Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

“Patim racisme cada dia, social i institucional”

Representants de diferents col·lectius reunits en el Fòrum Alternatiu de la Immigració

Miguel Giménez

València —

Vénen de l’Àfrica subsahariana, del Magrib, d’Àsia, d’Amèrica Llatina… Els uns són cristians, uns altres, musulmans. Però tots tenen una cosa en comú, estan a milers de quilòmetres de casa, en un país estrany on la majoria de vegades són rebuts amb recel i prejudicis. Prop d’una vintena de col·lectius d’immigrants (equatorians, colombians, camerunesos, marroquins, pakistanesos, senegalesos, guineans, argentins…) han decidit unir les seues forces a través del Fòrum Alternatiu de la Immigració a València per a reclamar els seus drets “però també complir les nostres obligacions”, afirmen.

Com explica Mauricio Pinto, d’Entre Iguales Valencia, el Fòrum va nàixer el 2002 com a resposta a les polítiques en matèria d’immigració de l’ajuntament que llavors dirigia el PP de Rita Barberá. Després d’una aturada en l’activitat a causa de la crisi, el col·lectiu va ressorgir amb forces renovades fa un parell d’anys com a plataforma de reivindicació, “si estem més ben organitzats, podrem defensar millor els nostres interessos”, així com per a “expressar el que sentim” d’una manera unitària i generar sinergies treballant en positiu.

No obstant això, els problemes de tots aquests col·lectius, si bé són semblants en alguns aspectes, difereixen enormement en altres qüestions. Per exemple, Ahsan Javed, de Pak Friends Valencia, lamenta la identificació generalitzada que hi ha entre l’islam i el terrorisme. Així, recorda que a València hi ha 5.500 pakistanesos, la majoria musulmans, i el Pakistan és un país aliat dels Estats Units en la guerra contra els talibans. “Som víctimes, amb 60.000 morts en aqueix conflicte, però molta gent sent rebuig quan veu el nostre color de pell i simplement pretenem guanyar-nos la vida”, afirma Javed.

En aquest sentit, Pinto feia referència al racisme “institucional, que sentim quan tractem amb l’Administració, i social” de què són víctimes, sobretot les persones amb un color de pell més fosc, “hem patit una política de criminalització, amb batudes en uns barris determinats i controls policials en què es para i s’identifica unes persones i no unes altres en funció del color”. “Patim racisme cada dia”, lamenta el camerunés Rigobert Fotso, d’Amidie, que no obstant això puntualitza, “he estat a Alemanya i m’hi vaig sentir pitjor”.

Respecte d’això, l’argentí Óscar Cusano, de Martín Ferro, explica què sent cada vegada que veu un control policial, “només paren els negres. No em puc ni imaginar estar així tot el dia”, mentre que Rigobert Fotso i el senegalés Elhadj Bougague Boiro apunten: “Quan et paren, no et diuen que és perquè ets negre”. Boiro reconeix que la seua experiència respecte d’altres països és molt diferent, “he viscut a França, Bèlgica, Suïssa… i és com la cara i la creu”.

El Fòrum, que està presidit per l’equatoriana Marta Salazar, pretén ser una plataforma des d’on denunciar injustícies, però també impulsar de manera voluntària propostes, iniciatives i activitats dirigides a la integració, “no som victimistes”. “Si tots ens unim, tenim més idees”, sentencia Mohammad Harouiz, portaveu de l’Associació de Diversitat Cultural i Codesenvolupament (Adicuco). No obstant això, aclareixen “no hi estem tots, en som només una part”. Entre les seues novetats, la creació recent d’una Comissió de Dones.

Crisi dels refugiats

Crisi dels refugiatsLa crisi dels refugiats provocada per la guerra a Síria tampoc passa desapercebuda per a aquestes persones, que criden l’atenció sobre el drama que pateixen milions de persones a la Mediterrània, que s’ha convertit en “una gran tomba”. Així, criden l’atenció sobre el fet que “moltes vegades t’adones que les mercaderies circulen més fàcilment que les persones”.

Mauricio Pinto apunta que es tracta de persones que, com ells, volen iniciar un “projecte nou”, per la qual cosa reivindiquen el “dret a somiar”. “Som un malson errant”, lamenta.

Canvi en l’Administració

Canvi en l’AdministracióEls col·lectius d’immigrants també han aplaudit els canvis d’Administració, tant en la local com en l’autonòmica. Casos com els ocorreguts en la Conselleria de Cooperació, que dirigia el condemnat per corrupció Rafael Blasco, han fet molt de mal a la cooperació, indiquen. Amb el PP “no se’ns escoltava”. De la mateixa manera, veuen amb bons ulls les polítiques anunciades des de l’ajuntament que ara presideix Joan Ribó, “ens han obert les portes i ara sentim que ens escolten”.

Etiquetas
stats