Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Rita Barberá esquiva tots els seus problemes judicials mentre espera Taula

Rita Barberá, senadora per la Comunitat Valenciana del PP

Toni Cuquerella

L’exalcaldessa de València i actual senadora del PP, Rita Barberá, va aconseguint esquivar tots els problemes judicials que l’han esguitada. I n’hi ha hagut de diferents tipus, des de no acatar la Llei de memòria històrica fins als dispendis sumptuosos del Ritaleaks passant per casos de més renom com Gürtel i Nóos, però ara ha de salvar encara un últim escull de la seua etapa de govern, la investigació del presumpte finançament il·legal del PP per mitjà de blanqueig de capitals de l’Operació Taula.

Molt arrere queda la possible imputació de l’alcaldessa en el cas Gürtel quan el jutge va arxivar el 2012 l’acusació de suborn pel regal d’Álvaro Pérez, el Bigotes, a Rita Barberá de diverses bosses de mà durant quatre anys, obsequis que es feien mitjançant l’empresa Orange Market. L’argument per a arxivar-ho va ser que el jutge de la peça dels vestits que va jutjar Camps coneixia les gravacions en què Pérez feia referència als regals a l’alcaldessa i no la va imputar.

També va quedar en no res la possible implicació de Barberá en el cas Nóos i la de Francisco Camps, malgrat que el jutge José Castro, que va instruir la causa que té com a epicentre Iñaki Urdangarín, va apreciar delictes en la mediació de Barberá i Camps, i per això va enviar la causa al TSJCV (els dirigents del PP estaven aforats com a diputats llavors, el 2013) i aquest tribunal va tornar la causa a Palma de Mallorca perquè no hi va trobar indicis prou sòlids.

Això, però, no va lliurar Rita Barberá i Francisco Camps d’haver de declarar com a testimonis en el judici, en què el mateix fiscal, Pedro Horrach, va posar en dubte la credibilitat del testimoni de l’exalcaldessa. Tot i que es va lliurar de la imputació, a l’exalcaldessa li va valdre l’enemistat del seu exnúmero 2, Alfonso Grau, que l’ha posada en algun compromís.

Més recentment Barberá s’ha salvat de no haver retirat símbols franquistes de l’espai públic a València. Així, al començament del juliol el Tribunal Suprem arxivava la causa per incompliment de la Llei de memòria històrica, perquè entenia que no hi havia hagut delicte, atés que no hi havia hagut desobediència i apuntava que no s’havia donat una ordre directa i expressa a l’alcaldessa per a retirar aquests símbols, ni tampoc que ella s’haguera negat a complir aquesta ordre prèvia.

També en el Suprem la Fiscalia ha arxivat la causa Ritaleaks sobre les despeses luxoses de Rita Barberá per què se la va acusar de malversació. El ministeri públic ha justificat les despeses afirmant que regals com els 30.000 euros en taronges es van fer per motiu de les festes de Nadal i que es feia a polítics del PP perquè era “el partit governant”. Sobre la resta de les despeses, afirma que hi havia algun tipus d’explicació, encara que fóra “succinta” o “breu”.

Operació Taula

L’últim escull a què ha de fer front Barberá és la investigació de l’Operació Taula, en què està afectada per la branca del presumpte blanqueig de capitals per a finançar el seu partit.

El jutge Gómez, que instrueix el cas, ha demanat al Tribunal Suprem (el tribunal competent per a investigar, abans imputar, Barberá com a aforada que és) que investigue la senadora per aquest blanqueig de capitals, per haver pogut donar 1.000 euros al partit que hauria recuperat amb dos bitllets de 500 en B per a les eleccions del 2015, ingrés que reconeix l’exalcaldessa, però no la devolució, que és on radicaria la il·legalitat.

En aquesta causa hi ha imputats mig centenar d’assessors i regidors del PP (entre ells pràcticament tot l’actual grup municipal del PP a València). A més cal destacar que, dins d’aquest mateix cas, plana sobre Rita Barberá l’ombra de les gravacions de Marcos Benavent, el ‘ionqui dels diners’, segons les quals estaria en el centre de possibles martingales de contractes que ella nega.

Mentrestant Barberá espera des del búnquer del Senat, on l’ha blindada el PP, bastió des d’on adverteix amb missatges amenaçadors els membres del seu partit, que demanen que se n’aparte i sabent que, de moment, ningú no ha pogut abatre aquesta peça de caça major.

Etiquetas
stats