eldiario.es

9
Menú

Un banc d’ADN possibilitarà la identificació de les víctimes valencianes de la Guerra Civil i el franquisme

El president Ximo Puig anuncia aquesta mesura, inclosa en la llei valenciana de memòria democràtica, abans que acabe la legislatura

Els arqueòlegs responsables de les faenes d’exhumació consideren aquesta iniciativa un “pas avant”, tot i que creuen que encara és insuficient

- PUBLICIDAD -
Descubren restos de 10 cuerpos de los 100 que alberga la fosa 112 de Paterna

Faenes d’exhumació de restes d’assassinats pel franquisme al cementeri de Paterna EFE

El 31 d’octubre de 2007 el Congrés dels Diputats aprovava la Llei de memòria històrica impulsada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El 2017, quan es van complir deu anys de la norma, el líder del PSOE –president actual del Govern–, Pedro Sánchez, va anunciar a Paterna la intenció de proposar, entre altres mesures, la creació d’un banc públic d’ADN, tal com va suggerir fa una dècada el jutge Baltasar Garzón, per facilitar la identificació dels 115.000 desapareguts, aproximadament, en la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Aquesta mateixa setmana, el president de la Generalitat, Ximo Puig, avançava durant el debat de política general esdevingut a les Corts que la llei valenciana de memòria democràtica preveu la creació d’un banc d’ADN. El que es pretén, tal com explicava el cap del Consell, és que les famílies de les víctimes “puguen identificar de manera gratuïta les restes dels seus éssers estimats”.

La Llei 14/2017, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana representa, en paraules de Puig, la “cara nova de la justícia” i inclou la “reparació”, el “dret a la veritat” i la “preservació de la memòria”. En paraules del president, cal “fer justícia amb el passat per poder fer justícia amb el present”.

El text es refereix, en el capítol I de la norma, a la identificació de les víctimes, i per a fer-ho es preveu l’elaboració d’un cens de víctimes i de mapes de localització de les fosses per poder exhumar les restes i la identificació posterior. En l’article 12 de la llei es recull la realització de proves bioantropològiques i genètiques “que permeten la recuperació de les restes òssies exhumades”.

Per fer-ho, es preveu la creació d’un sistema de banc de dades d’ADN dependent, “si escau, de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València, lloc de recerca i de depòsit temporal de totes les restes exhumades fins al lliurament definitiu per reinhumar-les”.

Representants de la Conselleria de Justícia, impulsora de la llei, es reuniran la setmana vinent amb membres del departament de Sanitat per a tractar de coordinar l’extracció de les mostres d’ADN. “Cal veure on es fan les extraccions, si a través de Sanitat en un hospital o per mitjà d’una fundació”, apunten des del Consell.

En altres comunitats on es fan aquesta mena de proves, les fórmules escollides han sigut: a Catalunya, la Universitat de Barcelona disposa d’un registre d’aquestes característiques per poder acarar-les amb les restes antigues, allà l’Institut de Medicina Legal és el responsable de les anàlisis, que es fan a l’hospital de la Vall d’ Hebron; a Navarra se n’encarrega una empresa pública; a Andalusia, la Universitat de Granada; a Madrid les ha fetes el CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques); o la fundació Biomic al País Basc.

Un “avanç” insuficient

Miguel Mezquida, arqueòleg d’Arqueo Antro responsable de les faenes d’exhumació, entre altres, de les fosses del cementeri de Paterna (el mur d’afusellament d’Espanya) destacava aquest anunci com “un avanç”, encara que el considera insuficient, perquè reclama que es garantisca la continuïtat independentment que es produïsquen canvis de Govern, així com una base de dades comuna per a tota Espanya, que la coordinació fora a escala estatal, encara que siguen les comunitats autònomes les que s’encarreguen de la recollida de les mostres. “En fosses valencianes hi ha cossos de veïns de Ciudad Real, de Múrcia, d’Almeria... igual que a Extremadura, a Andalusia o a Aragó van morir i estan enterrats valencians”, explicava.

Al seu parer, aquest banc d’ADN és una “eina fonamental” que venen reclamant des del principi de legislatura. “Haurien d’haver-ho prioritzat”, considera. Arqueo Antro fa un any i mig que recull mostres dels familiars a través de l’empresa amb què tenen un conveni per a les anàlisis de les restes exhumades per a facilitar les identificacions: “nosaltres tenim més de 300 mostres, encara que l’ideal seria que ho gestionara directament la Conselleria”.

Alacant, Capital de la Memòria

Ximo Puig va aprofitar la seua compareixença per a explicar que el 2019 Alacant serà la Capital de la Memòria, en record del fet que el 1939 va ser “capital de la República”. “De la derrota a l’esperança”, ha postil·lat el president i ha assenyalat que el port d’Alacant, el camp dels Ametlers, la presó a Benalua, la Finca del Poblet o el camp de concentració d’Albatera “evoquen la lluita, la resistència i el patiment dels demòcrates espanyols davant del feixisme que va assolar Europa en el segle XX”. “Un impuls a la memòria per a reivindicar que la Comunitat Valenciana ha sigut terra de colors, fins i tot, en els moments més grisos”, ha emfatitzat Puig.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha