eldiario.es

9

Condemnat l’excunyat de Zaplana pel frau en la construcció de Terra Mítica

L’Audiència de València considera 20 empresaris i dos exdirectius responsables d’un entramat de factures falses per a desviar diners públics i defraudar el fisc

Hauran de pagar multes per més de 71 milions d’euros per diversos delictes contra la Hisenda Pública, estafa i falsedat

El exjefe de Contratación de Terra Mítica reconoce que se admitían facturas no respaldadas por proyectos

D’esquerra a dreta, l’exdirector tècnic, Antonio Rincón, i l’exdirector de contractació, Justo Valverde, dos dels acusats pel frau en Terra Mítica. Miguel Navarro, exdirector general, i Luis Esteban, expresident, han estat absolts

L’Audiència de València ha condemnat dos exdirectius i 20 empresaris per estafa i frau fiscal en la construcció de Terra Mítica, el parc temàtic patrocinat per la Generalitat a Benidorm. El tribunal considera provada l’existència d’una trama que es va apropiar diners públics mitjançant la sobrevaloració dels seus serveis, l’emissió de factures falses o, directament, el cobrament de faenes no dutes a terme.

Entre els condemnats hi ha l’exdirector de contractació, Justo Valverde, excunyat d’Eduardo Zaplana, el president de la Generalitat que va impulsar el parc; l’exdirector tècnic, Antonio Rincón; l’empresari Vicente Conesa, considerat el cervell de la trama, i dos empresaris més amb un paper central en l’afer, Antonio Moreno Carpio i José Luis Rubio. Els dos primers han estat condemnats a cinc anys i deu mesos de presó. Conesa, a 23 anys i deu mesos. Per als tres la Fiscalia ha demanat l’ingrés immediat a la presó per risc de fuga.

Com a cooperadors necessaris, han estat castigats a tres anys i sis mesos de presó Matilde Ripoll, muller de Conesa, Jesús Vicente Pascual, enginyer de l’empresa de Conesa, i dos germans d’Antonio Moreno Carpio, Juan Carlos i Francisco Javier. Tots ells hauran d’indemnitzar Terra Mítica de manera solidària amb 1.158.661 euros i la Hisenda Pública amb 185.385 més interessos. Els 22 condemnats afronten penes que oscil·len entre els quatre i els 47 anys de presó per diversos delictes contra la Hisenda Pública, estafa i falsedat. A més, han de pagar multes per més de 71 milions d’euros.

El tribunal ha absolt 13 dels 35 encausats: 11 empresaris, l’expresident de la societat, Luis Esteban, i l’exdirector general, Miguel Navarro. La lectura pública de la sentència, de 431 pàgines, s’ha interromput durant 20 minuts pel desmai d’un dels acusats.

Una sentència que s’ha fet esperar 20 anys

Els fets jutjats van esdevenir durant la segona meitat dels 90, encara que la Fiscalia no va iniciar la investigació fins al 2005, arran de la denúncia d’un diputat del PSPV-PSOE, José Camarasa. Aquest va gravar uns empresaris confessant les irregularitats. “Si les faenes fetes valien 50, els empresaris en cobraven 30 i en facturaven 90: era la condició per a treballar en Terra Mítica”. “La diferència la lliuraven a Vicente Conesa”.

El tribunal ha mitigat les penes per la dilació indeguda del procés. La investigació va ser eterna –la instrucció es va tancar el 2014–, complexa (més de 40.000 folis i cent toms amb documentació) i polèmica. Es va relacionar Zaplana amb les mossegades. Aquest ho va negar i es va querellar contra els que l’havien implicat en l’assumpte, cas, per exemple, de Camarasa. Finalment, no es va arribar a provar mai la seua relació amb el frau.

Alguns dels seus coneguts, no obstant això, estaven en el centre de la trama. Conesa, el manegador de l’assumpte, va rebre adjudicacions de l’Ajuntament de Benidorm presidit per Zaplana. Valverde, el seu excunyat, aüssat a la direcció del parc, ha estat un dels condemnats. Una empresa participada per la seua dona i sa mare tenia interessos en terrenys al costat el recinte. I alguns empresaris pròxims a l’expresident, accionistes minoritaris del complex, no es van personar mai en l’assumpte per perseguir el crebant econòmic que els havia causat. És el cas del constructor Andrés Ballester.

El somni de Zaplana que va degenerar en malson

Terra Mítica és un projecte de Zaplana, que va impulsar el parc tot just convertir-se en president de la Generalitat, el 1995. Finançat bàsicament amb fons públics i la inversió de les caixes d’estalvis controlades pel PP valencià, Bancaixa i CAM, es va inaugurar el 2000. Des de l’inici va ser un pou sense fons. Després d’uns quants daltabaixos en la gestió, el 2004 va entrar en concurs de creditors, alçat gràcies a la venda a l’imputat Enrique Ortiz d’uns terrenys annexos al parc. El 2012, ofegada pel deute i les pèrdues en quasi tots els exercicis, la societat es va vendre al gestor actual per 65 milions d’euros. L’Administració valenciana i les caixes n’hi havien invertit prop de 400.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha