La falta de control i els nombrosos litigis, arguments de Montón per a recuperar l’hospital d’Alzira
La resolució que obri, de fet, el procediment destinat a recuperar d’ací a un any per a la sanitat pública l’hospital d’Alzira i l’àrea de salut de la comarca de la Ribera, privatitzats al seu moment pel PP, parteix de dues constatacions inicials: els termes de la concessió “no ofereixen cap dubte que el termini inicial de duració del contracte va quedar establit en quinze anys” i “la pròrroga per cinc anys quedava condicionada al fet que hi haguera un acord entre l’Administració i el contractista”.
D’aquesta manera rebat el document enviat per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, que dirigeix Carmen Montón, el primer argument de Ribera Salud, la concessionària de l’hospital d’Alzira. El segon ve com a conseqüència d’aquest. No hi ha pròrroga tàcita. “La decisió de prorrogar és la manifestació de la voluntat de les parts. No és una obligació per a l’Administració ni un dret per al concessionari”, assenyala.
En resposta a proves pericials presentades per Ribera Salud per a demostrar l’eficiència del model per al sistema sanitari, per als professionals i per als pacients, la Generalitat adverteix que “no emetrà valoracions sobre la validesa o l’efectivitat dels models de col·laboració publicoprivada”, però puntualitza dos aspectes: que el Tribunal Constitucional no ha considerat si és positiu o no el model, com al·lega Ribera Salud, sinó únicament que “té cabuda” en la llei, i que en matèria de qualitat assistencial no és millor ni pitjor un hospital privatitzat que un altre de gestió pública.
Autoorganització del sistema sanitari
El govern sorgit de l’Acord del Botànic, com recorda la resolució, ha establit com una de les línies estratègiques “la recuperació del control públic de les concessions sanitàries a mesura que finalitzen els contractes”. La potestat discrecional de l’Administració, però, no equival a arbitrarietat, perquè es tracta d’un plantejament raonat.
I hi esgrimeix dos grans motius. En primer lloc, la capacitat d’“autoorganització” per a garantir la integració i l’homogeneïtat del sistema sanitari públic. “Aquesta Administració”, adverteix el document, “considera que, en un àmbit essencial per a les persones com és el de la salut, les qüestions econòmiques, sense deixar de ser importants, no han de ser l’element determinant a l’hora de dissenyar i planificar el model sanitari públic”. I afig: “L’existència de departaments de salut gestionats per empreses privades, els fins/mitjans de les quals difereixen dels que persegueix una administració pública, representa un obstacle per a qualsevol adaptació o canvi en l’ordenació, l’organització i la planificació sanitàries”.
En segon lloc, i molt destacadament, la Conselleria ressalta “les deficiències” en el contracte i en l’execució d’aquest. El conflicte per a determinar-ne el preu (“el component més estable del contracte”, diu) és la principal. Però també ho són el fet que no preveja“criteris per a avaluar la qualitat de la prestació del servei” i l’absència de penalitzacions davant de possibles problemes en la prestació de l’assistència sanitària.
Els problemes per a establir les liquidacions que les concessions sanitàries han de pagar a la Generalitat són un altre dels arguments de la resolució. La Conselleria assenyala que “tots els contractes que regeixen el model concessional (departaments de la Ribera, Torrevella, Elx-Crevillent, Dénia i Manises)” utilitzen el model que es va utilitzar per a la licitació de l’àrea de la Ribera el 2003, que és una variant del que es va utilitzar el 1997 per a adjudicar l’hospital d’Alzira. I per això, “aquesta falta de claredat dels contractes queda palesa en la dificultat que té l’Administració per a aprovar les liquidacions”.
La gran litigiositat
La conseqüència és una “litigiositat” elevada entre les concessionàries i l’Administració, encara que la resolució emfatitza que, en realitat, es tracta de litigis amb una sola empresa. “No cal obviar”, indica, “que Ribera Salud, SA és accionista majoritària, amb percentatges superiors al 90%, en tres d’aquestes concessions (la Ribera, Torrevella i Elx-Crevillent) i té el 35% de l’accionariat de la concessionària Marina Salud, SA”.
La resolució reflecteix una relació dels litigis amb les concessionàries. Es tracta de vuit procediments: tres per presumptes casos de corrupció, la resta de tipus econòmic. Segons aquesta relació, el departament de la Ribera té oberts dos litigis sobre la liquidació econòmica; el de Torrevella un sobre “reequilibri econòmic”, un altre sobre venda accionarial i un tercer sobre “presumpta facturació irregular”, i el d’Elx-Crevillnet, un cas per la liquidació. Ribera Salud és investigada en els tribunals per possible malversació i pel funcionament de la central de compres B2B Salud.
Sobre els casos de facturació irregular que s’investiguen, al gener la Conselleria de Sanitat va traslladar a l’Advocacia de la Generalitat les presumptes irregularitats detectades per la Direcció General de l’Alta Inspecció en les cinc concessionàries sanitàries de la Comunitat Valenciana respecte de la possible doble facturació de pacients d’urgència extra capita.
En concret, en l’Hospital d’Alzira aquestes presumptes irregularitats arribaren als 2,6 milions d’euros, que representen el 25% de la facturació total que es fa a Urgències a pacients fora de capita. En la resta de les concessionàries la xifra és més baixa, encara que la Conselleria no ha concretat quant.
D’altra banda, el Jutjat d’Instrucció número 4 de València investiga el presumpte cobrament, que pot arribar a un milió d’euros, en comissions per part de la central de compres de Ribera Salud B2B per les pròtesis i el material sanitari que utilitza als hospitals i als centres de salut de la concessionària (Alzira, Torrevella, Dénia i Elx-Crevillent).
