Zaplana va demanar al seu testaferro un milió per a tractar-se a Nova York però va rebre el seu trasplantament en un hospital públic a València

Continuen coneixent-se detalls de la investigació del cas Erial després que dimarts s’alçara el secret de la segona part del sumari, en què es descobreix el “relat” i el full de ruta per a repatriar les mossegades de la trama de cobrament de comissions per les adjudicacions de les ITV o el Pla Eòlic. Entre les perquisicions dutes a terme que s’han fet públiques aquesta setmana hi ha l’interrogatori fet el 25 gener passat com a testimoni –per videoconferència des de Montevideo (l’Uruguai)– a Fernando Belhot com a “assessor financer” de Zaplana.

El fiduciari reconeix en el seu testimoniatge que l’expresident de la Generalitat li va comentar la necessitat de disposar de 5 milions d’euros, ja que qui també va ser ministre de Treball amb José María Aznar buscava tindre més liquiditat “a mà”. Entre els motius esgrimits està que Zaplana volia “fer-se una cirurgia” que tenia projectada dur-la a terme en la clínica Anderson (“Anderssen”, segons el sumari) de Nova York, especialitzada en oncologia.

“Zaplana buscava la immediatesa dels diners per a poder utilitzar-los sense que estigueren invertits”, ja que el tractament en la clínica nord-americana tenia un cost d’un milió de dòlars, “i de fet hi va viatjar amb les seues filles”. L’exdirigent popular va acabar operant-se i sent tractat contra la leucèmia per la Seguretat Social a l’hospital La Fe de València (va ser operat al desembre del 2015).

Administrador de quasi 8 milions d’euros

Belhot reconeix davant la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València que va començar a administrar 7.955.000 euros ingressats en diferents etapes. Així, l’empresa uruguaiana Disfey obri un compte a Suïssa per “canalitzar el total dels actius i poder manejar-los”. L’any 2013 comencen a arribar des de diferents societats estructurals diferents quantitats: 1.750.000 euros, 1,5 milions, 3 milions, 1.750.000 i 1.705.000 euros, fins a totalitzar aqueixos quasi 8 milions d’euros. De les gestions financeres que duia a terme, “unes tres o quatre l’any”, l’assessor uruguaià va pactar uns honoraris del 0,75% anual del total del valor administrat amb una prima que es negociaria “de manera personal” depenent de la rendibilitat.

El lliurament dels diners a l’excap del Consell es feia de manera personal. El 90% dels diners enviats els va rebre la secretària de Zaplana, Mitsuoko Henriques, a Madrid. Els lliuraments es feien a través d’“algun contacte amb l’exterior” i “normalment” els rebia Henriques, encara que també es van fer pagaments a través d’“algun amic o el xofer” de l’expresident. En aquest temps –set anys–, Zaplana va rebre, segons Belhot, uns 2,3 milions d’euros que van ser retirats des de Disfey (la majoria de les quantitats se li van lliurar el 2016 i el 2017).

Primer contacte, el 2009

L’assessor uruguaià va conéixer Eduardo Zaplana al començament del 2009, a qui van presentar uns coneguts com una persona “de gran influència en el sector públic i també en el privat”. Belhot assegura davant la jutgessa que l’exministre de Treball li va semblar una persona “interessant amb contactes a escala internacional”, entre els quals hi havia“presidents d’empreses de l’Ibex 35, tant en actiu com retirats; polítics de països iberoamericans a través de la fundació Faes (impulsada per José María Aznar); grans empresaris, Repsol, Acciona, ACS...”.

Belhot es va reunir al febrer i al març del 2009 amb Zaplana, Francisco Grau i Joaquín Barceló, que li van demanar assessorament. Aquest els va dir que l’estructura luxemburguesa que havien muntat –Imison Internacional–administrada per Beatriz García Paesa, per a “optimitzar fiscalment alguns actius” no li semblava “la més adequada”, per la qual cosa els va aconsellar l’Uruguai, “més barata i adequada” i amb un secret bancari “molt fort”. “L’evasió fiscal a l’Uruguai no era delicte”, afirma en la seua declaració.

Quant als acords, apunta que eren tots “verbals” i que no té “res signat” amb l’exdirigent popular. Pel que fa a les comunicacions, l’assessor uruguaià explica que “mai” es va escriure amb Zaplana missatges de Whatsapp ni correus electrònics, i que només van parlar a través d’un mòbil o de la secretària de l’expresident, per telèfon o correu electrònic. Amb Barceló i amb Grau també es comunicava pels mateixos canals.