públiques aquestes contractacions que no responen a una necessitat efectiva i al desenvolupament de funcions d’alta direcció”, insisteix l’escrit de la Fiscalia, que recorda que es tracta de contractacions amb un cost anual de 70.000 euros per a la societat, “tot i que ni exerceixen funcions d’alta direcció, ni hi ha en aquests contractes una necessitat real i efectiva d’una faena en l’empresa”.