El parlament de l’autonomia pitjor finançada demana la reforma “immediata” del sistema de finançament

El parlament de l’autonomia pitjor finançada de l’Estat espanyol reclama al Govern central que complisca el seu compromís i resolga la seua situació financera en huit mesos. La majoria d’esquerres en el ple de les Corts Valencianes ha sumat el suport de Ciutadans per a exigir a l’executiu de PSOE i Unides Podem que al setembre estiga damunt la taula un model de finançament que garantisca la prestació dels serveis socials en l’autonomia.

En cinc anys el parlament autonòmic ha aprovat per unanimitat més de 30 resolucions que insten l’executiu central a complir. Primer de tot al Govern de Mariano Rajoy i ara al de Pedro Sánchez, en sintonia amb l’acció del Govern valencià, integrat pel PSPV, Compromís i Unides Podem. El parlament autonòmic vol aprofitar l’afinitat ideològica amb el nou Govern per a eixir del model vigent, que ofega els seus comptes. Cada any, el sistema actual genera un forat de 1.500 milions d’euros, a més d’una sèrie d’interessos derivats de l’infrafinançament i el Fons de Liquiditat Autonòmic. Per habitant, la Comunitat Valenciana està a més de 100 euros de la mitjana d’autonomies i a 640 euros de la comunitat de règim comú més ben finançada: Cantàbria.

L’executiu de Sánchez es va assumir al gener, en la negociació de la investidura amb Compromís, aprovar un mètode que incloguera les recomanacions dels experts en finançament en el termini de huit mesos perquè es discutira en el Consell de Política Fiscal i Financera. La reclamació valenciana és que el repartiment es base a garantir la prestació dels serveis públics bàsics, puntal de l’Estat del Benestar. “Som una comunitat pobra que paga com una rica”, s’ha assenyalat nombroses vegades.

La proposta aprovada dimecres en les Corts Valencianes, amb el rebuig de Vox i l’abstenció del PP, inclou, a més del termini, una sèrie de mesures pal·liatives, també acordades i assumides pel Govern central. Els socialistes han recordat que l’executiu de Sánchez sí que ha reconegut la situació desigual de les autonomies amb el model actual, caducat des del 2014.

Entre les mesures de transició fins al nou model s’inclou la desvinculació de les bestretes a compte del sistema de finançament de l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat –és a dir, que el Govern autoritze les transferències al marge dels comptes públics, paralitzats des del 2018–, un repartiment i una execució de les inversions “just”, concorde al pes poblacional i que compense el dèficit d’exercicis anteriors i el reconeixement del “deute històric” generat pel repartiment desigual de fons que implica el sistema de finançament vigent.

La portaveu adjunta de Compromís, Aitana Mas, ha demanat “una sola veu valenta i decidida” per a reclamar “l’agenda valenciana” i ha valorat que “per sort, la situació política és diferent” de la dels últims anys, amb “un govern estable a Madrid” i una “sensibilitat que ha reconegut el maltractament a la Comunitat Valenciana”. “Ja no hi ha cap excusa per a acabar amb la injustícia que patim els valencians”, ha destacat.

José Muñoz, portaveu adjunt del PSPV, ha reclamat unanimitat i ha demanat al PP que reconsidere la seua posició: “Sense unanimitat, no serà tan forta la nostra veu a Madrid per a aconseguir canviar el sistema de finançament”. Els populars s’han abstingut considerant que la proposta hauria d’incloure la convocatòria d’un Consell de Política Fiscal i Financera monogràfic per a tractar el canvi de model, plantejament que no s’ha acceptat.

Ruth Merino, portaveu de Ciutadans, ha instat el Consell a negociar i pressionar el Govern central en la defensa de la seua esmena. “Són vostés els que governen ací i a Espanya, posen-se les piles”. L’esmena de Ciutadans fixa un termini de huit mesos perquè el Govern presente el model, tal com es va comprometre el PSOE amb Compromís.