La precarietat i inestabilitat laboral converteixen la pobresa en un problema crònic
La situació és alarmant, amb una cronificació de la pobresa, una pobresa que estan heretant els fills i que s'està transmetent als pares. No obstant açò, “som a temps de revertir aquesta situació, si s'engeguen les mesures necessàries”, ha advertit Ignacio Grande, director de Càrites Diocesana de València, en la presentació de la memòria de l'entitat corresponent a 2016. D'aquesta manera, ha alertat que, si no es reverteix aquesta situació, en la qual cada vegada predomina més el “treballador pobre”, amb menys ingressos i menys drets, anem encaminats a una societat que d'ací una dècada serà més pobra del que era a principis de segle.
Des de Càrites han mostrat la seua preocupació perquè, a pesar que els indicadors macroeconòmics a la Comunitat Valenciana van mostrar en 2016 una lleu recuperació pel que fa a 2015, aquesta tendència no s'aprecia respecte al començament de la crisi, en 2008: “Els nivells de precarietat i d'exclusió segueixen sent molt elevats”. Així, la Comunitat Valenciana es troba per sobre de la mitjana estatal en tots els indicadors de pobresa i exclusió: La taxa valenciana de risc de pobresa es va situar al 2016 en el 24,4%, enfront del 22,3% de l'estatal; la taxa Arope situava als valencians en el 30,5% de pobresa enfront del 27,9% del conjunt d'Espanya; i la taxa Foessa 2013 col·locava a la Comunitat Valenciana en el 32% enfront del 25,1% de l'Estat.
No obstant açò, des de l'organització depenent de l'Arquebisbat de València apunten que al llarg de 2016 es va produir una important reducció de persones ateses pel que fa a l'any anterior -es va atendre a més de 60.000 persones, la qual cosa suposa un descens del 16%-, una circumstància que també relacionen amb la pèrdua de població per part de la Comunitat Valenciana per cinquè any consecutiu.
També criden l'atenció de la cronificació de les persones ateses (el 78% són coneguts en Càrites, ja havien acudit a sol·licitar ajuda abans), famílies la situació de les quals “no millora i queden atrapades en realitats d'exclusió de les quals cada vegada és més complicat eixir”. Així mateix, es refereixen a com moltes de les persones ateses formen part de col·lectius “invisibilitzats”, com les dones víctimes de tracta i prostitució, persones sense llar o migrants en situació irregular, “que no apareixen ni en censos ni en estadístiques”.
Perfil del sol·licitant d'ajuda
El perfil de les persones que acudeixen a Càrites a la recerca de suport respon, principalment, a parelles joves i dones soles amb fills, així com a persones majors, i són en la seua majoria dones (70%) i de nacionalitat espanyola (56%). El 33% dels beneficiaris de les ajudes de l'organització catòlica són menors.
D'aquesta manera, Càrites constata que la recuperació és lenta i la desigualtat es manté, amb uns sistemes de protecció social insuficients per a atendre les actuals necessitats. A més, existeix una precarietat i inestabilitat laboral que superen les xifres anteriors a la crisi i es manté la cronificació. Davant aquesta situació, l'organització planteja: la reforma del model socioeconòmic “que garantisca l'exercici dels drets per a totes les persones”; la generació d'una ocupació digna “que traga a les persones de les zones de pobresa i vulnerabilitat”; i insten a l'Administració a dotar pressupostàriament les noves iniciatives legislatives aprovades“.
Càrites Diocesana va destinar en 2016 un total de 4.984.956 euros als seus programes d'atenció social -el 78% provinents de recursos propis, el 11% de subvencions públiques i el 11% de donacions o ajudes privades- i va comptar amb la col·laboració de 6.146 voluntaris per al desenvolupament dels seus diferents projectes.
