Diumenge 23 de desembre, fum, fum, fum… Creuava l’avinguda del Primat Reig a l’altura de Gascó Oliag per a dirigir-me a dinar a una pizzeria de l’avinguda d’Aragó (un altre aparcament en superfície tan irracional com l’Albereda, per cert) .El problema no fou l’allau de gent que eixia del camp. El futbol és una dèria que afecta els cinc continents i mou tants diners com passions. El problema fou que, de nou (i en van mil vegades), les voreres i els jardins estaven ocupats per cotxes aparcats que n'impedien l'ús per part dels vianants. Ja ho he escrit alguna vegada però sempre m'escalfe.
A veure: hi ha una ordenança de circulació aprovada i vigent que prohibeix aparcar damunt de voreres i jardins. L’Ajuntament té dues solucions: la primera és aprovar una modificació que especifique que els dies de futbol no està vigent i roman suspesa l’ordenança. Són dies “nefands” (ja existien en temps dels romans) en què tot val. La segona opció és declarar la nul·litat de totes les multes posades en dies “normals” des de temps immemorials atenent a allò de la igualtat davant la llei. La tercera opció seria demanar perdó públic i anunciar que aquell que deixe el cotxe en voreres i jardins els dies de futbol es veurà agraciat amb una multa de 1.000 euros, sense rebaixa possible, i posats a disposició judicial els que no paguen en 15 dies. Que l’únic dia en què es respectà la llei fora la final de la Copa del Rei de fa uns anys perquè venien “sus majestades” fa olor, millor dir pudor, a cinisme del pitjor.
El civisme i el respecte a la llei i la convivència són valors culturals que demanen radicalitat i intransigència i que no poden manipular-se a conveniència. Ni el carrer era de Fraga ni pot ser de conductors descerebrats i insolidaris. Si l’Ajuntament permet aquesta mena de conductes, qualsevol ciutadà podrà argüir que ell també pot saltar-se la llei quan li convinga. Dir que “ah no!!!, això només val els dies de futbol!!!”, és un argument molt feble. Potser jo estiga somiant truites, pixant fora de test o siga víctima d’unes febres tercianes. Pregue a les autoritats que ens governen (i la cosa ve de molt, molt lluny) que em traguen d’aquest estat catalèptic i em facen entrar en raó perquè, en cas contrari, igual em troben pels carrers saludant a tothom i diguent allò de “Soy el jefe, esto es champagne, feliz Navidad” (pel.lícula de Frank Capra) i acabe les festes a Bètera. Bon Any!!!!!!
Sobre este blog
Aquest blog pretén oferir una opinió curta i concisa sobre temes d’actualitat .El mateix títol ja fa evident el desig explícit d’utilitzar, tant com siga possible, l’humor i la ironia, fugint de la grandiloqüència, el “Catarroja descoberta” i les desqualificacions apriorístiques. Tota idea és benvinguda i pensar diferent només pot enriquir-nos. L’autor te la consciència nítida de la seua minorització i l’assumeix amb joia.
