El drama humanitari està lluny de cessar: Més de mil persones van sol·licitar asil en 2016 a la Comunitat Valenciana
Porta un any i mitjà a Espanya. El seu origen és iraquià, d'una ciutat propera a Mossul, avui devastada per l'Estat Islàmic. D'allí va fugir amb la seua parella fins a Istanbul, on van contactar amb una màfia que va prometre portar-los a Europa. Després de nou dies en un camió, els van deixar enmig d'una avinguda. Van tardar tres hores a veure una bandera en una comissaria de Policia i comprovar que estaven a Espanya. “Arribem i ens van dir: esteu a Europa. I ens van deixar en un carrer gran”, explica. Concretament, es trobaven a Barcelona i en unes hores van ser traslladats a València.
Aquesta és, de forma molt escarida, la història de com Isha es va veure forçat a fugir de la guerra cap a un lloc més segur. Isha ho ha explicat així aquest dimarts en el Col·legi Rector Peset, on Cear (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat) ha presentat el seu informe anual, acompanyat dels testimonis de persones procedents de l'Iraq, Líbia o Ucraïna, entre uns altres. “La situació no és segura” ha sigut la frase més repetida pels qui han volgut explicar la seua història davant el públic. I la crisi humanitària no sembla amainar.
Segons les dades de Cear, 1.367 persones van sol·licitar asil a la Comunitat Valenciana, més 167 que van internar en un Centre d'Acolliment a Refugiats (CAR), gestionat per l'Estat. La majoria, segons l'informe, procedeixen de Veneçuela i Ucraïna en aquest ordre. En la resta d'Espanya, la procedència principal és de Veneçuela, Síria, Ucraïna i Algèria. Les dades valencianes no són oficials i han sigut trobats “per altres vies”, segons ha explicat el representant de l'ONG.
El motiu que els veneçolans encapçalen la llista té una explicació. Malgrat la “complicada situació política” -així ho ha descrit Jaume Durà, coordinador de l'entitat- el Govern espanyol no demana visat a les persones procedents de Veneçuela, però sí ho fa per als sol·licitants Sirians. Un clar exemple de la “doble moral” de l'Executiu de Mariano Rajoy, segons Durà.
Els coordinadors de Cear destaquen i rebutgen que la Unió Europea ja haja anunciat que no complirà l'acord d'acolliment i que la xifra de refugiats a Espanya amb prou faenes siga del 1% comunitari. Per als representants, no existeix un vertader compromís i l'acord amb Turquia força un major nombre de víctimes durant la travessia, ja que obliga a les persones a fugir per rutes més perilloses, com s'ha demostrat amb els ofegaments en el Mediterrani, que han sigut més de 5.000 en solament un any.
En l'àmbit valencià, els coordinadors han assenyalat fonamentalment dos aspectes. El primer, que al setembre van tenir coneixement que dues persones viatjaven des de Ghana fins a Castelló com a polissons en un vaixell. Malgrat els avisos de Cear i sempre segons els seus portaveus, se'ls va denegar accés als seus advocats i traductors al buc, després d'haver-li-ho sol·licitat diverses vegades a la Delegació de Govern. El segon, que el CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) de València denega les segones sol·licituds d'asil, per la qual cosa es plantegen mesures legals.
Finalment, els representants de l'associació han destacat la iniciativa València Ciutat Refugi, amb una dotació pressupostària de 200.000 euros perquè Accem, Creu Roja i Cear desenvoluparen projectes d'acolliment i integració amb les persones refugiades. “Si aquest tipus d'iniciatives que reforcen els processos d'integració de les persones refugiades sense generar duplicitats en el sistema d'acolliment prosperen en altres ciutats, els processos d'inclusió milloraran de manera sensible i es farà visible el paper fonamental que juguen els municipis i les comunitats autònomes en la vida d'aquestes persones”.
