Estratègia metropolitana per reduir el risc d’incendis i impulsar la construcció sostenible
Més de la meitat del territori metropolità són espais oberts i naturals que s’interconnecten, més del 70% de tota la metròpolis està ocupada per zones que tenen un alt valor ambiental i el 27% de la zona metropolitana són boscos. Això vol dir que, en total, hi ha més de 17.000 hectàrees de boscos que s’apleguen als massissos muntanyosos del litoral i prelitoral: Collserola, Serra de Marina, muntanyes del Baix, massís del Garraf i l’Ordal.
Amb aquestes dades a la mà, molts anys d’estudi de l’entorn i un augment imminent dels efectes del canvi climàtic a nivell ambiental i social, l’AMB començarà a gestionar el seu territori forestal per millorar la infraestructura verda metropolitana i impulsar la conservació activa dels espais naturals.
De moment, s’està desenvolupant una estratègia amb el focus posat en millorar i recuperar aquests espais. El desplegament d’aquesta nova estratègia se centra especialment en la fusta i té una visió transversal, metropolitana i multidisciplinar que abarca un seguit de fases: des de la planificació territorial fins a la gestió integral dels parcs i platges passant pel disseny d’espai públic tenint en compte recursos naturals o la construcció de calderes de biomassa que utilitzin fusta de proximitat.
La Llei 31/2010 ens dona el marc legal i jurídic per desplegar les polítiques forestals, explica Isidre Sierra, vicepresident de l’AMB en aquest àmbit. Aquests anys, han servit per elaborar una sèrie de coneixements en gestió forestal que ara es cristal·litza amb un seguit d’inversions que es tradueixen en accions concretes, afegeix Sierra
Més manteniment, menys incendis
El canvi climàtic i la magnitud de la massa forestal existent fan necessari abordar la lluita contra els incendis amb visió metropolitana i amb vocació de servei públic, explica Sierra. Per això, una altra de les accions estratègiques és el Programa Metropolità d’Actuacions Forestals (PMAF), dotat amb un pressupost de 400.000 euros anuals. El pla està orientat a fer tasques de manteniment abans de l’època de màxim risc d’incendi forestal, entre els anys 2023 i 2024.
L’àmbit territorial del Programa abasta més de 25 municipis metropolitans, els que tenen més superfície forestal. Sierra posa en relleu la gran fita que suposa un pla d’inversions forestals per a les muntanyes periurbanes, que es repetirà en els propers anys per donar continuïtat a una gestió forestal que defensi el territori.
Construcció d’edificis fets amb fusta
L’AMB està construint els primers equipaments públics fets amb estructura de fusta. La voluntat és “fomentar l’ús de la fusta en totes les actuacions” explica Antoni Farrero, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB i enginyer forestal. La idea neix de l’experiència exitosa de l’edifici PISA de Cornellà de Llobregat, una promoció d’habitatge amb protecció oficial que ha guanyat diferents premis d’arquitectura. Els tres equipaments són l’Arxiu Municipal de Ripollet, la llar d’infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts i l’ampliació de l’institut de Tiana.
A través d’espai públic, l’AMB ha aprovat un protocol de sostenibilitat que pretén minimitzar la petjada de carboni dels edificis en el moment de construcció i millorar l’eficiència energètica a posteriori. Aquest full de ruta contempla la fusta com un dels materials constructius, que ha de disposar de garanties de procedència d’explotacions forestals sostenibles.
Calderes de Biomassa: l’última baula d’una economia circular
La gestió forestal també inclou l’explotació sostenible de la fusta que se n’extreu. A través de l’excedent es poden dur a terme diferents activitats com la d’impulsar les energies renovables en un procés d’economia circular i de reaprofitament i optimitzar els recursos econòmics de les arques públiques. Dins del programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) hi consta la instal·lació, per exemple, de calderes de biomassa. Aquests aparells constitueixen una xarxa de calor que subministra energia per tenir aigua calenta i per a les calefaccions d’aquests equipaments públics. De moment s’han instal·lat a cinc municipis i en total, amb les cinc calderes, es farà un estalvi d’emissions quantificat en 375,60 tones anuals de diòxid de carboni.
Un laboratori agroforestal
El projecte d’AgroForAdapt és molt concret i exigent: vol promoure sistemes agroforestals per a l'adaptació al canvi climàtic dels sectors agraris i forestals en les zones mediterrànies. Per poder desenvolupar aquest tipus de sistemes, l’AMB s’ha associat amb la Finca de can Colomer, on “s’hi faran experiments sobre l’entorn, s’extrauran dades, es practicaran noves metodologies...és un projecte que d’aquí cinc anys ens ha d’haver fet adquirir prou experiència com per optimitzar qüestions d’explotacions”, diu Farrero. Segons Farrero, és un laboratori a l’aire lliure i servirà com a projecte demostratiu per fer-ho extensiu a altres finques.
