L’AMB inverteix 40 milions des del 2015 per convertir els rius metropolitans de Barcelona en espais de lleure, salut i natura

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) segueix treballant per tal de recuperar i transformar els espais fluvials metropolitans com a eixos blaus que connectin la ciutadania amb la natura. Per això parteix de tres vectors principals: seguir consolidant i teixint la infraestructura verda-blava metropolitana; millorar la connectivitat ecològica, ambiental i social d’aquests espais; i naturalitzar els rius per apaivagar els efectes del canvi climàtic i de fenòmens meteorològics cada cop més adversos. 

Tal com afirma Martín Gullón, coordinador general d’infraestructures de l’AMB, “la recuperació ambiental, l’ús social i la millora paisatgística són tres objectius que estem perseguint, i en totes les actuacions que estem duent a terme vigilem que es puguin complir”. Relacionat amb l’ús social, el tema de salut ha tingut molta influència arran de la pandèmia. “Molta gent ha valorat l’ús social del Llobregat i en un moment que la salut era complicada l’han escollit com un lloc on podien venir”, afegeix Gullón, que també destaca, des del punt de vista mediambiental, “les més de 1.200 especies de fauna i més de 2.000 de flora” que s’hi troben en aquests espais. 

Tres milions de visites 

Un aspecte important de les actuacions és la recuperació de la connectivitat, tant a escala local, com metropolitana i territorial. En aquest sentit, és possible distingir tres tipus diferents d’intervencions relacionades amb l’accessibilitat de l’espai: les que recuperen la relació física entre els nuclis i la metròpoli amb el riu, les que restableixen la connectivitat longitudinal al llarg dels marges del riu i les que asseguren la connectivitat entre les dues ribes. 

De fet, s’ha actuat a 36 kilòmetres de longitud al Llobregat, a 10,8 kilòmetres de l’espai fluvial metropolità del Besòs i a 9,2 kilòmetres del Ripoll. Totes aquestes actuacions, i les seves possibles combinacions, es complementen amb una millora de les vores de l’espai fluvial, la renaturalització de determinades àrees, l’acondicionament d’espais per a l’ús públic, la dotació d’elements per a l’educació ambiental i per la sostenibilitat. 

Aquestes actuacions han aconseguit transformar un riu degradat en un espai fluvial atractiu, i recosir, alhora, les relacions amb les ciutats de l’entorn i amb d’altres espais metropolitans de gran interès. Quant a la percepció i ús de l’espai, es tracta d’un entorn visitat tot l’any, ben valorat i percebut com quotidià, un paisatge pròxim de qualitat. De fet, actualment el riu Llobregat compta amb prop de tres milions de visites. 

Una inversió de 40 milions 

Així mateix, el 2015 es va posar en marxa el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) que pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació. D’aquesta manera, l’AMB, amb la col·laboració dels ajuntaments metropolitans, va consolidant la infraestructura verda metropolitana: un conjunt d’espais naturals interconnectats que ocupen més del 50 % de la superfície de la metròpolis de Barcelona i que tenen funcions vitals per la qualitat ambiental i la cohesió social d’aquest territori.

Dins d’aquest programa ressalten actuacions com ara la creació d'una zona refugi de biodiversitat al marge dret del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet o la recuperació socioambiental del riu Llobregat.

“Tenim l’ús social consolidat dins del mateix riu amb camins, amb espais de recuperació ambiental on s’han fet plantacions, s’ha tret vegetació invasora, s’ha promogut espais perquè hi hagi un ecosistema millor per a la fauna i la flora autòctones”, explica Mireia Monràs, arquitecte de la coordinació general d’infraestructures de l’AMB. 

Els principals municipis de l’espai fluvial del Llobregat on s’ha actuat són Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, El Papiol, Pallejà, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, El Prat de Llobregat i Castellbisbal. Totes elles encaminades a consolidar aquest curs fluvial metropolità com un espai de lleure i esport i alhora, un ecosistema blau amb més qualitat paisatgística i ambiental. 

Les intervencions sumen més de 10 kilòmetres de longitud de camí paral·lel al riu i accessos des dels nuclis urbans als municipis. El conjunt d’actuacions doten d’identitat metropolitana el riu Llobregat i alhora s’adapten a les particularitats locals de cada municipi. 

Des de la posada en marxa del programa, s’han destinat uns 40 milions d’euros  que han estan finançats majoritàriament per l’Àrea Metropolitana de Barcelona però que també han tingut participació dels ajuntaments afectats.

Algunes d’aquestes actuacions, a més a més, estan finançades dins del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) en el marc del conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i l’AMB. 

Dos projectes europeus 

La singularitat de l’espai del riu Llobregat fa que tinguin un especial interès a nivell europeu. Sense anar més lluny, AMB participa en l’UrbanGreeningPlans, que impulsa la renaturalització de les ciutats tot reforçant la biodiversitat i mitigant els efectes del canvi climàtic. 

D’altra banda, també forma part del projecte internacional Clearing House, que vol conèixer en profunditat els arbres i els boscos que es troben dins la metròpolis, com a solució basada en la natura, amb l’objectiu de millorar-ne la gestió i potenciar-ne la presència dins les ciutats per tots els beneficis que aporten tant al territori com a la salut de les persones.