“Durant la Segona República València va estar al costat correcte: el de la democràcia”

Durant un any València va ser capital de la República espanyola i seu de la lluita contra el feixisme. Recuperar la memòria i homenatjar els lluitadors és l’objectiu de l’Ajuntament de València, en col·laboració amb historiadors de la Universitat (UV), a través de la publicació d’una sèrie de llibres sobre la ciutat en aquest període històric.

“La millor manera de fer memòria és fer bona història”, explicava Sergio Valero, coordinador del llibre València, capital de la República (1936-1937). Els perfils d’una ciutat en guerra, el primer d’aquesta sèrie de tres volums. En aquesta obra, es repassa la situació de la capital valenciana durant els onze mesos que va ser la seu del Govern democràtic, a través de relats construïts sobre testimonis locals i internacionals, fotografies i l’arxiu de la ciutat.

Els historiadors escriuen sobre records i oblits, sobre la guerra, els bombardejos, el patiment, els símbols, les institucions, però també del paper de la dona, del canvi en el sistema d’ensenyament –lluitant contra l’analfabetisme–, del creixement cultural i, en definitiva, de tot el que va constituir la València republicana. “València va estar al costat correcte: el de la democràcia”, han assenyalat.

L’alcalde, Joan Ribó, ha volgut remarcar durant la presentació que, si bé una guerra no és mai una bona notícia, “assumim la situació amb orgull i compromís com a capital de l’antifeixisme”. En la mateixa línia, s’ha explicat Javier Navarro, també coordinador de la publicació, que ha explicat que amb aquesta sèrie d’obres “tornem a la normalitat, a la història del nostre poble que mai no s’hagué d’haver abandonat”.

Amb aquestes paraules, tant els autors com els representants institucionals s’han referit a l’“oblit” de les administracions públiques que havien mantingut la memòria de la República “en quarantena”, davant d’altres homenatges repetits cada any, “amb l’excusa de no obrir ferides”.