eldiario.es

9
Menú

LA CIUTAT OBLIDADA

Castellar-l’Oliveral: un paradís d’horta ofegat per les infraestructures

La falta d’una bona comunicació amb València, deixar d’estar oblidada per les institucions i assegurar la protecció de la seua horta són les assignatures pendents d’una pedania que es reivindica com un barri de la ciutat

Envoltada d’infraestructures i amb l’amenaça que tornen a envair la seua horta, els veïns han preparat juntament amb diversos especialistes un full de ruta flexible per a posar solucions als seus problemes

- PUBLICIDAD -
La huerta de Castellar-Oliveral

L'horta de Castellar-Oliveral

Durant dècades, el sud es va convertir en el pati de darrere de València. Siga a la part més est o la més oest, la majoria de les infraestructures pesants s’hi van instal·lar. Barris com Natzaret o Sant Marcel·lí van patir aqueixa política d’envoltar la perifèria sud de vials, carreteres, zones portuàries o de col·locar-hi la desviació del riu Túria. A la desigualtat crònica entre el centre i la perifèria, s’hi va afegir la geogràfica entre la part sud i la part nord de la capital.

Castellar-l’Oliveral n’és l’exemple paradigmàtic. Combina aqueixa doble condició de meridional i de situar-se als afores. Fins i tot, és més accentuada, ja que es tracta d’una pedania. Tancada per vies de comunicació, clou una part dels problemes clàssics dels llocs allunyats del centre: transport deficient, falta d’equipaments i una desocupació elevada. Encara que la barriada –així es consideren des de l’Associació de Veïns– està allunyada dels problemes socials persistents en altres barris com els Orriols o la Malva-rosa.

Asfixiat per les carreteres

Format per dos poblets que es van annexar el 1950, l’origen es remunta a l’alqueria andalusina de Castelló de l’Albufera. Situat a pocs quilòmetres de València i a tocar del Parc de l’Albufera, va començar a formar part de la ciutat el 1877, quan Castellar i l’Oliveral van ser integrats com a part de la ciutat després d’incloure’ls en el districte de Russafa. El 1981, Castellar-l’Oliveral es va assignar a la zona de Poblats del Sud. Actualment té una superfície de 277 hectàrees i 7.082 habitants.

La data que començarà a marcar l’esdevenidor de la pedania serà el 1957. Aqueix any es produeix la gran riuada a València. Davant de la magnitud del desastre, es proposen tres solucions per a evitar una catàstrofe semblant. L’opció escollida pel franquisme és la més costosa i megalòmana: excavar un nou caixer per al riu des de Quart de Poblet fins al nord de Pinedo, arrasant amb l’horta periurbana de la contornada. “Va ser una experiència molt traumàtica. Es van expropiar terres i es van fer detencions que van causar morts per infarts”, narra Empar Puchades, presidenta de l’Associació de Veïns de Castellar-l’Oliveral. 

El pla no sols portava implícita la instal·lació del nou llit del Túria. Omplia d’infraestructures la part sud de la ciutat. Es va construir la pista de Silla, que va provocar que “molts llauradors moriren atropellats”; es van instal·lar les vies del tren; i es va ubicar Mercavalència, que “ens va aïllar molt físicament”, afirma Puchades. “El Pla Sud ens va deixar completament aïllats, ferits”, complementa Salva Calatayud, de l’associació de veïns.

“Som una rotonda amb horta al mig”, critica Calatayud. Castellar-l’Oliveral està assetjat per carreteres i autovies, la V-30, la V-31 i la CV-500. “No és només que estem aïllats, sinó que hem de conviure amb el so del trànsit 24 hores cada dia”, denuncien els veïns. I per això, proposen barreres antisò, si pot ser naturals, per a mitigar el soroll.

L’amenaça de Barberá

Des de l’execució del Pla Sud, Castellar-l’Oliveral va resistir el frenesí de la rajola sense que les excavadores i les imatges de derrocaments i expropiacions es tornaren a produir. “Vam parar l’inici de quatre PAI”, recorda Puchades. Però en els últims anys de mandat de l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) va amenaçar d’agredir una altra vegada l’horta, evocant l’experiència traumàtica dels veïns de la Punta amb la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).

El 2010, el govern municipal del PP vol impulsar una revisió del vell PGOU del 1988. I en aqueixa modificació, la creació de dues vies ràpides més i la construcció d’un pont que serviria de nuc de connexió entre la V-30 i la pista de Silla. “Ens quedaríem encaixonats i totalment aïllats. I amb risc d’inundacions pel fet d’estar envoltats d’infraestructures i a una altitud més baixa que València”, van criticar els veïns. “S’agredeix l’horta, hi ha impacte acústic i mediambiental i es derroquen prop de 80 cases, algunes de les quals amb centenars d’anys d’història”, van censurar.

Marcha contra el PGOU de 2015 en Castellar-Oliveral

Marxa contra el PGOU de 2015 en Castellar-Oliveral Per l'Horta

El pla va quedar relegat en un calaix per la indignació veïnal. Però el 2015 va renàixer amb lleugers canvis. Barberá va impulsar un nou PGOU que suposava tenyir de ciment la poca horta existent, amb l’ombra de l’especulació planejant sobre el projecte. I de l’horta afectada, no se’l lliurava Castellar-l’Oliveral. Tampoc una gran part dels seus habitatges. Es projectava l’ampliació futura de la V-30 i la V-31, i una reserva de sòl adjacent que comportava derrocaments de cases. “Es preveia la requalificació de l’horta mil·lenària amb les seues alqueries centenàries per a afavorir l’expropiació del sòl”, afirma Puchades.

“Hi havia plans contradictoris. En l’ampliació futura de les vies ràpides es derrocava tot el Ribàs [un poblat de Castellar-l’Oliveral] i el traçat del tramvia afectava mig poblat”, assegura Calataiud. “El tramvia partia en dos el barri i se situava prop dels centres educatius”, explica Puchades. Les protestes veïnals, la unió de tots els col·lectius i el treball de Per l’Horta van aconseguir tombar un pla sentenciat pel tripartit d’esquerres que va desallotjar del poder Barberá.

Resoldre els problemes sense esperar Ribó

Amb la destrucció de l’horta paralitzada, no s’acaben les reivindicacions dels veïns de Castellar-l’Oliveral. Com qualsevol barri perifèric, la llista és extensa. “Quan ens vam reunir amb l’Ajuntament, ens van mostrar que l’anterior govern, en els seus documents, no preveien Castellar-l’Oliveral. No l’anomenaven”, desvela Puchades. “És la prova de la nostra invisibilitat i de l’oblit de les institucions envers el nostre poble-barri”.

“Un dels problemes principals és el transport. No podem tardar 45 minuts a anar al centre de València”, es queixa Josep Lluís Peris, director de l’Institut El Ravatxol, convertit en un pol de dinamisme per al barri juntament amb l’històric Teatre l’Horta. Per a evitar aqueixos problemes de comunicació, des de l’associació de veïns es reivindica un bus llançadora, més freqüències d’autobús i servei nocturn. També la instal·lació i l’habilitació de Valenbisi, i la creació d’un carril per a bicicletes que voltege Castellar-l’Oliveral, emmarcat dins de l’anell verd ciclista que va prometre l’alcalde Joan Ribó (Compromís).

Calle embarrada por la falta de urbanización

Carrer enfangat per la manca d'urbanització

Asfaltar vies i carrers com el de l’Aurora, més neteja dels parcs, instal·lació d’una escola infantil i donar vida al centre cívic –que té llibres gràcies a les aportacions dels veïns– són unes altres de les reivindicacions concretes que es plantegen. Per a impulsar l’ocupació, es reclama més suport a l’horta. Malgrat que té una desocupació pròxima al 33%, “Castellar-l’Oliveral no té problemes socials, com poden tenir altres barris de València”, apunten des de l’associació de veïns.

Els veïns no es limiten a reivindicar mesures per a resoldre els problemes del barri. Amb el suport d’arquitectes com David Estal, han elaborat conjuntament un pla d’anticipació flexible. És a dir, un full de ruta per a “apoderar els veïns i crear un relat que revele les oportunitats singulars Castellar-l’Oliveral”, afirma Estal. “Davant de la concepció de l’urbanisme dotacional, es proposa una intervenció dels veïns per a resoldre problemes sense esperar als poders públics”, explica.

Recuperar l’horta o posar en valor la seua posició de preparc de l’Albufera són alguns dels objectius d’aquest full de ruta que pretén reivindicar les singularitats d’un lloc que lluita contra l’asfíxia de les infraestructures que l’envolten. Símbol del maltractament patit per la València Sud.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha