El sistema manté oculta “moltíssima violència de gènere” a les aules universitàries

“Moltíssima violència de gènere a les aules universitàries ara com ara es manté oculta, el sistema les oculta, les silencia”, explicava Amparo Mañas, responsable de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València: “Estem lluitant ara per aflorar on pot haver-hi violència de gènere, perquè les dones no s’atreveixen a denunciar”. Es referia Mañas a l’estudi elaborat per Rosa Valls ‘Violència de gènere en les universitats espanyoles’: “S’identificaven inicialment un 14/15% d’agressions entre estudiants, encara que quan s’encreuaven diferents preguntes va resultar que aquest índex s’elevava fins al 62%”. Per aquest motiu cal dur a terme estudis periòdics –cada dos o tres anys– per conéixer la situació al moment i l’evolució que presenta.

Precisament, des de la Unitat d’Igualtat –pionera a Espanya i que va tindre el suport i l’impuls de l’exrector Esteban Morcillo– es pretén afavorir que la universitat siga un espai d’igualtat i lliure de violències masclistes. Per fer-ho, la institució disposa d’un codi de conducta i bones pràctiques en les relacions entre homes i dones i un protocol davant de l’assetjament sexual i per raó de sexe: “Ningú que estudie o treballe en la Universitat té per què suportar conductes degradants, ofensives o d’assetjament masclista”, explica Mañas.

La Universitat de València pretén que l’ensenyament i la recerca tinguen perspectiva de gènere. Per fer-ho és imprescindible visibilitzar les dones incloent-les en tot el material docent: temaris, bibliografies... Un treball que ha de fer-se ja en etapes educatives anteriors.

En l’actualitat, el 61% de les matrícules de la Universitat corresponen a dones, mentre que el seu pes en el claustre es queda en el 49%. Aquesta xifra és molt més sagnant quan veiem que tan sols hi ha un 28% de catedràtiques (encara que està set punts per damunt de la mitjana espanyola, que se situa en el 21%). I el mateix passa amb les comissions en què es prenen decisions important, “a vegades ens trobem amb el fet que no hi ha cap alumna”. No obstant això, alguna cosa està canviant en la Universitat de València, que té, des de fa a penes uns mesos, la seua primera rectora, Mavi Mestre, que considera “fonamental” fomentar la igualtat.

Inés Soler, tècnica de la Unitat d’Igualtat, explica que, com en la resta de la societat, també hi ha desigualtats entre homes i dones: “En Magisteri, el 92,7% són xiques, i en una aula d’Enginyeria Electrònica, un 91% són xics. Aquesta tria d’estudis continua, hui dia, molt condicionades pels estereotips de gènere”. Per això, es vol treballar amb els instituts per evitar aquests estereotips que encara es mantenen.

Programa d’activitats

La Universitat València arrancarà el pròxim curs amb una ‘benvinguda en igualtat’ precisament per a fomentar aquesta igualtat de gènere efectiva. Així, al llarg del mes de setembre es desenvoluparan un conjunt d’accions amb l’objectiu d’acostar els estudiants nous als recursos que posa a l’abast la institució relacionats amb la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i amb la prevenció de la violència de gènere.

Es tracta, a més de les sessions d’acolliment, d’accions com els monòlegs de Pamela Palenciano ‘No solo duelen los golpes’ en els tres campus (Blasco Ibáñez, Tarongers i Burjassot Paterna) i una jornada formativa amb ponents especialitzades en coeducació. El programa de benvinguda acabarà amb la jornada ‘Universitat lliure de violència masclista’, el 16 d’octubre des de les 17 hores al Paranimf de la Universitat de València, a La Nau Centre Cultural.

Hi participaran Marian Moreno Llaneza, professora de Secundària, experta en coeducació i autora de ‘Escuelas libres de violencias machistas’; Kika Fumero, professora de Secundària i dedicada fonamentalment a la formació del professorat en temes com la coeducació i la diversitat afectivosexual, integrant de l’Observatori Coeducatiu LGTBI; una representant de Fil a l’Agulla, cooperativa integrada per sis dones que tenen com a objectiu acompanyar processos de presa de consciència (actualment duen a terme uns quants plans municipals de coeducació de Barcelona i la seua àrea metropolitana); Mercedes Sánchez Vico, doctora en Sociologia per la Universitat Pablo d’Olavide i llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de Granada, amb una àmplia experiència com a formadora en coeducació; i Rosa Sanchis, professora de Secundària en l’IES Isabel de Villena i experta en gènere i coeducació.

A més, durant tot el curs s’ofereixen tallers per a la prevenció contra la violència masclista, també hi ha convocatòries amb ajudes econòmiques per al desenvolupament d’activitats relacionades amb la igualtat i es desenvolupen debats sobre temes de controvèrsia dins del feminisme per a fomentar el diàleg. Així mateix, es concedeixen premis als millors treballs final de grau, de màster i de tesi doctoral en matèria d’igualtat.