Dels escenaris a la política
Se sol dir que el Congrés és pur teatre. Els teòrics i els analistes parlen d’actors polítics, d’escenaris estratègics i, des de fa dos mil anys, de l’art de la guerra. Política i cultura són camps estretament vinculats. És habitual trobar artistes les obres dels quals són denúncies, cantants que musiquen els seus compromisos, escriptors que reivindiquen, ploma, bolígraf o tecla en mà, les injustícies socials, o actors que aprofiten la seua exposició mediàtica per a manifestar el seu suport o rebuig d’unes polítiques determinades. En la primera dècada dels anys dos mil, centenars d’artistes omplien la petita pantalla i els diaris, no com a productors de cultura, sinó com a altaveu de denúncies o de suport a candidatures d’un partit o un altre. El segle XX es va encarregar d’idealitzar la figura de l’artista compromés i, enfront d’aquells que pensen que qualsevol temps passat va ser millor, salvant les distàncies, en l’actualitat el món de la cultura acull múltiples compromisos.
A vegades, aqueixos compromisos salten de l’escenari artístic al polític. En el cas valencià, trobem actors, cantants i fins i tot monologuistes que van decidir ficar-se en l’arena política.
Rosana Pastor ha estat l’última política revelació. L’actriu de cine, teatre i televisió va ser premiada amb el Goya a la millor actriu revelació per Terra i Llibertat, una coproducció britanicoespanyola sobre la Guerra Civil. Ara és diputada independent en el Congrés mitjançant la candidatura de confluència Compromís-Podem-EU.
A Alacant, regidora de Guanyar Alacant, Marisol Moreno va protagonitzar una forta polèmica per missatges en les xarxes socials contra la família reial, col·lectius taurins i crítiques al PP que es va saldar amb una multa de l’Audiència Nacional de 6.000 euros per injúries al rei. Molts d’aqueixos comentaris formaven part dels seus espectacles còmics que duia a terme com Marisol ‘la Roja’. Sobre l’escenari va ser dues vegades premiada en la Mostra de Teatre i Autors Contemporanis.
Menys conegut és el cas del regidor de Compromís en l’Ajuntament de València, Carlos Galiana. El titular de Comerç té una carrera ben interessant com a actor en la petita pantalla i en la gran. Va tenir un paper en la sèrie històrica de RTVV Tarancón, el quinto mandamiento i ara treballarà en l’òpera prima de Dídac Cervera, Mil cosas que haria por ti, com publica CulturPlaza.
També en les pantalles va tenir espai Ciutadans. El seu diputat, número u per València, Toni Cantó va participar en diverses pel·lícules, com La máquina de la verdad, de Julián Lago; també en el teatre, però el seu paper més mediàtic va ser en la sèrie Siete vidas.
Passant al món de la música, en Compromís trobem dos artistes de la cançó. El primer, Josep Nadal, diputat en les Corts, que és líder del grup La Gossa Sorda. El seu estil comprén el reggae, l’ska, ritmes mediterranis i fins i tot influències de rap i rock, sempre en valencià i amb sis discos al llom. El segon és Pau Alabajos, regidor a Torrent, que sobre els escenaris canta a la ciutat, reivindica les obres d’Estellés i, com no podia ser de cap altra manera, a l’amor.
