PP: tot pel valencià, però sense el valencià

El PP, que s'ha arribat a autoproclamar com el “màxim defensor dels senyals d'identitat valenciana” està utilitzant tots els fronts dels quals disposa per a lluitar contra els actes del Consell de potenciació de l'ús del valencià. Com a partit, des de la Delegació del Govern o la Diputació d'Alacant, ha acudit als tribunals per a plantejar batalla contra lleis com la del trilingüisme en l'educació, la d'ús del valencià en l'administració, o senyalitzacions a València ciutat.

L'últim d'ells ha sigut el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat, segons va explicar ahir el delegat del Govern, contra la Llei de Funció Pública Valenciana que regula l'ús del valencià com a llengua vehicular preferent de l'administració. Per a açò en el seu argumentari ha usat un tecnicisme jurídic, assenyalant que el valencià, amb esta denominació, només és llengua oficial a la Comunitat Valenciana, deixant de costat el concepte d'àmbit lingüístic que comparteix amb Catalunya i les Illes Balears.

El mateix argument va anunciar el grup Popular dels Corts la setmana passada, que arribava a afirmar que “ margina i exclou” al castellà. El PP ha arremès durament contra aquesta proposta afirmant la mateixa líder dels populars valencians, Isabel Bonig, que “demanar el requisit del valencià als funcionaris és seguir el joc a l'independentisme”.

Un altre dels cavalls de batalla ha sigut el Decret de Plurilingüisme en l'Educació, que potencia l'ús del valencià juntament amb l'anglès i el castellà; el decret és qualificat pel PP de “xantatge” per vincular un major aprenentatge d'anglès a un major aprenentatge del valencià, la qual cosa afirmen és una “coacció a les famílies”. Així els populars han portat als tribunals com a partit al Trilingüismo, però també a través de la Diputació d'Alacant. En aquest front el PP ha aconseguit que el TSJCV suspenga el decret, fent trontollar l'inici del pròxim curs escolar.

A nivell local, a València ciutat el PP també ha carregat contra la priorització de l'ús del valencià en l'ajuntament de la capital. En un altre aspecte al PP tampoc li ha agrada que el govern de Joan Ribó faça oficial la denominació en valencià del nom de la ciutat com València. Una batalla que sí 'va guanyar' el PP va ser reclamar la doble senyalització en valencià i castellà en el centre de València, ja que fins al moment només s'usava una llengua, el valencià amb el nou govern, i el castellà amb el PP.

Menyspreus

Però més enllà de les lleis, diversos polítics del PP han menyspreat l'ús del valencià en els organismes públics. Així el diputat provincial popular, Javier Berasaluce, afirmava que existia un “imperialisme del valencià”, mentre que el president de la de la Diputació de León considerava “vergonyós” que es parle valencià en la càmera territorial.

Però un dels casos que més va agitar les xarxes socials va ser quan un edil d'EU a Oriola va reivindicar l'ús de la llengua autòctona en una comarca castellanoparlant enfront d'una moció del PP contra “la seua imposició”.