El llarg historial en l’extrema dreta del convocant de la manifestació anticatalanista de València
La manifestació anticatalanista de dissabte passat a València va ser convocada per un històric membre de l’extrema dreta valenciana, Juan García Sentandreu. A pesar que havia desaparegut de l’actualitat política després dels fracassos electorals del seu petit partit Coalició Valenciana –amb què en la dècada del 2000 va intentar ressuscitar la “Batalla de València”, nom amb què es va batejar els atemptats i les agressions ultres contra membres de l’esquerra i el valencianisme polític–, Sentandreu va tornar a aparéixer en els actes violents del 9 d’Octubre passat.
En veure l’agitació en el carrer i la resposta d’alguns partits ultres, va decidir convocar la manifestació contra Catalunya i els Països Catalans amb Cristina Seguí, excandidata de VOX, col·laboradora d’OK Diario i musa tuitera dels anticatalanistes. El resultat va ser més que discret, amb menys de cinc mil persones i sense el suport oficial del PP i Ciutadans, encara que càrrecs populars hi anaren a títol personal, com l’exconseller Luis Santamaría. En la manifestació també va fer acte de presència José Luis Roberto, president del partit ultradretà España 2000.
L’organitzador Juan García Sentandreu té un llarg historial vinculat a l’extrema dreta. Va ser candidat de Falange Española y de las JONS per València el 1982 –dada que oblida en el seu currículum oficial– i va muntar el sindicat estudiantil Alternativa Universitària, que va organitzar tota l’oposició radical al rector Ramon Lapiedra i a tot el procés de democratització de la Universitat de València. En els 90 va ser president del Grup d’Acció Valencianista, grup que va liderar actes agressius contra les forces d’esquerra i nacionalistes.
Sentandreu ha protagonitzat no pocs altercats violents pels quals ha acabat en el jutjat. El polític extremista va intentar agredir Joan Laporta el 2011 quan l’expresident del FC Barcelona i tres diputats catalans més van presentar a València el partit Solidaritat per la Independència. La fiscalia va demanar la seua absolució i la causa no va seguir avant per incompareixença de Laporta, que uns mesos abans del judici havia abandonat el partit.
També es va arxivar la causa contra ell arran d’haver estat detingut per la policia nacional per un presumpte delicte de violència de gènere. Sentandreu va acabar emmanillat després d’una irada discussió en el carrer amb Elena Muñoz Carpi, en aquella època companya de partit. El Jutjat de Violència de Gènere es va inhibir en el d’Instrucció perquè el polític i empresari i la seua companya no eren parella sentimental.
Sentandreu ha estat entrevistat aquests dies per aquesta manifestació fins i tot per la televisió pública espanyola sense que es contextualitzara sobre el seu passat i la seua vinculació a l’extrema dreta.
A més, el seu lideratge en la manifestació de dissabte passat va ser molt criticat per les altres forces polítiques regionalistes que es desmarquen d’actes violents com els del 9 d’Octubre passat on sí que estava Sentandreu. “No són absoluts referents del valencianisme, no s’han preocupat mai per les reivindicacions històriques dels valencians, i tenen un passat fosc, conflictiu o vinculat al madrilenyisme i l’extrema dreta”, denunciava la setmana passada Jaume Hurtado, president de Som Valencians.
Com José Luis Roberto, president de l’empresa de seguretat Levantina de Seguridad, Sentandreu també és empresari, en aquest cas de centres especials d’ocupació per a persones amb discapacitat. Una de les seues fonts principals d’ingressos són els recursos públics. És també membre fundador i president de la Federació Valenciana de Centres Especials d’Ocupació (FEVALCEE), membre de la Junta Directiva Nacional de la Confederació Nacional de Centres Especials d’Ocupació (CONACEE), secretari de l’Institut Interuniversitari de la Comunitat Valenciana i vicepresident del Patronat de la Fundació Prodisminuïts Psíquics d’Énguera.
