València activa el protocol d’acolliment de refugiats que el Govern de Rajoy va frustrar

La Generalitat valenciana rescata el seu pla del 2015 per a ser territori d’acolliment. En un dels moments més greus i mediàtics de la crisi humanitària, el Govern valencià va intentar negociar amb l’executiu central, entitats socials i empreses per a noliejar un vaixell des dels camps de refugiats grecs i poder complir amb un mínim del que estableix laUnió Europea. Davant la inacció del Govern de Mariano Rajoy, els representants autonòmics van desistir, fins i tot amb el vaixell ja compromés. El protocol es reactiva aquesta setmana, davant l’anunci del president del Govern, Pedro Sánchez, d’oferir el port de València i la ciutat com a punt d’acolliment per a un vaixell que fa dies que es passeja per la Mediterrània amb 600 persones a bord.

Mentre el Govern central treballa en les tasques diplomàtiques i els governants de Malta en les provisions immediates per als tripulants rescatats, l’executiu valencià ha convocat aquest dimarts una reunió d’urgència amb l’Autoritat Portuària, les conselleries implicades (Sanitat, Educació i Igualtat i Polítiques Inclusives), la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, les diputacions, la Universitat de València i les entitats Accem, Cepaim, CEAR, Càritas, Acnur i la Creu Roja, i també representants de l’Ajuntament de València.

S’estima, atesa la distància a què està l’Aquarius, entre Itàlia i Malta, que el vaixell tardaria uns quatre dies a arribar a les costes valencianes. Altres territoris com Madrid, Barcelona i el País Basc s’han oferit per a ser ciutats d’acolliment. En la reunió de dimarts, quan es comptabilitzen els recursos disponibles, es valorarà quantes persones es reassentaran en altres punts de l’Estat.

El conclave reactivarà un protocol creat el primer any del Govern valencià que presideix Ximo Puig, quan un dels seus compromisos principals era l’acolliment de persones que fugien de la guerra. Mentre a Alemanya prop d’un milió de persones van ser acollides, els titulars de l’Estat espanyol renegaven de les quotes d’acolliment. El Govern de Rajoy, finalment, es va comprometre a Europa a acollir  17.337 persones i, el 2018, a penes n’han arribat 2.000, un 11 %. La Comunitat Valenciana va rebre prop d’un centenar de persones, malgrat que estava preparada per a acollir-ne més de 1.400.

La vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra, va organitzar un viatge institucional als camps de refugiats de les illes de Lesbos i Kos per conéixer de primera mà la situació de milers de persones que estaven a les costes gregues esperant una acció d’Europa. Allà es van signar uns quants convenis de col·laboració amb les autoritats gregues, en què s’instava a treballar braç a braç. En tornar, l’executiu autonòmic va destinar 400.000 euros en ajudes directes a accions urgents per a atendre persones refugiades a causa de la guerra a Síria i països limítrofs el 2015.

El mateix any es va crear un pla d’actuació de resposta urgent d’emergència per a coordinar totes les accions i polítiques públiques d’atenció a les persones demandants d’asil, incrementades per la recrudescència del conflicte sirià. Com a conseqüència d’això, a més dels recursos econòmics, es va crear una xarxa de municipis d’acolliment, on cada ajuntament posava al seu abast una sèrie de recursos. Aquesta xarxa compta amb 133 municipis adherits entre les tres províncies valencianes. La Conselleria de Sanitat va establir també un protocol de coordinació per a repartir les targetes SIP i coordinar l’atenció urgent.

Es va crear, a més, una comissió mixta entre el Govern autonòmic, ajuntaments, diputacions, ONG, Acnur, la Creu Roja i altres entitats per a estar preparats en cas d’acolliment urgent. El pla, que s’haurà de reactivar amb l’arribada del vaixell de l’ONG francesa, inclou aspectes sanitaris, educatius, socials i d’ocupació. Al seu moment, es van reunir 1.400 places entre pisos d’acolliment, habitacions en habitatges i albergs a disposició de les persones refugiades. A més, la naviliera Beleària es va oferir per transportar els refugiats noliejant un vaixell amb capacitat per a 1.100 persones, pensant en el trasllat des de Grècia.

El 2016, onze comunitats autònomes van signar una declaració per a exigir al Govern central que s’implicara en l’acolliment i que permetera als territoris col·laborar, a més de nombroses declaracions institucionals de la Generalitat i municipis per a ser ciutats refugi. L’alcalde de València, Joan Ribó, va proposar l’edifici Veles i Vents, seu de grans esdeveniments durant la dècada passada, com un centre de distribució, un lloc per atendre les persones refugiades quan arribaren. Segons l’alcalde, la capacitat de València seria, amb normalitat, del 10% i el 20% del total dels que arribaren a Espanya, tenint en compte el compromís amb Europa.