Temps nous, esgotadors i agosarats

Per una qüestió d'estricta justícia volia deixar constància del signe encoratjador dels nous temps. És prou evident que els resultats del pròxim 20 de desembre influiran i no poc en el futur de les expectatives de canvi en el país. Nogensmenys, cal dir clar i fort allò de Galileo: eppur si muove. És a dir, que passats els famosos 100 dies de cortesia parlamentaria sembla que tant el Govern de la Generalitat com el Govern de la ciutat de València s'han arromangat i el vaixell (o la balandra com ha batejat la meua amiga Àfrica a la seua nova i arriscada editorial) comença a avançar.

A més de les lògiques i necessàries actuacions simbòliques o d'imatge, la Generalitat (que compta amb l'important impuls i acord de l'alcalde de la ciutat Joan Ribó) ha començat a generar plans concrets d'actuació que previsiblement donaran els seus fruits a temps per a mamprendre actuacions si l'espasa de Dàmocles del finançament ha trobat a mig termini alguna mena de solució. La prova dels nous temps la tenim en la convocatòria consecutiva per part de la Conselleria d'Infraestructures, Ordenació del Territori i Medi Ambient de tres reunions que permeten si més no albirar esperançes. Primer fou el Pla del Litoral (amb moratòria inclosa) que pretén repensar la política de la famosa cota 100 seleccionant àmbits d'actuació en aquells llocs on encara és possible aturar la boja destrucció de l'espai costaner que la recent bombolla immobiliària ha agreujat fins a límits més que preocupants. L'assistència a l'acte fou massiva (i el saló d'actes era prou gran) i es respirava un ambient de moderat o de vegades intens optimisme. Temps al temps.

Quatre dies després tenia lloc la solemne (i la paraula està en aquest cas justificada) signatura d'acord sobre la posada en marxa d'una autoritat metropolitana de transport. Feia temps que la meua vista i la meua oïda no veien ni sentien paraules provinents conjuntament de la Generalitat i l'Ajuntament que foren tan clares, coherents i positives. Tant la Consellera María José Salvador com l'alcalde Joan Ribó foren clars i taxatius en un tema tan necessari com ple de sentit comú. Havien estat convocats 60 alcaldes i alcaldesses, les absències foren mínimes i els parlaments i les signatures es succeïren en un ambient tant o més positiu que l'acte del Pla del Litoral adés esmentat.

Seguim la crònica. En el plaç d'una o dues setmanes està previst que la Conselleria del ram ens presente el seu pla per a un tema tan recurrent com fins ara descoratjador: el futur de l'Horta, tema difícil, molt difícil però que ha de tindre una solució civilitzada si volem mirar sense baixar la vista. Caldrà assegurar amb solvència el futur d'un espai cultural, territorial i antropològicament clau. Un futur que siga creïble i que genere suficients defenses front a les dos causes que des de fa dècades expliquen la seua reducció superficial i el seu deteriorament: La urbanització de les ciutats metropolitanes i l'extensió del conreu i a temps parcial que prima la taronja o altres conreus arboris front a la intensa dedicació que requereixen els conreus d'horta. L'Horta ha de ser viable per als que s'hi dediquen, ha de modificar-se l'estructura d'edats de la població ocupada, s'ha d'invertir en innovació i màrketing, tal vegada ens haurem de preguntar quant estem disposat a pagar per gaudir d'aquest espai privilegiat... Molta feina i gens fàcil front a la qual de poc serveixen les proclames de qualsevol signe iconogràfic.

Pel que fa a l'Ajuntament, a més de donar suport i reclamar solucions que pertanyen al Consell voldria destacar, si més no i segur que em deixe un munt de coses, les polítiques en curs de reduïr el tràfic privat i, sobretot, la metodologia emprada en el barri d'El Cabanyal (les famoses quatre comissions) que, si tot acaba bé, podria ser un model interessant per a exportar a altres barris de la ciutat i a altres ciutats de l'àrea metropolitana. La bona imatge de Joan Ribó i la seua proverbial insistència en allò que és de raó és un actiu de primera magnitud que per bé de tots cal potenciar i explotar.

Per tant... e la nave va que deia Felini. S'esgotaran o esgotarem pel camí però indubtablement paga la pena l’esforç i vist els resultat dels 20 o 24 (a l'Ajuntament) anys de govern del PP, per favor que no ens parlen d'herències o traurem l'artilleria. El treball que roman per fer és alhora esgotador i agosarat perquè el futur mai esta escrit i del bon o mal que fer depenen moltes coses. Serà bona senyal si conservem governs de progrés unes quantes legislatures.

Dit això i per finalitzar aquesta breu reflexió sols volia dir que tampoc convé apuntar-se al Catarroja Descoberta. Vull dir que es comprensible que l'excessiva durada del lapsus pepero no ajude a l'ús adequat de la memòria. Alguns perquè són massa joves. Altres perquè no practiquen. És molt important tirar mà de l hemeroteca i comprovar que algunes coses ja s'han intentat (i/o funcionat) en un passat no tan remot. Cal conèixer i aprendre dels errors de l'extint CMH o Consell Metropolità de l'Horta i no es pot oblidar que el 1991 s'aprovà un paquet legislatiu sobre el transport metropolità, es feu l'única enquesta fiable que tenim i es creà la ETM o Empresa de Transport Metropolità. Cert que la Conselleria de torn (amb Burriel al cap) no soltà el mos como no ho feu en l'ordenació del territori. Haurien d'haver estat competències metropolitanes. Però, així i tot, allò fou una innovació i funcionà fins a que es va suprimir primer la ETM convertint-la en la Agencia Metropolitana de Mobilitat i després es carregaren aquesta per a deixar sols el tema com un servei més de la Generalitat.

Per tant, benvinguts siguen els esgotadors i agosarats nous temps i que el recurs a l'hemeroteca (i també al que es fa en altres lloc perquè saber copiar és la política urbana més barata) siga pràctica habitual. Deixem Catarroja descoberta com una feliç expressió popular, prou més nostra que el dejàvu dels francesos. Salut.