La ciutat de les dones: un projecte recupera referents femenins en el mapa de València

Com seria La ciutat de les dones hui? Christine de Pizan, la primera dona reconeguda com a escriptora a Europa, es va plantejar el 1405 com seria una ciutat completament femenina. La poeta francesa, considerada precursora del protofeminisme, escrivia en un segle gens fàcil per a ser dona que “no hi ha text que estiga exempt de misogínia. Al contrari, filòsofs, poetes, moralistes, tots –i la llista seria massa llarga–, semblen parlar amb la mateixa veu (…) Si creiem aquests autors, la dona seria un atuell que conté el pòsit de tots els vicis i els mals”.

Sis segles després, un grup de valencianes es fa la mateixa pregunta. Salut Alcover, exdirectora d’Adonar, una entitat dedicada a impulsar i donar suport a projectes i iniciatives de transformació social a través de la cultura, va plantejar com seria adaptar la premissa de Pizan a la València del segle XXI. Un testimoni que ha recollit Tamara Montañana i veu la llum dijous en “La ciutat de les dones”.

La iniciativa busca recuperar referents femenins de la ciutat per barris i donar-los a conéixer a través de la mediació cultural. A poc a poc, dona a dona, pretén reconstruir un plànol de la ciutat de València, on cada barri siga representat per una dona il·lustre vinculada als seus espais.

El primer pas, una mena de pilot, s’articula a través de Maria Cambrils, periodista, escriptora i política feminista, veïna del barri del Cabanyal. Cambrils va ser autodidacta, autora del llibre Feminismo socialista, prologat per Clara Campoamor, i va dedicar la seua producció cultural a la reivindicació dels drets de les dones. Les seues biògrafes, Rosa Solbes i Ana Aguado, posen la primera pedra en el projecte amb una conferència que recupera l’autora a la Biblioteca de la dona, l’habitació pròpia de la literatura valenciana.

A través de Cambrils, el projecte busca dur a terme una anàlisi sobre el periodisme, la situació de les dones i el context del barri en la seua època, establint una comparativa amb el present; què ha canviat i què continua vigent en l’obra de l’escriptora. Segons explica Tamara Montañana, treballadora social especialitzada en teràpies artístiques, es planteja al públic “una reflexió sobre recuperar la memòria de les dones”, en què es convida els veïns a buscar les seues eines i els recursos per a la reivindicació. L’interés és sembrar la llavor, “generar impacte social i organització” en els barris des de diversos llenguatges artístics, tot fent-ne partícip la comunitat.

El treball de documentació sobre Cambrils és a càrrec de les periodistes Laura Bellver i Pilar Almenar, mentre que el disseny gràfic és obra de Quim González i Vanessa Sánchez. El projecte es divideix en quatre fases/activitats, que arranquen amb la conferència de dijous, continua amb una performance de l’actriu Imma Sancho, que portarà al present Maria Cambrils, el 7 de març. Del 23 al 29 de març es desenvoluparà un taller de creació artística en diferents espais del Cabanyal, com són la Unitat d’Igualtat del Marítim, l’Associació de Veïns Cabanyal-Canyamelar i Festinar. “L’objectiu no és només vertebrar el barri, sinó consolidar la figura de Maria Cambrils en el veïnat i posar el focus més enllà del centre de la ciutat”, expliquen les responsables. Finalment, se celebrarà un acte d’homenatge en l’Ateneu Marítim, que servirà per a compartir els resultats obtinguts en les intervencions anteriors.

La ciutat de les dones naix d’una convocatòria de l’Ajuntament de València que finança projectes d’igualtat entre homes i dones.