Quatre dones guanyen per primera vegada els premis Jaume I
Quatre dones guanyen per primera vegada els premis Jaume I. En l'edició de 2017, el jurat de la qual compta amb 16 premis nobel, les guardonades han sigut: Carmen Herrero, Anna María Travaset, Susana Marcos, Alicia Asín, Fernando Martín i Josep Dalmau, segons ha donat a conèixer el president executiu dels guardons, Javier Quesada, en un acte celebrat al Palau de la Generalitat i presidit pel cap del Consell, Ximo Puig.
En la categoria de Recerca Bàsica la distinció ha recaigut en el doctor en Ciències Químiques Fernando Martín (55 anys), catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid i un dels “pioners” en l'establiment dels fonaments teòrics d'una nova disciplina científica, l'attoquímica que consisteix a observar i manipular el moviment electrònic en àtoms i molècules en el temps en què es modifiquen per a així controlar les propietats químiques de les substàncies i modificar el seu comportament natural.
El jurat l'ha premiat per fundar aquest camp que fa possible calcular el moviment dels electrons i, per tant, la predicció de reaccions químiques.
El Premi Jaume I d'Economia ha sigut per a Carmen Herrero, catedràtica de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica i membre de la Universitat d'Alacant, el treball de recerca de la qual s'ha centrat en la preocupació implícita pels problemes socials, especialment l'equitat. Les decisions socials i l'avaluació del benestar social i els problemes relacionats amb l'economia de la salut estan presents en totes les seues contribucions.
En Medicina Clínica el guardonat ha resultat el doctor en Medicina Josep Dalmau (63 anys), membre del Institut d'Investigació Bioimèdica August Pi i Sunyer, a qui el jurat ha reconegut pels seus 29 anys de recerca en malalties del cervell causades per mecanismes immunològics induïts pel càncer. Ha identificat, a més, una nova categoria de malalties immunològiques que ha causat el descobriment de nombroses malalties desconegudes a nivell psiquiàtric i neurològic.
En la categoria de Protecció del Medi Ambient, el Premi Jaume I ha sigut per a la doctora en Ciències Biològiques Anna María Travaset (55 anys), que actualment és professora de recerca en IMEDEA de Mallorca, per les seues aportacions al coneixement de la biologia reproductiva d'espècies vegetals amenaçades i a l'ecologia evolutiva de les interaccions planta-animal, especialment en els mutualismes de pol·linització i dispersió de llavors.
El jurat ha destacat de Travaset la seua contribució a la divulgació i comprensió dels ecosistemes naturals insulars i a l'impacte de les espècies de plantes invasores sobre la biodiversitat, així com el seu compromís d'acostar el coneixement mediambiental a la societat.
D'altra banda, el guardó en Noves Tecnologies ha recaigut en la professora de Recerca del Centre d'Òptica del CSIC a Madrid Susana Marcos (46 anys), per les seues “importants contribucions en el camp de la visió física”. Concretament, valoren que el seu treball ha generat innovació i impacte en la indústria oftalmològica, així com una millora en el diagnòstic i tractament de problemes oculars. En particular, els seus estudis en imatge i diagnòstic ocular han portat al desenvolupament de noves lents intraoculars i la detecció de patògens oculars i infeccions.
Finalment, la jove enginyera informàtica i fundadora de Libelium, Alicia Asín (Saragossa, 1982), l'empresa de la qual, creada el 2006, es dedica al disseny i la fabricació de sensors sense fils per a les ciutats intel·ligents.
El Jurat ha destacat que el seu projecte de final de carrera “s'ha convertit amb els anys ”en una empresa d'èxit, destacant la seua tenacitat, la inversió que cada any fa en R+D, la visió de futur i que el 90% de la seua facturació prové de l'exportació“. A més, ha cridat l'atenció ”la seua joventut i embranzida, sent un exemple i model a seguir per a futurs emprenedors“.
En les 28 edicions anteriors dels Premis Jaume I s'havia premiat a un total de vuit dones, per la qual cosa amb les quatre premiades en la present edició la suma ascendeix a un total de 12 premiades. Aquesta és la primera edició en la qual el nombre de dones guardonades supera al d'homes.
Pacte europeu per la ciència
Per la seua banda, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha urgit a un pacte nacional per la ciència per a donar “estabilitat i continuïtat” a la política científica a Espanya i que “protegisca la ciència de l'arbitri del govern de torn”. Al seu judici, l'acord ha d'anar “molt més enllà de les fronteres espanyoles” i ha de ser un pacte per a tota la Unió Europea.
“És el moment d'Europa i de canviar allò que cal canviar perquè Europa torne, a través de les seues arrels profundes de la Il·lustració, a ser la referència”, ha subratllat Puig.
El cap del Consell ha posat en valor el treball dels investigadors valencians, que suposen el 15% de la producció científica espanyola, però ha lamentat que la bandera de la ciència a Espanya i la Comunitat Valenciana “no ha onejat amb el mateix perfil i el mateix vigor durant els anys de la crisi”.
Així, ha estimat que entre 2010-2015 s'ha reduït en prop del 10% el nombre investigadors en el país, un total d'1.200 a la Comunitat. Per això, ha insistit en la necessitat de “dedicar un sobreesforç per tal que qui vulga puga tornar a treballar amb nosaltres” i en cas de marxar fóra del país que siga “per a millorar la seua formació i amb bitllet d'anada i tornada”.
