Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El ataque limitado de Israel a Irán rebaja el temor a una guerra total en Oriente Medio
El voto en Euskadi, municipio a municipio, desde 1980
Opinión - Vivir sobre un polvorín. Por Rosa María Artal

Marzà substitueix les línies educatives per un programa de sis nivells amb certificacions oficials d’idiomes

El conseller d’Educació, Vicent Marzà, en l’inici del curs escolar 2015-2016

Adolf Beltran

València —

Els centres escolars valencians podran triar el seu projecte educatiu d’una carta de sis nivells, d’acord amb els nivells del “marc europeu comú de referència per a les llengües”, que determinaran el domini del castellà, del valencià i de l’anglés que tindran els estudiants. Aquests projectes han de garantir un nivell determinat de competència i han d’implicar l’adquisició pels alumnes, al final de l’escolarització, de les certificacions oficials equivalents de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i de les escoles oficials d’idiomes. El sistema és integral, de manera que no podran donar-se nivells de competència asimètrics en les tres llengües. Si algú aconsegueix la certificació avançada en anglés, també ho haurà de fer en valencià, i viceversa.

El conseller d’Educació, Vicent Marzà, vol fer un tomb important a la manera d’aconseguir que els estudiants acaben l’escolarització havent adquirit prou destresa en les dues llengües oficials, el valencià i el castellà, i també en anglés. L’esborrany del decret de plurilingüisme tan esperat, que tant el conseller com el secretari autonòmic, Miguel Soler, es disposen a sotmetre a consultes amb els agents educatius, substitueix el sistema actual de línies en valencià o en castellà, i també l’opció de la immersió lingüística, per un “programa de plurilingüisme dinàmic” que donarà oportunitat als centres de triar, a partir de la seua situació actual, el projecte lingüístic que considere adequat al seu entorn.

Després d’haver rebut informes dels especialistes en la matèria de les universitats públiques valencianes i d’haver consultat amb els sectors educatius (sindicats, associacions de pares i mares i altres entitats), i també amb tots els grups parlamentaris representats en les Corts Valencianes, Marzà i el seu equip han constatat dues coincidències unànimes: l’objectiu és aconseguir que els estudiants siguen competents en les tres llengües, però el sistema actual fracassa pel que fa a aquest objectiu.

“La idea és no obligar ningú a fer una cosa que no faça ja”, ressalten des de la Conselleria d’Educació. El punt de partida és, doncs, el mínim. A partir d’ací s’organitza un sistema que incentiva la voluntat d’adquirir més competències lingüístiques. El futur decret inclourà una taula d’equivalències dels nivells de competència que s’hauran d’obtenir en els diferents nivells: bàsic 1 i 2, intermedi 1 i 2, Avançat 1 i 2. Els alumnes que hagen fet el curs avançat 1 i 2 en primària obtindran el certificat A1 d'anglés i A2 de valencià. Amb l'intermedi 1 i 2 en secundària, aconseguiran l'A1 en anglés i el B1 en valencià. Amb l'avançat 1 i 2 en secundària, l'A2 en anglés i el B2 en valencià. Pel que fa referència al batxillerat, amb l'intermedi 1 i 2, tindran l'A2 d'anglés i el B2 en valencià, i amb l'avançat 1 i 2, aconseguiran el certificat B1 en anglés i C1 en valencià.

El decret preveu la implantació gradual del nou sistema, que començarà entre el 2017 i el 2018 per educació infantil; entre el 2018 i el 2019 en 1r i 2n de primària; entre el 2019 i el 2020, en 3r i 4t de primària, i així successivament. Per al 2023, el nou sistema, que també s’aplicarà a la formació professional i a la formació de persones adultes, arribaria al batxillerat.

Garantir la capacitació lingüística exigirà una avaluació específica pels mateixos centres, però també per Conselleria. Des del departament que dirigeix Marzà es considera que la formació del professorat és la peça imprescindible per a l’èxit del nou model. Per això, a més de remodelar en aquesta línia els centres, es crearà un centre de formació del professorat especialitzat en plurilingüisme que tindrà la seu a Alzira i es fomentaran programes d’intercanvi de professors amb països estrangers.

Una de les novetats del decret és la creació en tots els horaris dels diferents nivells d’una “àrea de competència comunicativa oral” dedicada a treballar l’ús efectiu de cada una de les tres llengües del sistema. L’esborrany, que es negociarà amb els agents educatius perquè siga aprovat al final de l’any i es puga començar a implantar el curs que ve, afecta tota l’escola pública i també els centres concertats. Els centres no podran fer marxa enrere una vegada hagen triat el nivell del programa a què es volen adaptar (només podran millorar aquest nivell en cursos successius), encara que tots preveuen una regulació progressiva. El màxim nivell del programa, l’A-2, per exemple, arribaria en 5é i 6é de secundària a un programa educatiu amb dues àrees en anglés, més l’assignatura de castellà i una altra àrea en castellà i la resta d’àrees en valencià, en allò que més s’acosta al que es coneix com un programa d’immersió.

Etiquetas
stats