eldiario.es

9
Menú

Reforma de la Constitució: que no volen, que no volen

Exemplar de la Constitució de 1978 firmat per Joan Carles I.

És evident que ningú dona un duro per la reforma de la Constitució, malgrat algunes tímides demandes. No volen i prou. I això que hi ha raons més que fonamentades per a procedir a una reforma radical perquè, si no es fa, el procés de deslegitimació és imparable i més prompte que tard caldrà que en fem una de nova. Cosa que, d'altra banda, resulta atractiva. No cal ser tan radical com Jefferson (cada generació te dret a fer la seua Constitució), però, Déu ni do, ja toca.

Pérez Royo ha demostrat amb arguments difícilment rebatibles que la Constitució de 1978 estigué farcida de defectes de naixement. Fou una constitució que adaptà les Leyes Fundamentales del Movimiento a la nova situació política i d'aquí vingué la transició suau i l’alternànça. Calia deixar-ho tot lligat i ben lligat; respectar els interessos dels que havien guanyat la guerra; consolidar constitucionalment la monarquia imposada per Franco; introduïr en la llei electoral la desviació del principi d’igualtat política (en el Senat no hi ha desviació: directament no s’aplicà  el principi); i per últim, descafeïnar al màxim les aspiracions “separatistes”, consagrar un absurd café para todos i prohibir la federació de comunitats autònomes (cordó sanitari per a Euskadi/Navarra i Catalunya/País Valencià).

Hom pot entendre que en 1978 no hi havia més marge amb els militars defensant la sagradaunitat d’ Espanya i la restauració monàrquica però, una vegada en l’ OTAN i en la UE, és a dir, a finals dels 80, ja tocava una reforma en profunditat a la qual es negaren els partits majoritaris. 40 anys després l’edifici fa aigües per tots els costats i el “bloque constitucional” és una pura resistència al canvi i una defensa de l' statu quo. I Felip VI juga a fons tot sabent que estan en qüestió ell i la monarquia. Una monarquia que -com totes- és un insult a la intel·ligència i que a casa nostra és, a més, una imposició de Franco que mai no ens han deixat votar en referèndum. A més, amb els patriotes de Vox, Ciudadanos i PP, ara “no és moment” i , evidentment , és inviable la reforma. Igual ens fan una Constitució de l’Antic Règim , eliminen les autonomies, els drets humans i el que calga.

Seguir leyendo »

El Muvim i la Geperudeta: una bona idea?

El Muvim és escenari d'una exposició al voltant de la Mare de Déu dels Desemparats

Estava escrit: el día 2 de desembre, el cel blau del lluent de l’Albufera, els esforçats maratonians a ritme de batucada ( we speak running), l’espai comprés entre l’avinguda de l’Oest i la Plaça de la Reina literalment ocupat per baratària, top manta i la gentada i, per a posar la guinda al pastís cromàtic i visual, l’expo de la Geperudeta al Muvim (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat). Tot un shock .

Ja fa temps que tinc el costum de dir, fent broma, que a mi, de major, m’agradaria ser liberal, no d’aqueixos falsaris que s’autoanomenen liberals en allò econòmic i allò social i que són pura casta i caspa, sinó liberal que tracta humilment de seguir les passes de gent com, per exemple, Bertrand Russell. Ja m’ho pose difícil.

Russell i la Geperudeta? Doncs sí, perquè el primer manament de tot liberal o aspirant a liberal és el respecte radical als drets de l’individu, només limitats per la llibertat dels altres. Per tant, màxim respecte a les creences de tots i cadascú, de tots els credos i els no credos. I, per la mateixa raó, una exquisida neutralitat dels poders públics, que només poden i han de ser laics. Principis, aquests, que casen malament amb allò que del 29 de novembre del 2018  al 24 de Març del 2019 poden veure els ciutadans de València al Muvim.

Seguir leyendo »