Les claus del cas que ha portat Rita Barberá al Suprem
Va evitar la imputació en el cas Nóos, juntament amb el seu amic Francisco Camps, perquè el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana es va negar a fer-se càrrec de la part que l’afectava, a ella i l’expresident de la Generalitat Valenciana, quan el jutge José Castro va remetre una investigació en què va trobar indicis de delicte. No ha pogut evitar-ho en el cas Taula, un afer que es deriva de les gravacions i confessions de l’exhome de confiança d’Alfonso Rus en la Diputació Provincial, Marcos Benavent, en el conegut inicialment com a cas Imelsa.
Rita Barberá va reiterar en les seues escasses i multitudinàries compareixences davant dels periodistes des que l’Operació Taula, executada el mes de gener passat, va causar la imputació de tot el seu equip de regidors i assessors en l’Ajuntament de València, que durant el seu mandat com a alcaldessa (de 24 anys) “no es va falsejar cap contracte, ni hi va haver mossegades ni desviació per a finançar res”.
No obstant això, la investigació inicial d’un mecanisme de blanqueig en el grup municipal del PP ha relacionat, a poc a poc, aqueixa manera d’actuar amb l’existència d’una caixa B del partit i amb el cobrament de mossegades en diversos contractes municipals fins al punt que el jutge Víctor Gómez, que instrueix el cas, ha arribat a posar xifra a aqueixes mossegades en assenyalar que s’hauria produït un perjudici econòmic de 10 a 20 milions d’euros.
Mentre tot això esdevenia, Barberá ha optat per romandre atrinxerada en el seu càrrec de senadora per designació autonòmica. Aquestes són les claus del cas que l’ha duta a veure’s plenament investigada en un cas de corrupció política.
Què s’investiga. Les pràctiques pretesament corruptes d’uns quants càrrecs del PP i institucions i entitats sota el seu control. Segons el Tribunal Superior de Justícia valencià, la investigació se centra en Imelsa (empresa de la Diputació de València), la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València, Ciegsa (empresa de la Generalitat encarregada de construir col·legis públics sota sospita per sobrecostos milionaris) i la Fundació Jaume II el Just, per haver fet adjudicacions fraudulentes a canvi de comissions il·legals. S’investiguen contractes des de l’any 2003. En el transcurs de les perquisicions, s’han detectat indicis de blanqueig de capitals i finançament il·legal en el PP de València ciutat. El gros de les perquisicions parteix de la premissa que s’haurien pogut cometre diversos delictes contra l’Administració: prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, tràfic d’influències, suborn, frau i falsedat.
Qui hi estan implicats. Dirigents del PP (Alfonso Rus, expresident de la Diputació, Máximo Caturla i Juan José Medina, exvicepresidents, María José Alcón, exregidora a València, o Carmen García-Fuster, dona de confiança de l’exalcaldessa Barberá) i 12 empresaris implicats d’una manera –pagament de mossegades– o d’una altra –implicats en el blanqueig de les comissions il·legals– en l’assumpte. En total, hi ha 80 imputats en la causa, incloent-hi càrrecs públics com el número dos de Rita Barberá, Alfonso Grau.
Quan es van cometre els delictes. La Guàrdia Civil i la Fiscalia investiguen possibles delictes comesos des del 2003 i fins a la primavera del 2015, quan, sempre pretesament, el PP de València va poder blanquejar diners per a finançar la seua campanya electoral. Esquerra Unida va interposar davant de la Fiscalia el juliol del 2014 la denúncia que va donar origen a la investigació. Al cap de huit mesos de treball, el ministeri públic va denunciar l’assumpte en un jutjat el març del 2015. L’inici de les perquisicions i la publicació de diverses converses escandaloses van forçar llavors el final de la carrera política de Rus, un baró del PP valencià fins aleshores. La macroredada del 26 de gener de 2016 va rebentar definitivament el PP valencià.
Tots els regidors del PP, tret d’un, imputats. Ho estan per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. En el transcurs de la investigació, es va detectar un sistema ben bast de blanqueig de diners procedents de comissions il·legals. Regidors, assessors i personal administratiu del grup popular en l’Ajuntament transferien 1.000 euros per via bancària, que després recuperaven en diners negres. Algun assessor ha reconegut l’ardit. La majoria dels implicats ho han negat. La imputació de 49 dels seus membres ha fet una implosió al partit, ara dirigit per una gestora.
Com es va atrinxerar Barberá. L’exalcaldessa, igual que un altre exedil, Miguel Domínguez, ara diputat autonòmic, gaudeix d’una protecció especial: l’aforament. Aquesta figura impedeix que els jutjats ordinaris investiguen o processen centenars de càrrecs públics (membres del Govern, diputats nacionals i autonòmics, jutges) sense els permisos corresponents, l’anomenat suplicatori. El jutge els va sol·licitar al Tribunal Suprem, que ara ha decidit obrir investigació sobre el cas també a Barberá.
