El blanqueig segons el testaferro de Zaplana i la neboda de l’espia Paesa

Espanya va arribar a acaparar la quarta part dels bitllets de 500 euros que circulaven per la Unió Europea. El Banc d’Espanya va deixar fa un any d’emetre aquests “bitlletets”, com els anomenava l’excap de gabinet d’Eduardo Zaplana. El cas Erial, que investiga una presumpta xarxa de corrupció liderada per l’exministre del Partit Popular, ha centrat les seues perquisicions en les comissions milionàries amagades a bon recer en paradisos fiscals a l’estranger a través d’estructures societàries complexes.

Els dos advocats que van moure el presumpte botí de Zaplana a l’estranger, implicats en altres casos de corrupció internacionals, han optat per una col·laboració prudent amb la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València, Isabel Rodríguez, i amb el fiscal anticorrupció Pablo Ponce.

Les declaracions del blanquejador confés de Zaplana, l’uruguaià Fernando Belhot, i de la neboda de l’espia Paesa, a més d’haver deixat l’exministre del PP als peus dels cavalls, són una classe magistral sobre l’art del blanqueig de capitals.

Beatriz García Paesa –advocada de 53 anys establida a Luxemburg, neboda de l’espia Francisco Paesa i imputada per l’Audiència Nacional en el cas Defex– exerceix una professió en què les relacions “es basen en la confiança” i en una “simple telefonada del client”. “I això és el que es paga”, declara davant la magistrada i el fiscal.

La neboda de l’espia Paesa tenia “molta relació” amb l’empresari Vicente Cotino, que “anava sovint a Luxemburg” i “havia treballat” amb Dexia Bil, el banc privat més antic de Luxemburg. A l’oncle de Vicente, el director general de la Policia llavors Juan Cotino, només el va conéixer una vegada, quan li va portar 600.000 euros en mà al seu despatx del Gran Ducat per abonar el capital social de les empreses que van passar més tard a les mans de Zaplana i els seus companyons.

La intenció de l’empresari Vicente Cotino, finançador confés del Partit Popular, era constituir una societat a Luxemburg “per a operacions societàries que feia a Espanya”. “Se signa un document en què es fa constar de qui es podien rebre les instruccions”, explica l’advocada.

L’empresa Imision Internacional, que va rebre entre el 2005 i el 2009 11,2 milions d’euros des de comptes a Espanya i Suïssa en presumptes comissions per l’adjudicació de les ITV i del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, apareix vinculada al despatx Interconsult, una mercantil “constituïda per un grup de bancs”, especialitzada en “funcions de fiduciari” i vinculada a Beatriz García Paesa (que tenia una acció de l’empresa pantalla de Vicente Cotino).

A Luxemburg, assegura la neboda de Paesa davant la jutgessa, “no es preocupen de l’origen dels diners, perquè parteixen del fet que, si han eixit d’un país, deu haver sigut de manera legal”. En la documentació sobre les empreses que va crear García Paesa per al clan dels Cotino figuren l’advocat Federico Cannizzaro di Balmontino, condemnat per la justícia italiana a quatre anys i mig de presó per una trama que va evadir 11 milions d’euros de la companyia naviliera Rbd Armatori, i el cònsol honorari de l’Uruguai Alexis Kamarowsky.

A Vicente Cotino, en les reunions amb García Paesa l’acompanyava el seu assessor financer José María Álvarez. De fet, segons va declarar la dona, Álvarez era amb qui contactava per a qualsevol gestió. El 2006, Cotino li va telefonar per comunicar-li que les accions de les empreses luxemburgueses passaven a les mans de Joaquín Barceló Pachano, amic íntim i presumpte testaferro de Zaplana, i de Juan Francisco Francisco García Gómez, l’excap de gabinet del polític del PP, els quals va conéixer en un dinar en el restaurant La Dorada de Madrid.

A partir d’aquest moment, assegura la neboda de Paesa en la seua declaració, “amb qui va mantindre contacte de qualsevol tema de totes dues societats” va ser amb Francisco Grau, l’assessor fiscal de Zaplana. Pachano, que es portava fatal amb Grau, va dir en una conversa telefònica punxada per l’UCO que l’assessor fiscal era l’“artífex de tota aquesta enginyeria” societària a l’estranger. Grau, en contrapartida, va ser l’únic detingut de l’operació Erial que va prestar declaració, en la qual va exculpar Zaplana i va posar el focus en Pachano.

Beatriz García Paesa va confirmar en la seua declaració que “va estar parlant al llarg dels anys [amb Grau] i rebent ordres seues, però mai de Barceló”. Tres anys després d’aquell dinar a Madrid amb els seus nous interlocutors, Grau li va comunicar que les accions passaven a unes empreses uruguaianes de l’advocat Fernando Belhot, que “feia una faena idèntica” a la de García Paesa.

La neboda del famós espia va declinar participar en l’operació, perquè no coneixia Belhot ni el camp de les societats uruguaianes. A l’advocada establida a Luxemburg li agrada “treballar a cap segur” i afirma que únicament va mantindre converses amb Belhot “de professional a professional”.

Fernando Washington Belhot Fierro, advocat uruguaià de 62 anys, va entrar en contacte amb Zaplana per encarregar-se de l’“optimització fiscal” dels actius dels membres de la presumpta banda corrupta. “L’estructura societària que tenien a Luxemburg no em semblava la més adequada per a l’optimització fiscal”, va declarar el blanquejador confés davant la magistrada que instrueix el cas.

Belhot de seguida va advertir que la “figura protagonista” de l’embolic d’empreses pantalla era precisament Zaplana, que li va reconéixer que els fons li pertanyien, segons va declarar l’uruguaià per videoconferència. “Fins a l’any 2018, en què li va passar el que tots ja sabem, mai de la vida, i vaig anar moltes vegades a Espanya, mai vaig llegir un sol article en premsa que es referira a ell com un home que tinguera problemes amb la justícia espanyola”, diu en la seua declaració.

El blanquejador confés cobrava una comissió entre el 0,75% i l’1% anual i informava Zaplana “tres o quatre vegades” a l’any. L’exministre, segons va declarar Belhot, confiava en la seua gestió, encara que era “extremadament cautelós” i mai feia servir aplicacions de missatgeria o correus electrònics per a comunicar-se amb l’uruguaià. “Amb el senyor Zaplana, encara que li semble mentida, durant els nou anys mai m’hi vaig escriure un correu electrònic, mai m’hi vaig escriure un WhatsApp, perquè ell era extremadament cautelós i solament parlava amb ell a un número de cel·lular propi”, explica el blanquejador sobre el seu antic client.

La UCO va posar al punt de mira a l'uruguaià (al qual denominaven amb el nom en clau de 'Sol') i les seues trobades amb Zaplana (al qual es referien com a 'Zapador') en un exclusiu hotel del barri de Salamanca on s'allotjava l'advocat durant les seues visites a Madrid. La investigació secreta de la Guàrdia Civil va gravar aquelles reunions de l'exministre amb el seu blanquejador confés a l'hotel Wellington i també les críptiques converses telefòniques que mantenien.

Belhot pensava que Luxemburg era una “jurisdicció cara” mentre que l’Uruguai, en aquell moment, “tenia un secret bancari molt fort, dels més importants del món”. “L’evasió fiscal no era un delicte en aquell moment”, assenyala el testimoni. Com tots els advocats dedicats a aquest negociat, Belhot oferia “molta confidencialitat en el tracte amb els clients”.

“Els clients, senyor fiscal, fixe’s que en general busquen tindre confidencialitat, perquè són temes molt íntims o molt delicats”, va dir l’uruguaià al representant del ministeri públic Pablo Ponce. Belhot, que també apareix en el cas Lezo o en els papers de Panamà, coneixia el paper que va exercir Zaplana en la política espanyola, encara que va descartar que fora un persona exposada políticament (PEP, la figura que usa la banca, en general sense massa èxit, per a detectar possibles casos de blanqueig) ja que estava més de cinc anys desvinculat de les activitats públiques. “El senyor Zaplana em manifesta que ell no volia comparéixer o aparéixer com a titular d’aqueixos actius financers”, remarca Belhot.

“Era una persona que a mi, he de reconéixer, en la meua qualitat d’uruguaià, m’enlluernava, perquè tenia contactes a escala total”, afirma. L’exministre del PP va presentar al seu blanquejador empresaris de l’Ibex35 i “polítics d’altíssim nivell”, actius o retirats, i fins i tot representants públics llatinoamericans a través de la Fundació FAES, segons va declarar l’advocat. “Òbviament, com a professional, això m’obria unes portes molt importants a l’efecte de poder oferir els meus serveis”, afig.

“Qui vol contractar un professional en l’àrea fiduciària i l’administració de patrimoni necessàriament ha de confiar en ell com a professional, però també com a persona”, afirma Belhot en una declaració en què estava donant l’estocada definitiva al seu antic client a canvi de no veure’s esguitat en la causa. A la primera oportunitat, Belhot, vigilat per altres trames, es va oblidar de la xarrameca sobre la confiança amb el client, va confessar el blanqueig i va retornar part del botí.