“Potser hi he ficat la mà...”, el lapsus de Juan Cotino que el temps i la Guàrdia Civil estan fent real

“Potser hi he ficat la mà, ho he dit mil vegades, però mai la pota... Ho he dit al revéeees, aaarg!”. Era el mes de desembre de 2014 i Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes, exconseller i exvicepresident del Consell de Francisco Camps i exdirector de la Policia amb José María Aznar, tenia aquest lapsus després d’haver declarat davant del jutge com a imputat en la causa oberta per les contractacions amb la Gürtel amb motiu de la visita del papa Benet XVI a València el juliol del 2006. El temps i la Guàrdia Civil estan fent real el lapsus de l’exdirigent de la branca cristiana del Partit Popular valencià.

Fa menys de dues setmanes, la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València, que investiga el presumpte cobrament de comissions il·legals en l’època d’Eduardo Zaplana al capdavant de la Generalitat –el conegut com a cas Erial– va desclassificar una part del sumari (concretament els set primers toms). Entre tota la documentació que es va fer pública hi havia un nom que fins ara havia estat vinculat a altres casos de corrupció, Juan Cotino. La Guàrdia Civil relacionava l’expresident del Parlament autonòmic, imputat per les adjudicacions de la visita del papa a València i a qui Álvaro Pérez, el Bigotes va vincular amb el finançament il·legal del PP valencià, amb el cobrament de comissions irregulars.

Així doncs, l’Institut Armat conclou que l’expresident de les Corts Valencianes va cobrar 11,3 milions d’euros del seu nebot (Vicente Cotino), contractista del Consell, quan era membre del Govern de Camps. Així, la investigació considera que l’exdirigent popular “hauria obtingut un avantatge econòmic de la venda de les mercantils beneficiàries de les adjudicacions que s’investiguen”. Segons la Unitat Central Operativa (UCO), Cotino va cobrar dels nebots el 2007 –quan era conseller– la participació en el Grup Sedesa, que creava empreses amb societats expertes en ITV o energia eòlica per a guanyar els concursos falsejats. Una vegada funcionaven, Sedesa venia les participacions a preu d’or.

Un dels documents en mans de la jutgessa, que investiga els delictes de suborn continuat, prevaricació, blanqueig de capitals, organització o grup criminal, associació il·lícita, tràfic d’influències i frau en la contractació, acredita també que Cotino ja coneixia les martingales de la seua família en la trama Erial quan era director general de la Policia amb José María Aznar, l’any 2000.

Alquería Dolores

Un altre dels informes de la Guàrdia Civil del sumari del cas Erial ha revelat també la presència de Juan Cotino en mitjans de comunicació. D’aquesta manera, l’exconseller popular i el seu nebot Vicente –un dels que van confessar el finançament il·legal del PP– són propietaris al 99% de l’empresa Shandwick AGR Comunicación SL, societat que és accionista de Trece (l’antiga 13TV), la televisió de la Conferència Episcopal Espanyola. L’adquisició es va efectuar a través de l’empresa Alquería Dolores, propietat al 60% de Juan Cotino.

Sobre aquesta empresa, l’UCO afirma que a partir del 2010 “du a terme operacions d’entrades i eixides de divises a diferents països, declarades com a invisibles”. La Guàrdia Civil qualifica com a “invisibles” les “operacions relacionades amb la prestació de serveis, inversions financeres o en el capital de societats i activitat similar”.

Declaració de béns

Aquesta mateixa setmana, la diputada de Compromís Mónica Álvaro revelava unes maniobres que havien tingut lloc el 2010 amb Juan Cotino com a protagonista. Concretament, el gener del 2010 un funcionari va retirar “per motius de seguretat” la declaració de béns de l’exconseller de Benestar Social, un document que no es va tornar a presentar en el registre d’alts càrrecs.

L’abril d’aquell mateix any, quan ocupava la cartera de Medi Ambient, Cotino va presentar una nova declaració en què deia que tenia 1.907.309 euros –7.735,84 en béns immobles i 1.899.573,16 en altres béns–, sense deutes. En aquesta xifra ja no es van incloure els beneficis obtinguts per la venda de les accions de Sedesa , que segons l’UCO li van proporcionar uns beneficis d’11,3 milions d’euros.