Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La alcaldesa de Marbella cancela en Luxemburgo la hipoteca de tres millones
La última entrega de MAR confirma el fraude fiscal de la pareja de Ayuso
Opinión - El problema de los tres gorros. Por Elisa Beni

La trama que va saquejar la depuradora de Pinedo va fer servir quatre empreses fantasma i va desviar diners a Malta

Sergi Pitarch

Darrere del saqueig de l’empresa pública Emarsa, la societat que gestionava la depuradora de Pinedo (València), hi ha una xarxa de polítics i empresaris que es van concertar per a desviar fins 24 milions d’euros per a tota mena de negocis. Les investigacions de l’Agència Tributària van servir durant la fase d’instrucció per a refermar les perquisicions i descobrir que va caldre una gran xarxa de societats i enginyeria fiscal i financera per a aconseguir els seus propòsits. Aquest dimarts han comparegut en el judici del cas Emarsa que se celebra a València dos dels inspectors d’Hisenda que van dirigir i van redactar els informes que han desmuntat l’entramat corrupte.

La xarxa va arribar a crear quatre empreses fantasma que es van utilitzar per a desviar els diners defraudats i evadir-los d’Espanya a través de compres fictícies a Malta, paradís fiscal dins de la Unió Europea que en les últimes setmanes ha tornat a posar-se d’actualitat pels Paradise Papers. A preguntes de la fiscal, el pèrit que va dur a terme la investigació sobre les empreses d’extracció de llots de la depuradora de Pinedo ha confirmat que fins quatre de les societats que van cobrar quasi deu milions d’euros pel pretés tractament de fangs “no tenien activitat”.

Es tracta de les mercantils de l’empresari empresonat per l’escàndol, Jorge Ignacio Roca Samper. Les firmes Erwinin, Agrolemos, Zonday i Printergreen van emetre i van cobrar factures d’Emarsa a pesar que, segons declaracions del pèrit d’Hisenda, “ni tenien local ni personal ni oficines ni proveïdors”. Fins i tot, ha arribat a explicar el funcionari de l’Agència Tributària, quan van anar a fer les comprovacions “tres de les empreses tenien com a seu social un domicili llogat en què residia una família des de fa anys”.

Segons aquest pèrit, l’empresari pres Jorge Ignacio Roca era definit pels investigadors com a “facturer” perquè utilitzava les seues empreses per a incrementar el preu dels serveis prestats gràcies a interposar-les entre si i facturar-se mútuament. Així i com a exemple de la dimensió del saqueig, segons l’informe d’Hisenda validat aquest matí en el judici, el cost real d’extracció de llots l’any 2008 va ascendir a 850.089,21 euros, mentre que els diners que va abonar Emarsa a les empreses fantasma de Roca va ser de 2.523.235,19 euros. Tres vegades més.

Amb aquest modus operandi, entre els anys 2004 i 2009 els saquejadors van aconseguir desviar entre nou i 11 milions d’euros de diners públics a través de les quatre societats interposades. Només una, Adobs Orgànics, va fer les faenes d’extracció de llots i el depòsit posterior per a ús agrícola.

Com es van retirar, doncs, els diners de les empreses fantasma? El pèrit d’Hisenda ha explicat que de la comptabilitat de les quatre empreses es desprén que una quantitat important de diners que van ingressar de la depuradora de Pinedo es van traure a través de caixers automàtics en diners en metàl·lic. L’altra gran part del capital es va aconseguir desviar via Malta a través de compres a l’empresa Walnut Grove LTD, també administrada per Jorge Ignacio Roca. En aquest cas, quasi tres milions d’euros entre els anys 2009 i 2010, amb l’escàndol a punt d’esclatar.

La societat Walnut Grove LTD feia compres fictícies a Printergreen, segons el pèrit d’Hisenda, que pagava per transferència bancària internacional. Una vegada els diners van arribar a aquesta societat, l’Agència Tributària va perdre el seu rastre, segons va reconéixer el mateix funcionari. Segons s’ha pogut confirmar en la investigació posterior que s’ha demorat durant sis anys (2010-2016), la societat maltesa de Roca va fer altres compres fictícies a Xina i a Panamà, la qual cosa va permetre a l’empresari ara empresonat amagar una part del capital evadit. A hores d’ara aquests diners encara no s’ha localitzat.

El judici del cas Emarsa es continua celebrant en la sala segona de l’Audiència de València i està previst que es prolongue fins mitjan de desembre. Tots els acusats i els testimonis ja han declarat i falten les declaracions d’altres pèrits d’Hisenda. La investigació es va iniciar a l’octubre del 2010 i el judici va arrancar al maig del 2017. Es jutja 25 persones i s’investiga un saqueig de fins 24 milions.

Etiquetas
stats