Tretze moments clau en la carrera política de Rita Barberá
Aquest dimecres moria a 68 anys en l’hotel en què s’hostatjava a Madrid l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, víctima d’un infart. Amb la mort de la senadora valenciana –ex del PP– se’n va un dels personatges clau de la política valenciana de l’últim quart de segle. Aquests són alguns dels moments més destacats de la seua carrera:
Arribada a l’Alcaldia. El 5 de juliol de 1991 és elegida alcaldessa de València. A pesar que la victòria electoral va correspondre a la socialista Clementina Ródenas, el Partit Popular va aconseguir un acord amb Unió Valenciana per a aconseguir arrabassar el govern municipal al PSPV. Els nou edils del PP juntament amb els huit de la formació de Vicente González Lizondo superaven els catorze dels socialistes i possibilitaven que Rita Barberá fora elegida per primera vegada alcaldessa de València, un càrrec que ocuparia fins al juny del 2015.
Primera majoria absoluta. Poc va costar a Rita Barberá desfer-se dels seus companys de viatge. A penes quatre anys després del pacte amb Unió Valenciana –el 1995–, el Partit Popular i Rita Barberá van arrasar en les urnes, van passar per damunt dels seus socis de govern i dels seus rivals polítics i van obtenir una majoria absoluta que repetirien els anys 1999, 2003, 2007 i 2011. El domini electoral de l’“alcaldessa d’Espanya” era incontestable.
El triomf de Francisco Camps. Rita Barberá va ser una de les artífexs de l’ascens de l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, en el partit i, per consegüent, en càrrecs de responsabilitat institucional. L’excap del Consell, que va ser regidor a València amb Barberá com a alcaldessa, va obtenir el control definitiu del Partit Popular el novembre del 2004, i va deixar fóra dels llocs clau els afins a l’expresident Eduardo Zaplana, rival intern de la difunta senadora, que ja havia deixat el Govern arran de la derrota de Mariano Rajoy davant Rodríguez Zapatero el març del 2003. Un altre dels suports de Camps llavors va ser l’ara defenestrat –i condemnat– Carlos Fabra.
La visita del papa. El juliol del 2006 València acollia un ‘gran esdeveniment’ de caràcter religiós. Es tractava de la Trobada Mundial de les Famílies, una cita que va atraure a la ciutat milers de visitants, el més il·lustre de tots, el papa Benet XVI. La cita es recordarà perquè va coincidir amb l’accident del metro i per les irregularitats en la contractació d’uns serveis determinats, una circumstància que es jutja a hores d’ara en el context del cas Gürtel i en què està imputat, entre altres, l’exconseller popular Juan Cotino.
L’accident del metro. El 3 de juliol de 2006, la vespra de la visita del papa a València, es produïa a la ciutat un accident de metro que s’enduia la vida de 43 persones i causava ferides a 47 més. Una tragèdia que, sens dubte, va marcar una època i que va ocasionar alguna que altra polèmica a Rita Barberá.
La Fórmula 1 arriba a València. L’1 de juliol de 2007, Bernie Ecclestone i Valmor Sport signaven l’acord que va fer possible l’arribada de la Fórmula 1 a València. El 24 d’agost de 2008 se celebrava el primer Gran Premi d’Europa en el Circuit Urbà habilitat a aquest efecte a la capital valenciana. La cursa va desaparéixer del calendari de la Fórmula 1 després de la carrera del 2012, després de la celebració de cinc grans premis. L’herència d’aquesta experiència, pèrdues milionàries i una investigació judicial, el conegut cas Valmor, en què està imputat Francisco Camps.
La Copa de l’Amèrica. Si hi ha un gran esdeveniment que ha resultat rendible per a la ciutat, ha estat, sens dubte, la Copa de l’Amèrica. Després d’imposar-se l’Allinghi en la 31a edició d’aquesta competició, i com que l’embarcació era suïssa, un país que no disposa de costa, València va apostar per convertir-se en la seu de la 32a edició de la Copa de l’Amèrica. L’equip suís es va decantar per la candidatura de València, que acolliria la competició el 2007 i posteriorment també el 2010. La cita va servir per a llavar la cara de la Marina Reial, encara que el consorci encara arrossega un deute important de més de 400 milions d’euros amb l’Estat.
La consolidació de Mariano Rajoy. La ciutat de València acollia el 2008 el congrés que va consolidar la figura de l’actual president del Govern com a líder indiscutible del Partit Popular gràcies al suport dels populars valencians que comandaven la dupla formada per Francisco Camps i Rita Barberá, amiga personal de Rajoy i que va ser la persona escollida per a presidir aquell conclave. Rajoy arribava a aquella cita molt qüestionat pel sector de l’expresident José María Aznar després de sengles derrotes electorals en els comicis del 2003 i del 2007 davant José Luis Rodríguez Zapatero. El suport del PP valencià finalment va resultar decisiu.
El cas Nóos. Encara que no ha estat imputada fins aquest mateix any, sobre l’exalcaldessa de València han planejat en els últims temps diferents dubtes per la possible implicació que podia haver tingut amb diversos casos de corrupció. Si bé l’escàndol de les factures de Ritaleaks la va fer trontollar, va ser Nóos –i la contractació de l’institut d’Iñaki Urdangarín per a la celebració de la Valencia Summit– la causa que més la va acostar al banc dels acusats. El mateix jutge Castro, instructor del cas, no va dubtar a declarar que no entenia per què no hi estaven imputats l’exalcaldessa i Francisco Camps. Aquesta causa també va suposar l’allunyament definitiu de qui va ser la seua mà dreta durant molts anys, Alfonso Grau, que sí que estava imputat en Nóos.
L’episodi del ‘caloret’. El febrer del 2015, amb motiu de la celebració de la tradicional Crida fallera, la llavors alcaldessa valenciana va tenir una intervenció poc afortunada. Aquest episodi va ser el principi de la fi de la carrera política de Barberá.
La derrota electoral. Tan sols uns mesos després, el 24 de maig, Rita Barberá i el PP queien un bac històric després de 24 anys governant la ciutat –vint dels quals amb majories absolutes incontestables. A pesar d’haver guanyat les eleccions municipals, els populars perdrien l’Alcaldia a les mans de Joan Ribó (Compromís) gràcies a un pacte de govern amb el PSPV i València en Comú (la formació avalada per Podem). La millor definició del que va succeir aquell dia la va donar la mateixa Barberá, quan va rebre Serafín Castellano amb l’expressió “Quina hòstia!”.
El cas Taula. El 26 de gener passat, agents de la Guàrdia Civil desplegaven a València l’operació Taula contra la corrupció, amb ramificacions en la Diputació de València, la Generalitat i l’Ajuntament de la capital, on s’investigaven irregularitats que s’haurien produït amb els tres governs en mans del PP. El vessant municipal de la investigació va acabar amb la imputació de 49 regidors, exregidors i assessors del grup municipal, que veia que tots els seus edils, menys un, eren cridats a declarar com a investigats per presumpte blanqueig relacionat amb el presumpte finançament irregular del partit a València. S’estretia el cércol sobre Barberá, que es lliurava de la imputació per la seua condició d’aforada per tal com era senadora.
La imputació en el Suprem. Finalment, el setembre passat, la senadora valenciana era citada a declarar pel Suprem com a imputada en relació al presumpte blanqueig en el grup municipal que ella dirigia. Barberá s’aferrava a l’acta de senadora encara que cedia a les pressions internes i cessava de la seua militància en el Partit Popular. Dilluns passat, l’exalcaldessa de València testificava davant del jutge Cándido Conde-Pumpido, quan va ratificar el que sempre havia assegurat, que no sabia res de finançament irregular del Partit Popular valencià.
