La “recepta del diàleg”: les reunions bilaterals no són només cosa del Govern amb Catalunya

Les trobades bilaterals entre els representants de l’executiu central i els governs autonòmics no són un privilegi exclusiu de Catalunya (el 20 de desembre passat es va celebrar a Barcelona la controvertida cimera entre els governs de Pedro Sánchez i Quim Torra). La Generalitat Valenciana i el Govern de Sánchez han celebrat dijous a València la primera –i última d’aquesta legislatura– reunió de la comissió bilateral entre totes dues parts, encara que hi ha el compromís de mantindre un calendari de trobades d’aquestes característiques després de les eleccions d’abril i maig si tots dos continuen al capdavant de les administracions respectives, tal com passa en comunitats com Castella i Lleó, Aragó o Extremadura.

Les delegacions, en què han participat representants dels departaments d’Hisenda; Foment; Indústria, Comerç i Turisme; Agricultura, Pesca i Alimentació, i Treball, Migracions i Seguretat Social, consellers i secretaris autonòmics, han sigut encapçalades pel president Ximo Puig i la ministra d’Administracions Públiques, Meritxell Batet, que ha destacat la voluntat del Govern de Pedro Sánchez de “potenciar la col·laboració i la cooperació” entre les administracions central i autonòmica “des de la lleialtat”.

Puig, de la seua banda, s’ha referit a l’aprovació dimecres al Senat de la reforma de l’Estatut d’Autonomia –amb l’abstenció de Ciutadans i Vox– i a aquesta trobada com la “via valenciana, la recepta del diàleg, de la col·laboració i de la recerca de consensos” que, ha insistit, “posen les bases d’una nova relació entre la Comunitat Valenciana i l’Estat”. “Exportem valors i un model de convivència davant de la crispació, la intransigència, la confrontació estèril d’altres”, ha reivindicat.

Els acords assolits

Aquesta comissió bilateral estableix, en paraules del cap del Consell, “un marc estable per a la cooperació entre l’Estat i la Comunitat Valenciana a l’hora de planificar les actuacions estratègiques, no solament en matèria d’inversions, sinó en tots els àmbits, tant socials com econòmics”

Entre els acords assolits en aquesta comissió bilateral està la construcció de 1.036 habitatges de lloguer assequible amb una inversió de 40 milions d’euros el 2019 a través del Pla d’Habitatge estatal i 12 milions per a la urbanització de sòls de Sepes que es destinaran a aquesta mateixa finalitat. També el desenvolupament de Parc Sagunt 2, amb el qual es vol ampliar un projecte “estratègic” per al desenvolupament industrial i logístic de la Comunitat Valenciana: “Aquesta legislatura hem dut a terme més de 20 operacions de venda de sòl, per la qual cosa es requereix ja l’obertura de la segona fase”.

Així mateix, es preveuen actuacions per a la defensa del sector citrícola amb una pròxima cimera amb comunitats productores que se celebrarà el proper 7 de març per a “plantejar mesures de xoc per a ajudar els agricultors afectats per les dificultats d’aquesta campanya”, i també s’han acordat mesures estructurals relacionades amb l’obertura de nous mercats. Concretament, es duran a terme dues campanyes de promoció de cítrics a la Xina i al Canadà a través de l’Icex i l’Ivace. També es duran a terme accions relacionades amb la lluita contra la plaga de Xylella a la Unió Europea.

En matèria de turisme, un sector “estratègic”, s’injectaran cinc milions d’euros en destinacions madures i per a fer front al Brexit. Un altre aspecte que s’ha plantejat des de la Generalitat és la necessitat que el Ministeri de l’Interior reforce les inversions en infraestructures de seguretat. Com a exemple, Puig s’ha referit al complex policial de Sapadors i a la Comandància de la Guàrdia Civil a Alacant.

Pendents del finançament

Tal com ha reconegut Batet, el president de la Generalitat no ha desaprofitat la cita per a traure el tema del finançament autonòmic, fins i tot sabent que és una qüestió que no s’abordarà –almenys– fins a la pròxima legislatura. “És un assumpte multilateral, no bilateral, per la qual cosa el fòrum en què s’ha de tractar és el Consell de Política Fiscal i Financera (en el qual estan representades totes les comunitats autònomes i l’Estat)”, ha explicat la ministra, que no obstant això ha ressenyat: “Som conscients de l’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana”.

Puig ha apuntat que una de les reivindicacions dels valencians –infrafinançament, deute històric i inversions– s’havia aconseguit resoldre per mitjà del projecte de pressupostos generals de l’Estat. Tanmateix, “els vots de PP, Ciutadans i els independentistes no han permés que arriben 1.400 milions d’euros més en inversions”. Respecte a un dels compromisos adoptats per l’executiu central, la condonació dels aproximadament 350 milions de deute de la Marina de València, el cap del Consell l’abordarà en la trobada que mantindrà la setmana vinent amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.