El valencià segons Calabuig, Bonig i Velasco

A la Ciutat de València, de tant en tant, pots viure el miratge de viure en una societat bilingüe. Parles en valencià en qualsevol àmbit i sense cap problema, i cada dia et trobes amb més gent que ho fa, al supermercat, al carrer, o al bar del cantó. Però davant la creixent normalitat social, n'hi ha persones i actituds que des del món de la política ens tornen a donar un bany de realitat. La setmana passada varem tindre tres exemples ben clars sobre l'anormalitat que alguns volen imposar al valencià. El menyspreu d'una llengua en tres actes.

Primer Acte: Calabuig i Lo Rat Penat.

La setmana passada, el portaveu del PSOE valencià al Cap i Casal va presentar el seu projecte en un entorn cridaner: Lo Rat Penat. Però si va ser cridaner l'entorn, més ho van ser les seues declaracions. En el torn de preguntes va ser qüestionat sobre si, amb un govern del PSOE, Lo Rat Penat tornaria a comptar amb la competència d'atorgar títols oficials de valencià. Recordem que Lo Rat Penat defensa unes extravagants normes ortogràfiques enfrontades a la normativa oficial que compta amb el consens acadèmic, social i polític. Quina va ser la resposta de Calabuig? Ni sí, ni no. Simplement, que no era una competència municipal.

El valencià, com qualsevol llengua normal, només té una normativa correcta que cal respectar. Eixe, afortunadament, és el posicionament oficial de totes les forces polítiques valencianes amb presència a Les Corts.

Potser Joan Calabuig no té clar això. O potser ho té clar però no considera una qüestió suficientment important com per a expressar en públic el posicionament del seu partit.

Segon Acte: El twitter i Bonig, en 140 caràcters.

En una sorprenent resposta parlamentària a Compromís, la consellera Isabel Bonig contesta a un ciutadà que el compte de MetroValència no respecta la co-oficialitat lingüística perquè “La limitació en el nombre de caràcters en Twitter dificulta la publicació dels missatges en castellà i valencià alhora”.

La seua manca d'interés pel valencià no els ha permés considerar l'opció de fer dos tuits (un en valencià i un en castellà) amb el mateix contingut. Vaja per davant que una empresa pública no hauria de necessitar que ningú li recordara que ha d'utilitzar les dos llengües pròpies. Però l'excusa que donen per a justificar el seu incompliment deixa ben clar la manca d'arguments davant d'una discriminació tan evident com fàcilment evitable.

Tercer Acte: Velasco i el pardal que vola

La nova cap d'informatius de NOU ha començat fort. I no ho dic precisament pels canvis a la nova televisió, sinó per les seues declaracions públiques. En una entrevista publicada per Levante i Información, va tocar temes tan polèmics com el tractament informatiu de l'accident del Metro o el Cas Gürtel. Però va ser l'última resposta la que vull destacar.

Davant la pregunta de si estava aprenent valencià, esta va ser la resposta

No, pero digo alguna cosa: Pardal que vola a la cassola, Anem a vore? [Ríe] Amo Valencia, vivo aquí con intervalos desde hace 22 años, cuando un valenciano me robó el corazón y lo dejé todo. Entiendo el valenciano y lo leo, pero hablarlo? no tengo más tiempo.

És a dir, no només Esmeralda Velasco no ha tingut interés en aprendre'l en 22 anys (que no seria important si no fora que cobra d'una empresa que té com a objectiu precisament la promoció del valencià). És que ara tampoc troba temps en aprendre'l, més enllà de dos frases soltes amb les que fer broma. A mi, sincerament, no em fa gràcia.

Un exercici.

Si vos costa entendre el que signifiquen estos tres exemples, traduïm-los a situacions equivalents amb una altra llengua de protagonista.

Imaginem un candidat a l'alcaldia de Madrid que no té clar si una entitat que no escriu bé el castellà ha de poder donar títols d'aptitud, en lloc del Cervantes.

Pensem en una ministra que excusa en els 140 caràcters de twitter que una empresa pública no utilitza el castellà.

Visualitzem una entrevista a la directora d'informatius de RTVE on afirma que no ha aprés castellà però que té accés al refranyer popular i sap articular alguna paraula solta “Siesta, sangría...!”.

Seria un escàndol. Ací també ho hauria de ser. Mentrestant, pardal que vola...