El paro ha vuelto a bajar después de un mes de enero en que creció. En febrero las listas de las oficinas públicas de empleo en Catalunya registraron un descenso de 1.645 personas, con lo que la cifra total queda en 581.124 parados, según informó el ministerio de Empleo.

Si se compara respecto al mismo mes del año 2014, el paro ha bajado en Catalunya en un 7,7%. Dicho de otra manera ahora hay 48.462 personas menos que buscan trabajo activamente.

En Catalunya la tasa de actividad entre las mujeres es inferior a la de los hombres. Esto se traduce en el paro. Del total, 282.573 son hombres y 298.551 son mujeres. Entre los menores de 25 años se han registrado 39.863 parados. Por demarcaciones, en Barcelona hay contabilizados 425.935 parados, en Lleida 29.876, en Girona 55 416 y en Tarragona hay 69.897.

En febrero pasado se hicieron en Cataluña 184.801 nuevos contratos de trabajo, 20.951 menos que en enero (-10,18%), pero 23.120 más que los suscritos hace doce meses, el 14,30% más.

Contratos firmados

En España el paro bajó en febrero en 13.538 personas, y los desempleados registrados suman 4.512.153 personas. El mes pasado tuvo el mejor comportamiento en un febrero desde el 2001. Durante muchos años en febrero el paro aumentaba. Así lo venía haciendo desde 2008, excepto febrero de 2014 cuando bajó de 1.949 personas. En el conjunto del Estado hay 300.333 personas paradas menos respecto a los que había en los últimos 12 meses, con un descenso interanual del 6,24%.

En España se firmaron el mes pasado 1.226.950 nuevos contratos, el 10,30% menos que en enero, pero el 12,47 más que hace un año. De los nuevos contratos, 120.281, un 10% fueron indefinidos, el 22,98% más que hace un año, mientras que 1.106.669, (casi un 90%) fueron temporales, el 11,44 más que en enero del 2014.

El nuevo medio de comunicación nace este jueves con la voluntad de hacer periodismo, tanto de información como de opinión, al servicio del trabajo digno

La Fundació Periodisme Plural, que edita Catalunyaplural.cat y El Diari de l'Educació, pone ahora en marcha este jueves un periódico digital dedicado al mundo del trabajo. El nuevo medio de comunicación nace con la voluntad de hacer periodismo, tanto de información como de opinión, al servicio del trabajo digno. 'El Diari del Treball' (diaritreball.cat) hablará del trabajo como uno de los derechos fundamentales, de las alternativas laborales que representan las cooperativas, los emprendedores, de la lucha sindical, los derechos conquistados por generaciones y que hoy están en peligro y de las empresas con voluntad social.

El equipo que realiza el nuevo diario entiende el trabajo como una fuente de dignidad y progreso, tanto individual como colectivo. No es sólo una cuestión de empleo y supervivencia, si no un derecho básico sobre el que descansan los proyectos vitales de las personas y de los países. Por lo tanto, el diario entenderá el trabajo en el sentido más amplio de la palabra. Y contará con la implicación y ayuda de todos aquellos que comparten estos valores, empezando por los sindicatos, las cooperativas, los emprendedores y las empresas, asociaciones y entidades con vocación social.

De la misma manera que la Fundació Periodisme Plural creó hace catorce meses un diario al servicio de la comunidad educativa, ahora se pone al servicio de los que están en primera línea en la defensa del derecho al trabajo. La entidad sin ánimo de lucro responde así a sus principios fundacionales de promover un periodismo que contribuya a la cohesión social. La información y la opinión sobre el mundo del trabajo ya es en estos momentos uno de los contenidos fundamentales de Catalunyaplural.cat. Este ámbito tendrá ahora todo un periódico, bajo la coordinación de Tomeu Ferrer, un periodista con una larga trayectoria en esta especialidad, y con la colaboración de todo el equipo profesional de la Fundació.

El nou mitjà de comunicació neix aquest dijous amb la voluntat de fer periodisme, tant d’informació com d’opinió, al servei del treball digne

La Fundació Periodisme Plural, que edita Catalunyaplural.cat i El Diari de l'Educació, posa en marxa aquest dijous un diari digital dedicat al món del treball. El nou mitjà de comunicació neix aquest dijous amb la voluntat de fer periodisme, tant d’informació com d’opinió, al servei del treball digne. El Diari del Treball (diaritreball.cat) diaritreball.cat)parlarà del treball com un dels drets fonamentals, de les alternatives laborals que representen les cooperatives, dels emprenedors, de la lluita sindical, dels drets conquistats per generacions i que avui estan en perill i de les empreses amb voluntat social.

L’equip que realitza el nou diari entén el treball com una font de dignitat i progrés, tant individual com col·lectiu. No és només una qüestió d’ocupació i supervivència, si no un dret bàsic sobre el que descansen els projectes vitals de les persones i dels països. Per tant, el diari entendrà el treball en el sentit més ampli de la paraula. I comptarà amb la implicació i ajuda de tots aquells que comparteixen aquests valors, començant pels sindicats, les cooperatives, els emprenedors i les empreses, associacions i entitats amb vocació social.

De la mateixa manera que la Fundació Periodisme Plural va crear ara fa catorze mesos un diari al servei de la comunitat educativa, ara es posa al servei dels qui estan en primera línia en la defensa del dret al treball. L’entitat sense ànim de lucre respon així als seus principis fundacionals de promoure un periodisme que contribueixi a la cohesió social. La informació i la opinió sobre el mon del treball ja és en aquets moments un dels continguts fonamentals de Catalunyaplural.cat. Aquest àmbit tindrà ara tot un diari, sota la coordinació de Tomeu Ferrer, un periodista amb una llarga trajectòria en aquesta especialitat, i amb la col·laboració de tot l'equip professional de la Fundació.

L'atur ha tornat a baixar després d'un mes de gener en que va créixer. Al febrer les llistes de les oficines públiques d'ocupació a Catalunya van registrar un descens de 1.645 persones, amb la qual cosa la xifra total queda en 581.124 aturats, segons ha informat el ministeri d'Ocupació.

Si es compara respecte al mateix mes de l'any 2014, l'atur ha baixat a Catalunya en un 7,7%. Dit d'un altra manera, ara hi ha 48.462 persones menys que busquen feina activament.

A Catalunya la taxa d'activitat entre les dones és inferior a la dels homes. Això es tradueix en l'atur. De total, 282.573 són homes i 298.551 són dones. Entre els menors de 25 anys s'han registrat 39.863 aturats. Per demarcacions, a Barcelona hi ha comptabilitzats 425.935 aturats, a Lleida 29.876, a Girona 55.416 i a Tarragona n'hi ha 69.897.

El febrer passat es van fer a Catalunya 184.801 nous contractes de treball, 20.951 menys que al gener (-10,18%), però 23.120 més que els subscrits fa dotze mesos, el 14,30% més.

Contractes firmats

A Espanya l'atur va baixar al febrer en 13.538 persones, i els desempleats registrats sumen 4.512.153 persones. El mes passat va tenir el millor comportament en un febrer des del 2001. Durant molts anys al febrer l'atur augmentava. Així ho venia fent des del 2008, tret del febrer de 2014 quan va baixar de 1.949 persones. En el conjunt de l'Estat hi han 300.333 persones aturades menys de les que hi havia en els últims 12 mesos, amb un descens interanual del 6,24%.

A Espanya es van signar el mes passat 1.226.950 nous contractes, el 10,30% menys que al gener, però el 12,47 més que fa un any. Dels nous contractes, 120.281 , un 10% van ser indefinits, el 22,98% més que fa un any, mentre que 1.106.669, (gairebé un 90%) van ser temporals, l'11,44 més que al gener del 2014.

El impacto de la crisis económica en la mujer ha sido brutal. Se deduce del informe «Situación de las mujeres en Catalunya 2015» elaborado por CCOO y que han presentado Alba García, secretaria de la Mujer y de Cohesión Social de CCOO y Lidia Sandalinas, responsable de Acción de Género en la Empresa de la misma secretaría. En el informe se muestra, una vez más que si la mujer ya llegaba a la crisis en peores condiciones laborales y sociales que el hombre, su situación desde el año 2008 ha empeorado casi en todos los ámbitos.

Desde 2008 hasta ahora la destrucción de empleo sido mucho más duro para las mujeres que para los hombres. Y si se mira desde el año 2014, el aumento del empleo en las mujeres es de menor intensidad y de peor calidad, afirma el estudio.

El sector público catalán ha sido impactado duramente por la crisis. Y en este contexto, al ser un ámbito de una gran feminización en el empleo y de mucho trabajo indefinido ha sufrido también el zarpazo de la reconversión. En el sector privado el estudio reconoce que se crea empleo, pero que este trabajo, fruto de las reformas laborales, es cada vez más precario.

El 47% de las mujeres se declara laboralmente activa, esto es 8 puntos menos que los hombres. De las personas inactivas las mujeres son el 59%, 19 puntos más que los hombres. El exceso de inactividad entre mujeres y hombres tiene que ver, según el informe, en la dedicación que provoca el cuidado de los hijos o hijas, el cuidado de personas enfermas y mayores o asumir «otras responsabilidades familiares» según la Encuesta de Población Activa (EPA).

Tanto en lo que respecta a los permisos retribuidos por paternidad o maternidad, como en el caso de los permisos no retribuidos (excedencias o reducciones de jornada) las mujeres son casi la totalidad de las que los piden. Dos ejemplos, en 2013 el permiso por maternidad o paternidad, fue ejercido por 49.598 mujeres y sólo 817 hombres; el 95,4% de las excedencias por hijos o hijas las han ejercido también las mujeres.

Si se analiza el apartado retributivo, vuelve a surgir la desigualdad como elemento esencial. Las diferencias se encuentran en todos los grupos de edad. Así, las mujeres cobran de media 6.900 euros menos que los hombres en salario bruto, y las mujeres extranjeras aún sufren una discriminación mayor. En general, indica el trabajo, las diferencias salariales entre hombres y mujeres se van haciendo más grandes a lo largo de la vida laboral.

Si se mira la parte baja de las retribuciones, el 17,36% de las mujeres trabajadoras no llegan a percibir el salario mínimo, mientras que en el caso de los hombres este porcentaje es el 7,32%.

Pero cuando se pierde el trabajo la diferencia se mantiene o incluso se incrementa. Entre la población parada que recibe subsidio los hombres casi doblan a las mujeres. Y en el caso de los jóvenes la desproporción es aún mayor, por cada 8 chicos recibe prestación por desempleo, en el caso de la mujer la recibe una de cada 10.

Menores pensiones y más paro juvenil

Finalmente, si se pone el foco en las pensiones y se analiza quien las cobraba en Catalunya en 2013 el resultado también es bastante desigual. Las mujeres cobran, de media, 476 euros al mes, mientras que los hombres reciben 536, lo que muestra una brecha del 43,5%, entre otros aspectos.

Para afrontar los problemas mencionados el sindicato propone que las políticas activas de empleo tengan en cuenta el género. En este sentido reclaman acciones efectivas contra la precariedad laboral que contribuyan a cerrar la brecha que se da tanto en salarios como en prestaciones. También instan a erradicar la discriminación laboral ya facilitar la igualdad de oportunidades.

Además, las mujeres se añaden a la reclamación respecto a las ILP de renta básica de ciudadanía y de vivienda, contra los desahucios y la pobreza energética.

Finalmente las mujeres de CCOO han recordado que las administraciones publicas deben garantizar el acceso en equidad a los recursos sociales, sin discriminación por razón de sexo, edad, origen creencia o condición sexual. También se reclama una enseñanza laica y se hace una llamada de atención a las fuerzas políticas en la situación preelectoral, recordando que deben dar respuesta a las desigualdades sociales y de enero y que «sin la participación de las mujeres no hay democracia», afirman.

Por todo ello, desde CCOO, y también desde UGT se han convocado diversas movilizaciones que confluirán el 8 de marzo. En Barcelona, la manifestación saldrá a las 12 horas desde la Plaza Universidad y marchará por las Ramblas hasta la Plaza de Sant Jaume.

L'impacte de la crisi econòmica en la dona ha estat brutal. Es dedueix de l'informe «Situació de les dones a Catalunya 2015» elaborat per CCOO i que han presentat Alba Garcia, secretària de la Dona i de Cohesió Social de CCOO i Lidia Sandalinas, responsable d’Acció de Gènere a l’Empresa de la mateixa secretaria. En el treball es mostra, un cop més que si la dona ja arribava a la crisi en pitjors condicions laborals i socials que l'home, la seva situació des de l'any 2008 ha empitjorat gairebé en tots els àmbits.

Des de l'any 2008 fins ara la destrucció d'ocupació estat molt més dur per a les dones que per als homes. I si es mira des de l'any 2014, l'augment de l'ocupació en les dones és de menor intensitat i de pitjor qualitat.

El sector públic ha estat impactat durament per la crisi. I en aquest context, en ser un àmbit d'una gran feminització en l'ocupació i de molt treball indefinit ha patit també la urpada de la crisi. En el sector privat l'estudi reconeix que es crea ocupació, però que aquesta feina, fruit de les reformes laborals, és cada cop més precària.

El 47% de les dones es declara laboralment activa, això és 8 punts menys que els homes. De les persones inactives les dones són el 59%, 19 punts més que els homes. L'escreix d'inactivitat entre dones i homes té a veure, segons l'estudi en la dedicació que provoca la cura dels fills o filles, la cura de persones malaltes i grans o assumir «altres responsabilitats familiars» segons l'Enquesta de Població Activa (EPA).

Tant pel que fa als permisos retribuïts per paternitat o maternitat, com en el cas dels permisos no retribuïts (excedències o reduccions de jornada) les dones són gairebé la totalitat de les que els demanen. Dos exemples, el 2013 el permís per maternitat o paternitat, va ser exercit per 49.598 dones i només 817 homes; el 95,4% de les excedències per fills o filles les han exercit també les dones.

Si s'analitza l'apartat retributiu, torna a sorgir la desigualtat com a element clau. Les diferències es troben en tots els grups d'edat. Així, les dones cobren de mitjana 6.900 euros menys que els homes en salari brut, i les dones estrangeres encara pateixen una discriminació més gran. En general, indica el treball, les diferències salarials entre homes i dones es van fent més grans al llarg de la vida laboral.

Si es mira la part baixa de les retribucions, el 17,36% de les dones treballadores no arriben a percebre el salari mínim, mentre que en el cas dels homes aquest percentatge és el 7,32%.

Però quan es perd la feina la diferència es manté o s'incrementa. De la població aturada que rep subsidi els homes gairebé doblen a les dones. I en el cas dels joves la desproporció és encara més gran, per un cada 8 nois rep prestació per atur, en el cas de la dona la rep una de cada 10.

Menors pensions i més atur jovenil

Finalment, si es posa el focus en les pensions, i s'analitza qui cobrava pensions a Catalunya el 2013 el resultat també és força desigual. Les dones cobren, de mitjana, 476euros al mes, mentre que els homes reben 536, cosa que mostra una bretxa del 43,5%, entre altres aspectes.

Per afrontar els problemes esmentats el sindicat proposa que les polítiques actives d'ocupació tinguin en compte el gènere. En aquest sentit reclamen propostes efectives contra la precarietat laboral que contribueixin a tancar la bretxa que es dóna tant en salaris com en prestacions. També insten a eradicar la discriminació laboral i a facilitar la igualtat d'oportunitats.

A més, les dones s'afegeixen a la reclamació respecte a les ILP de renda bàsica de ciutadania i d'habitatge, contra els desnonaments i la pobresa energètica.

Finalment les dones de CCOO han recordat que les administracions pliques han de garantir l'accés en equitat als recursos socials, sense cap discriminació per raó de sexe, edat,origen creença o condició sexual. També es reclama un ensenyament laic i es fa un toc d'atenció a les forces polítiques en la situació preelectoral, recordant que han de donar resposta a les desigualtats socials i de gener i que «sense la participació de les dones no hi ha democràcia», afirmen.

Per tot plegat, des de CCOO, i també des d'UGT s'han convocat diverses mobilitzacions que confluiran el 8 de març vinent . A Barcelona, la manifestació sortirà a les 12 hores des de la Plaça Universitat i marxarà per les Rambles fins a la Plaça de Sant Jaume.

La convocatoria afecta a 250 trabajadores que fabrican componentes para el automóvil

La situación económica está llena de incógnitas a pesar de las declaraciones oficiales eufóricas. El día a día de las empresas así lo demuestra. La sociedad Castellón Automotive (CSA), del ramo de los componentes para automóvil, es un ejemplo en este sentido. Tanto, que sus trabajadores han convocado huelgas para los días 2, 11, 12, 17, 18 y 19 de marzo. Lo hacen para pedir información sobre la viabilidad de la compañía.

Castellón Automotive, trabaja desde Ripollet para grandes clientes, el más importante es Ford. En la fábrica producen sistemas complejos como los mecanismos eleva lunas de algunos modelos de coches, o cables de mando, por ejemplo los frenos de mano. La plantilla es de unos 250 empleados. Desde el año 2009 vive bajo una gran incertidumbre respecto al futuro de la empresa. Y lo peor es que a pesar de las demandas de información, los trabajadores no han podido sacar nada en claro, según explica Pedro Alcaraz, miembro del comité de empresa por CCOO.

La empresa sufrió en 2009 un concurso de acreedores. Según los trabajadores, esta circunstancia les ha hecho perder credibilidad entre los clientes, lo que a su vez se ha notado en la pérdida de proyectos, cosa que hacer temer a los trabajadores por la continuidad de la compañía.

En el sector de la fabricación de componentes para el automóvil los pedidos, cuando se ganan, suelen durar toda la vida del modelo al que están vinculados. En este sentido, el temor de los trabajadores se justifica porque uno de los encargos más importantes con que cuentan se relaciona con el Ford K, y, a pesar de las peticiones, no han recibido información sobre el trabajo lo sustituirá cuando se deje de fabricar el modelo mencionado.

Otro elemento que justifica el nerviosismo de los trabajadores es la proliferación de Expedientes de Regulación Temporal de Empleo (ERTE), que la empresa ha aplicado de manera reiterada. Actualmente hay uno en vigor que afecta a la totalidad de la plantilla.

También se dan señales negativas en, por ejemplo, el retraso a pagar las pagas extraordinarias. La correspondiente navidad ha sido aplazada por la dirección hasta el verano de 2015, según fuentes sindicales.

Los trabajadores y el comité de empresa, formado por CCOO y UGT han intentado varias veces dialogar con la compañía y con la propiedad para averiguar cuáles son las perspectivas de futuro. En todos los casos la respuesta ha sido ambigua, aseguran.

Antes de la convocatoria de huelga se intentó una reunión, en el Tribunal Laboral de Cataluña. Terminó sin acuerdo, aunque hay una segunda convocatoria para el 10 de marzo.

Castellón Automotive es un grupo empresarial de origen familiar. En el año 2011 con la presentación del concurso de acreedores se produjo una segregación del grupo, que quedó dividido en varias sociedades. La de Ripollet es una. En Madrid hay una sociedad dedicada al mismo tipo de producción, que parece que va mejor. También hay una planta en México abierta recientemente.

Los trabajadores reclaman información sobre el futuro que permita cambiar la actual perspectiva. Fruto de los ERTE se empiezan a producir situaciones difíciles, porque, dicen: “las facturas no se pagan con buenas palabras”.

La convocatòria afecta a 250 treballadors que fabriquen components per a l'automòbil

La situació econòmica està plena d'incògnites tot i les declaracions oficials eufòriques. El dia a dia de les empreses així ho demostra. La societat Castellón Automotive (CSA), del ram dels components per a automòbil, és un exemple en aquest sentit. Tant, que els seus treballadors han convocat vagues per als dies 2, 11, 12, 17, 18 i 19 de març. La motivació en què es basen és demanar informació sobre la viabilitat de la companyia.

Castellón Automotive, treballa des de Ripollet per a clients importants, el més important és Ford. A la fàbrica produeixen sistemes complexos com els mecanismes aixeca-vidres d'alguns models de cotxes, o cables de comandament, per exemple dels frens de mà. La plantilla que és d'uns 250 empleats. Des de l'any 2009 viu sota una gran incertesa respecte al futur de l'empresa. I el pitjor és que tot i les demandes d'informació, els treballadors no n'han pogut treure l'aigua clara, segons explica Pedro Alcaraz, membre del comitè d'empresa per CCOO.

L'empresa va patir l'any 2009 un concurs de creditors. Segons els treballadors, aquesta circumstància ha fet que hagi perdut credibilitat entre els clients, cosa que s'ha notat en la pèrdua de projectes, cosa què fa témer als treballadors per la continuïtat de la seva feina.

En el sector de la fabricació de components per a l'automòbil les comandes, quan es guanyen, acostumen a durar tota la vida del model al qual estan vinculades. En aquest sentit, el temor dels treballadors es justifica perquè un dels encàrrecs més importants que resten es relaciona amb el Ford K, i, tot i les peticions, no han rebut informació sobre quin treball el substituirà quan es deixi de fabricar el model esmentat.

Un altre element que justifica el nerviosisme dels treballadors és la proliferació d'Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), que l'empresa ha aplicat de manera reiterada. Actualment n'hi ha un en vigor que afecta la totalitat de la plantilla.

També es donen senyals negatius en, per exemple el retard a pagar les pagues extraordinàries. La corresponent a nadal ha estat ajornada per la direcció fins a l'estiu de 2015, segons fonts sindicals.

Els treballadors i el comitè d'empresa, format per CCOO i UGT han intentat diversos cops dialogar amb la companyia i amb la propietat per tal d'esbrinar quines són les perspectives de futur. En tots els casos la resposta ha estat ambigua, asseguren.

Abans de la convocatòria de vaga es va intentar una reunió, al Tribunal Laboral de Catalunya. Va acabar sense acord, tot i que hi ha una segona convocatòria per al 10 de març.

Castellón Automotive és un grup empresarial d'origen familiar. L'any 2011 amb la presentació del concurs de creditors es va produir una segregació del grup, que va quedar dividit en diverses societats. La de Ripollet n'és una. A Madrid hi ha una societat dedicada a la mateixa producció. També hi ha una planta a Mèxic oberta fa poc tems.

Els treballadors reclamen informació sobre el futur que permeti canviar l'actual perspectiva. Fruit dels ERTO es comencen a produir situacions difícils , perquè, diuen: «les factures no es paguen amb bones paraules».

Los trabajadores de la firma Ibérica de Altavoces, se han manifestado en Terrassa este jueves, 26 de febrero, contra la pretensión de la empresa de cerrar y dejar la plantilla en el paro. La primera acción de la sociedad ha sido presentar concurso de acreedores, lo que si se lleva a cabo, supondría dejar sin trabajo a 107 personas.

Los trabajadores aseguran que la crisis no es tal. En su opinión, según fuentes de UGT, la compañía de capital italiano, lo que quiere es llevarse la producción a Hungría, donde los costes de personal serían más bajos. Además el comité de empresa considera que el concurso de acreedores es una estrategia para despedir de forma más barata y hacer que el gasto sea asumido por el Fondo de Garantía Salarial (FOGASA).

Ibérica de Altavoces es filial de la italiana Faital. En la planta de Vacarisses, en Barcelona, la empresa produce altavoces para automóviles y también para salas de música.

La factoría ha funcionado sin problemas en el Vallès. Los trabajadores afirman que casi siempre la empresa ha obtenido beneficios. En los 20 años de funcionamiento se han construido en la planta unos 150 millones de altavoces, con unos índices de calidad que le han valido felicitaciones de los clientes.

El problema para los empleados de Ibérica radica en el hecho de que en los últimos años la empresa ha aplicado hasta 4 Expedientes de Regulación Temporal de Empleo (ERTE), lo que haría que legalmente los empleados, muchos de ellos mujeres de más de 45 años, apenas tuvieran derecho a cobrar el subsidio de paro porque la mayor parte de su cuantía ya se habría sido agotado.

En octubre pasado ya se negoció otro ERE que pretendía echar 70 personas de las 115 de la plantilla de aquel momento. A finales tras duras negociaciones, hasta 7 reuniones, la dirección desistió de su intención. En aquel momento se mantuvieron movilizaciones durante un mes.

Els treballadors de la firma Ibérica de Altavoces, s'han manifestat a Terrassa aquest dijous, 26 de febrer, contra la pretensió de l'empresa de tancar i deixar la plantilla a l'atur. La primera acció en aquest sentit de la societat ha estat presentar concurs de creditors, cosa que si acaba en tancament, suposaria deixar sense feina 107 persones.

Els treballadors asseguren que la crisi no és tal. En la seva opinió, segons fonts d'UGT, la companyia de capital italià, el que vol fer és endur-se la producció a Hongria, on els costos de personal serien més baixos. A més el comitè considera d'empresa que el concurs de creditors és una estratègia per acomiadar de manera més barata i fer que la despesa sigui assumida pel Fons de Garantia Salarial (FOGASA).

Ibérica de Altavoces és filial de la italiana Faital. A la planta de Vacarisses, al Vallès Occidental, l'empresa produeix altaveus per a automòbils i també per a sales de música.

La factoria ha funcionat sense problemes al Vallès. Els treballadors afirmen que gairebé sempre l'empresa ha obtingut beneficis. En els 20 anys de funcionament s'han construït a la planta uns 150 milions d'altaveus. En aquest temps la fàbrica ha rebut la felicitació de diversos clients per la qualitat dels seus productes.

El problema per als empleats d'Ibérica rau en el fet que els últims anys l'empresa ha aplicat fins a 4 Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), cosa que faria que legalment els empleats, molts d'ells dones de més de 45 anys, no tinguessin gairebé dret a cobrar el subsidi d'atur, perquè la major part de la seva quantia s'hauria ja esgotat.

L'octubre passat ja es va negociar un altre ERO que pretenia fer fora 70 persones de les 115 de la plantilla d'aquell moment. A la fi després de dures negociacions, fins a 7 reunions, la direcció va desistir de la seva intenció. En aquell moment es van mantenir mobilitzacions durant un mes.

CCOO posa en marxa a Catalunya un procés participatiu denominat Assemblea Oberta que pretén incrementar el diàleg del sindicat amb els seus afiliats i amb la societat on opera. El procés ha estat acordat en la reunió del Consell Nacional, màxim òrgan entre congressos.

«Volem obrir un diàleg sense traves, primer amb la nostra afiliació i amb els treballadors en general, i després amb els sectors socials i professionals amb qui ens relacionem per fer una reflexió conjunta sobre el paper del sindicalisme en la nova realitat», va declarar el secretari general, Joan Carles Gallego.

La idea neix vinculada a la celebració del 50 aniversari de la creació del sindicat a Catalunya. Per això, el procés de debats i trobades s'iniciarà a prop de l'1 de maig i està previst que acabi en una data acostada al 20 de novembre. Durant aquest temps es faran trobades a diferents àmbits, territorials o sectorials amb un ampli conjunt d'interlocutors. Per una banda els afiliats i afiliades, per una altra el conjunt de treballadors i finalment es vol parlar amb molts col·lectius. «Volem que aflorin reflexions sobre com afecten el sindicalisme els canvis que es donen al mercat laboral. Sobre el paper del sindicat. Quines respostes es donen a la proliferació del treball a temps parcial, el paper de les seccions sindicats respecte als delegats i quines han de ser les formes de lluita a utilitzar», apuntava Gallego.

La idea que té CCOO és escoltar el batec social per adaptar les formes de treball a la nova realitat. El diàleg l'emmarquen en l'intent d'evitar que després de la crisi la societat es trobi amb què s'han consolidat els dèficits estructurals socials i materials, que han crescut desmesuradament des de l'esclat de la bombolla especulativa.

La fórmula concreta de les trobades amb els diferents sectors, entre els que no es descarten els empresaris, és la d'un diàleg sense guions previs sobre els assumptes que es proposin. «Volem parlar amb la societat on estem immersos, però sobretot volem escoltar», afirmava Gallego en roda de premsa».

Portal de la transparència

De forma paral·lela, CCOO potenciarà la transparència de la seva gestió a partir d'un portal web on aplegarà tota la informació sobre les seves finances, les despeses i fins i tot les declaracions de béns dels seus dirigents. També posaran a l'abast de tothom els mecanismes de compensació de desepeses i els criteris ètics que utilitza l'organització.

D'altra banda, el Consell Nacional ha debatut sobre els tres eixos on pivota l'acció sindical. Un és la defensa del dret de vaga. Recordar que hi ha més de 300 sindicalistes a Espanya que tenen processos oberts per la seva participació en aturades. A Catalunya hi ha el cas paradigmàtic dels dos joves estudiants, Isma i Dani, als quals el fiscal i les acusacions de l'Ajuntament i la Generalitat demanen més de 8 anys de presó per haver participat en la darrera vaga general.

Un altre eix de debat ha estat el de les negociacions, tant en l'àmbit estatal com català, on CCOO vol que en surti un acord que impliqui guanys de poder adquisitiu i així trencar la dimàmica de pèrdua d'ingressos que fa ja anys que dura.

El tercer element de l'estratègia acordada és la lluita contra la pobresa i la marginació. Que té dos aspectes centrals, reclamar un increment del Salari Mínim Interprofessional i mantenir el suport a la campanya ciutadana en favor d'una Renda Garantida de Ciutadania. Aquesta demanda està aturada al Parlament però CCOO vol impulsar-ne l'aprovació com un mecanisme per reduir la creixent pobresa que es dóna a Catalunya.

CCOO pone en marcha en Cataluña un proceso participativo denominado Assamblea Oberta que pretende incrementar el diálogo del sindicato con sus afiliados y con la sociedad en la que opera. El proceso ha sido acordado en la reunión del Consell Nacional, máximo órgano entre congresos.

“Queremos abrir un diálogo sin trabas, primero con nuestra afiliación y con los trabajadores en general, y después con los sectores sociales y profesionales con los que nos relacionamos para hacer una reflexión conjunta sobre el papel del sindicalismo en la nueva realidad”, declaró el secretario general, Joan Carles Gallego.

La idea nace vinculada a la celebración del 50 aniversario de la creación del sindicato en Cataluña. Por ello, el proceso de debates y encuentros iniciará en fechas cercanas al 1 de mayo y está previsto que termine en una fecha próxima al 20 de noviembre. Durante este tiempo se harán encuentros en diferentes ámbitos, territoriales o sectoriales con un amplio conjunto de interlocutores. Por un lado los afiliados y afiliadas, por otra el conjunto de trabajadores y finalmente se quiere hablar con muchos colectivos. «Queremos que afloren reflexiones sobre cómo afectan al sindicalismo los cambios que se dan en el mercado laboral. Sobre el papel del sindicato. ¿Qué respuestas damos a la proliferación del trabajo a tiempo parcial, el papel de las secciones sindicales respecto a los delegados y cuáles deben ser las formas de lucha a utilizar», apunta Gallego.

La idea que tiene CCOO es escuchar el latido social para adaptar las formas de trabajo a la nueva realidad. El diálogo lo enmarcan en el intento de evitar que después de la crisis la sociedad se encuentre con que se han consolidado los déficit estructurales sociales y materiales, que han crecido desmesuradamente desde el estallido de la burbuja especulativa.

La fórmula concreta de los encuentros con los diferentes sectores, entre los que no se descartan los empresarios, es la de un diálogo sin guiones previos sobre los asuntos que se propongan. «Queremos hablar con la sociedad, pero sobre todo queremos escuchar», afirmaba Gallego en rueda de prensa».

De forma paralela, CCOO potenciará la transparencia de su gestión a partir de un portal web donde reunirá toda la información sobre sus finanzas, los gastos e incluso las declaraciones de bienes de sus dirigentes. También pondrán al alcance de todos los mecanismos de compensación de gastos y los criterios éticos que utiliza la organización.

Ejes de trabajo

Por otra parte, el Consejo Nacional ha debatido sobre los tres ejes sobre los que pivota la acción sindical. Uno es la defensa del derecho de huelga. Recuerdan que hay más de 300 sindicalistas en España que tienen procesos abiertos por su participación en paros. En Cataluña se da el caso paradigmático de los dos jóvenes estudiantes, Isma y Dani, a los que el fiscal y las acusaciones del Ayuntamiento y la Generalitat piden más de 8 años de prisión por haber participado en la última huelga general.

Otro eje de debate ha sido el de las negociaciones, tanto en el ámbito estatal como catalán, de las que CCOO quiere que salgan acuerdos que impliquen ganancias de poder adquisitivo y así romper la dinámica de pérdida de ingresos que hace ya años que dura.

El tercer elemento de la estrategia acordada es la lucha contra la pobreza y la marginación. Tiene dos aspectos centrales, reclamar un incremento del salario mínimo interprofesional y mantener el apoyo a la campaña ciudadana en favor de una Renta Garantizada de Ciudadanía. Esta demanda está parada en el Parlamento pero CCOO quiere impulsar su aprobación como un mecanismo para reducir la creciente pobreza que se da en Cataluña.

La sentencia obliga a devolver 1,7 millones correspondientes a dos años de recorte sobre los sueldos

El Tribunal Supremo ha condenado a Catalunya Ràdio a retornar a sus 400 trabajadores el 5% de sus salarios ilegalmente recortado por la empresa desde hace dos años, según un comunicado hecho público por el gabinete de abogados Col·lectiu Ronda.

Catalunya Radio pactó con sus trabajadores el 1 de junio de 2011 una reducción salarial del 5% que finalizaba el 31 de diciembre de ese año. Pero desde esa fecha la sociedad pública mantuvo el descuento. Lo hizo justificándolo con el argumento de que la empresa pública no podía cambiar la medida ya que la Generalitat había suprimido una de las pagas extras.

El Supremo ha sentenciado contra la posición de la emisora pública. Considera que desde el 1 de enero de 2011 hasta la actualidad el descuento es ilícito. Por lo tanto, condena a la empresa a devolver el dinero retenido. La cifra que según calcula el Col·lectiu Ronda, Catalunya Radio deberá pagar a sus trabajadores es de unos 750.000 euros al año, a los que habrá que sumar unos intereses de demora equivalentes al 10%, lo que multiplicado por dos sitúa la deuda en 1,7 millones.

Además, los trabajadores tienen derecho, según la sentencia, a recuperar el dinero retenido durante los seis meses en que se hizo el pacto.

TV3 podría seguir el mismo camino

Como en el período objeto de la demanda se produjo una reducción de plantilla de Catalunya Radio, los trabajadores afectados tienen también derecho a percibir lo que les fue descontado de manera incorrecta. Es más, incluso los que marcharon pueden reclamar la diferencia entre lo que percibieron por despido y lo que deberían percibir sin el descuento.

Los trabajadores de TV3 tienen presentado un recurso en los mismos términos que sus compañeros de la radio pública. El caso, presentado ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, estaba archivado a la espera de la resolución de Cataluña Radio, según fuentes judiciales, lo que augura que la resolución será similar.

Precisamente CCOO ha pedido ya una reunión con la dirección de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales (CCMA) para reclamar la aplicación de la sentencia del supremo tanto a los trabajadores de Catalunya Ràdio como los de las emisoras de Televisión de Catalunya.

La mesura obliga a retornar 1,7 milions corresponents a dos anys de retallada dels sous

El Tribunal Suprem ha condemnat a Catalunya Ràdio a retornar als seus 400 treballadors el 5% dels seus salaris il·legalment retallat per l'empresa des de fa dos anys, segons un comunicat fet públic pel gabinet d'advocats Col·lectiu Ronda.

Catalunya Ràdio va pactar amb els seus treballadors l'1 de juny de 2011 una reducció salarial del 5% amb una data de finalització del 31 de desembre d'aquell any. Però, des d'aquella data la societat pública va mantenir el descompte. Ho va fer justificant-ho amb l'argument que l'empresa pública no podria tirar enrere la mesura ja que la Generalitat havia suprimit una de les pagues extres.

El Suprem ha sentenciat contra la posició de l'emissora pública. Considera que des de l'1 de gener de 2011 fins a l'actualitat el descompte és il·lícit. Per tant, condemna l'empresa a retornar els diners retinguts. Per tant, segons calcula el Col·lectiu Ronda, Catalunya Ràdio haurà de pagar als seus treballadors uns 750.000 euros a l'any, als que caldrà sumar uns interessos de demora equivalents al 10%, cosa que multiplicada per dos situa el deute en 1,7 milions.

A més, els treballadors tenen dret, segons la sentència, a recuperar els diners retinguts durant els sis mesos en què es va fer el pacte.

TV3 podria seguir el mateix camí

Com en el període objecte de la demanda es va produir una reducció de plantilla de Catalunya Ràdio, els treballadors afectats tenen també dret a percebre el que els va ser descomptat de manera incorrecta. Es més, fins i tot els que van plegar poden reclamar la diferència entre el que van percebre per acomiadament i el que haurien de percebre sense el descompte.

Els treballadors de TV3 tenen presentat un recurs en els mateixos termes que els seus companys de la ràdio pública. El cas, presentat davant del tribunal Superior de Justícia de Catalunya, estava arxivat a l'espera de la resolució de Catalunya Ràdio, segons fonts judicials, cosa que fa pensar que la resolució serà semblant.

Precisament CCOO ha demanat una reunió amb la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per reclamar l'aplicació de la sentència del suprem tant als treballadors de Catalunya Ràdio com als de les emissores de Televisió de Catalunya.

Los trabajadores de A. J. Ruz, de Sils (Girona) y la empresa han llegado a un preacuerdo que implica la readmisión inmediata del trabajador que había sido despedido por presentar una candidatura de CCOO en la sociedad, y el inicio inmediato de negociaciones para alcanzar un convenio colectivo en la empresa, según ha anunciado el sindicato en un comunicado público.

Los empleados, que han hecho 131 días de huelga indefinida, han ratificado en una asamblea el pacto alcanzado la misma mañana del martes, 24 de febrero en la sede del Departamento de Empresa y Ocupació de la Generalitat en Girona.

El preacuerdo fija el inicio de las negociaciones para el convenio colectivo de empresa; el compromiso por escrito de la empresa de no adoptar represalias hacia los trabajadores; que en caso de despido improcedente la opción de elegir entre la readmisión o el pago de la indemnización será del trabajador; y la readmisión inmediata del trabajador despedido.

La huelga, que se inició debido a la intención de la plantilla de presentar una candidatura a las elecciones sindicales ha sido, según los trabajadores, muy dura. Durante 131 días se han repetido situaciones de tensión entre trabajadores y otros empleados emparentados con la propiedad. Se ha mantenido hasta hace poco un campamento frente a la puerta de la empresa desde donde los huelguistas han recibido la solidaridad de varios grupos de trabajadores y ciudadanos de las comarcas gerundenses.

Pero, además, se han producido actuaciones que han obligado a las autoridades a intervenir fruto de las denuncias. Sin embargo, todas las resoluciones dictadas, administrativas -Inspección de Trabajo y Seguridad Social- y judiciales -Juzgado Social de Girona, con una sentencia ejemplar sobre Vulneración del Derecho de Huelga por parte empresarial-, han ido en contra de la actitud y los intereses de la dirección de la empresa. En este sentido, el último aspecto que ha evitado el acuerdo y ha alargado la situación de tensión era la intención de la empresa de hacer responsables de las resoluciones judiciales a los representantes de la parte social.

La empresa AJ Ruz trabaja para diferentes ayuntamientos y entidades supramunicipales, realizando la recogida y selectiva y vial, así como gestionando centros de recogida de residuos urbanos. Entre otros trabaja para municipios como La Bisbal, Sils, Vidreres, Salt, Cassà, Palamós, Celrà, Begur, Regencós, Pals, Fontanilles, Gualta, Serra Daró, Ullastret, Palau Sator, Torrent, Mont-ras, Vall-llobrega , Corçà, La Pera, Rupià, Foixà, Parlavà, Ultramort, Verges, Colomers, Vilopriu, Garrigoles, Albons, La Tallada, Bellcaire, Ullà, Jafre, o Riells i Viabrea.

Buena parte de las contratas, según el sindicato, se han obtenido gracias las ofertas desmesuradamente bajas, que presentan a los concursos públicos, basadas en una reducción de costes vinculada a los bajos salarios que pagan más que a mejoras fruto de inversiones en tecnología.

Els treballadors d'A. J. Ruz, de Sils (La Selva) i l'empresa han arribat a un preacord que implica la readmissió immediata del treballador que havia estat acomiadat per presentar una candidatura de CCOO a la societat, i l'inici immediat de negociacions per assolir un conveni col·lectiu a l'empresa, segon ha anunciat el sindicat en un comunicat públic.

Els empleats, que han fet 131 dies de vaga indefinida, han ratificat en una assemblea el pacte assolit el mateix matí de dimarts, 24 de febrer a la seu del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat a Girona.

El preacord fixa l’inici de les negociacions pel conveni col·lectiu d’empresa; el compromís per escrit de l’empresa a no adoptar represàlies envers els treballadors; que en cas d’acomiadament improcedent l’opció de triar entre la readmissió o el pagament de la indemnització serà del treballador; i la readmissió immediata del treballador acomiadat.

La vaga que es va iniciar a causa de la intenció de la plantilla de presentar una candidatura a les eleccions sindicals ha estat, segons els treballadors, molt dura. Durant 131 dies s'han repetit situacions de tensió entre treballadors i altres empleats emparentats amb la propietat. S'ha mantingut fins fa poc un campament davant la porta de l'empresa per on han rebut la solidaritat de diversos grups de treballadors i ciutadans de les comarques gironines.

Però, a més, s'han produït actuacions que han obligat a les autoritats a intervenir fruit de les denuncies. Tanmateix, totes les resolucions dictades, administratives -Inspecció de Treball i Seguretat Social- i judicials -Jutjat Social de Girona, amb una sentència exemplar sobre Vulneració del Dret de Vaga per part empresarial-, han anat en contra de l’actitud i els interessos de la direcció de l’empresa. En aquest sentit, el darrer aspecte que ha evitat l'acord i ha allargat la situació de tensió era la intenció de l'empresa de fer responsables de les resolucions judicials als representants de la part social.

L'empresa AJ Ruz treballa per diferents ajuntaments i entitats supramunicipals, fent recollida e selectiva i viària, així com gestionant deixalleries. Entre d'altres treballa per municipis com La Bisbal, Sils, Vidreres, Salt, Cassà , Palamós, Celrà, Begur, Regencós, Pals, Fontanilles, Gualta, Serra Daró, Ullastret, Palau Sator, Torrent, Mont-ras, Vall-llobrega, Corçà, La Pera, Rupià, Foixà, Parlavà, Ultramort, Verges, Colomers, Vilopriu, Garrigoles, Albons, La Tallada, Bellcaire, Ullà, Jafre, o Riells i Viabrea.

Bona part de les contractes, segons el sindicat, s'han obtingut gràcies les ofertes desmesuradament baixes, que presenten als concursos públics, basades en una reducció de costos vinculada als baixos salaris que paguen més que a millores fruit d'inversions.

La estructura económica y empresarial de Cataluña hace que la brecha salarial entre hombres y mujeres sea más profunda aquí que en el conjunto de España. Es más, la deriva económica catalana hace pensar que la anchura de la brecha tiende más a agrandarse que a cerrarse. Estas son conclusiones que se extraen del estudio elaborado conjuntamente por UGT de Cataluña y la Fundación Maria Aurèlia Capmany, que presentaron David Papiol, secretario de movimientos sociales e igualdad de UGT y Aida Ruiz, directora de la fundación.

En España, según el mismo estudio, el salario medio de los hombres era 2012 de 25.820 euros al año, y el de las mujeres 19.537. El desfase entre uno y otro se sitúa en el 23,9%. En Cataluña los hombres cobraban de media 27.836 euros y las mujeres 20.931, lo que sitúa la diferencia en el 24,8%. Si se mide en términos homogéneos, una mujer en Cataluña debería trabajar 16 meses para ingresar lo mismo que un hombre cobra en 12.

¿Como explica la diferencia? El estudio lo detecta en varios puntos. Uno es el desglose por la cuantía de los salarios. Cataluña tiene una brecha salarial entre hombres y mujeres mayor en todas las subdivisiones salariales excepto la correspondiente a los más bajos donde la diferencia es mayor en España.

El estudio ha buscado un elemento común entre lo que cobran los hombres y las mujeres, las ganancias por hora. Y la diferencia es del 20% en Cataluña.

Mayor en los salarios más bajos

La mayor diferencia es entre los salarios más bajos. En este punto la distancia es de un 36%. Cataluña se distingue precisamente por un tipo de empleos poco remunerados que ocupan las mujeres: trabajos en el sector de cuidado de las personas y de servicios. Precisamente este ámbito es el que aporta más espacio en la brecha salarial.

Cataluña se distingue también porque la estructura económica está formada por empresas pequeñas o muy pequeñas. En este segmento, el formado por sociedades que tienen entre 1 y 49 asalariados, la brecha es en Cataluña del 26,2% mientras que en España es del 25,8. El tipo de pequeña empresa también implica una menor organización sindical, y éste es, según el estudio uno de los elementos que también explica la diferencia.

El hecho de que en Cataluña el empleo femenino tenga un gran peso en el sector sanitario y socio-sanitario y que este ámbito esté, en gran parte, en manos de empresas concesionarias de servicios públicos, mientras que en España los citados servicios se mantengan en un grado más alto bajo la gestión de la Administración explicaría también la brecha salarial negativa hacia las mujeres en el Principado.

El estudio, que todavía no está terminado, analiza otros factores que explican la diferencia salarial entre hombres y mujeres. Aquí se señalan un par de aspectos. Por un lado que las mujeres son el grueso del trabajo a tiempo parcial. Aunque, cuando hombres y mujeres hacen el mismo número de horas la diferencia se sitúa igualmente en el 19,5%. Otro aspecto determinante es la menor presencia de las mujeres en cargos de responsabilidad, lo que se conoce como el techo de vidrio. También tiene un peso significativo la menor valoración de las tareas «típicamente femeninas». Finalmente la estructura salarial profundiza también la brecha, ya que el hecho de tener que conciliar trabajo y vida familiar, atender familiares o interrumpir la carrera por causa de bajas maternales hace que los complementos salariales de las mujeres sean inferiores a los de los hombres.

El trabajo hace recomendaciones para evitar que la brecha salarial entre hombres y mujeres aumente su anchura. Así se reclaman políticas de corresponsabilidad, coeducación y lucha contra las asignaciones de roles de género. Se urgen también políticas de humanización de la economía, valorar los trabajos de beneficio comunitario y de cuidado a las personas. Se reclama también el fomento de la implantación sindical en pequeñas y medianas empresas, especialmente en el comercio y los servicios.

L'estructura econòmica i empresarial de Catalunya fa que la bretxa salarial entre homes i dones sigui més profunda aquí que en el conjunt d'Espanya. És més, la deriva econòmica catalana fa pensar que l'amplada de la bretxa tendeix més a engrandir-se que a tancar-se. Aquestes són conclusions que s'extreuen de l'estudi elaborat conjuntament per UGT de Catalunya i la Fundació Maria Aurèlia Campany, que van presentar David Papiol, secretari de moviments socials i igualtat d'UGT i Aïda Ruiz, directora de la fundació.

A Espanya, segons el mateix estudi, el salari mitjà dels homes era a 2012 de 25.820 euros a l'any, i el de les dones 19.537. El decalatge entre un i altre se situa en el 23,9%. A Catalunya els homes cobraven de mitjana 27.836 euros i les dones 20.931, cosa que situa la diferència en el 24,8%. Si es mesura en termes homogenis, una dona a Catalunya hauria de treballar 16 mesos per ingressar el mateix que un home cobra en 12.

Com s'explica la diferència? L'estudi ho detecta en diversos punts. Un és el desglos per la quantia dels salaris. Catalunya té una bretxa salarial entre homes i dones major en totes les subdivisions salarials tret de la corresponent als més baixos on la diferència és més gran a Espanya.

L'estudi ha buscat un element comú entre allò que cobren els homes i les dones, els guanys per hora. I la diferència és del 20% a Catalunya.

Més gran en els salaris més baixos

La diferència més gran es dóna entre els salaris més baixos. En aquest punt la distància és d'un 36%. Catalunya es distingeix precisament per un tipus d'ocupacions poc remunerades que ocupen les dones: feines en el sector de cura de les persones i de serveis. Precisament aquest àmbit és el que aporta més espai a la bretxa salarial.

Catalunya es distingeix també perquè l'estructura econòmica està formada per empreses petites o molt petites. En aquest segment, el format per societats que tenen entre 1 i 49 assalariats, la bretxa és a Catalunya del 26,2% mentre que a Espanya es del 25,8. El tipus de petita empresa també implica una menor organització sindical, i aquest és, segons l'estudi un dels elements que explica la diferència.

El fet que a Catalunya l'ocupació femenina tingui un gran pes en el sector sanitari i sociosanitari i que aquest àmbit estigui, en gran part, en mans d'empreses concessionàries de serveis públics, mentre que a Espanya els esmentats serveis es mantinguin en un grau més alt sota la gestió de l'Administració explicaria també la bretxa salarial negativa cap a les dones al Principat.

L'estudi, que encara no està acabat, analitza altres factors que expliquen la diferència salarial entre homes i dones. Aquí assenyalen un parell d'aspectes. Per una banda que les dones són el gruix del treball a temps parcial . Tot i que, quan homes i dones fan el mateix nombre d'hores la diferència se situa en el 19,5%. Un altre aspecte determinant és la menor presència de les dones en càrrecs de responsabilitat, el que es coneix com el sostre de vidre. També hi té un pes la menor valoració de les tasques «típicament femenines» i finalment l'estructura salarial aprofundeix també la bretxa, ja que el fet d'haver de conciliar feina i vida familiar, atendre familiars o interrompre la carrera per causa de baixes maternals fa que els complements salarials de les dones siguin finalment inferiors als dels homes.

El treball fa una sèrie de recomanacions per evitar que l'escletxa salarial entre homes i dones augmenti la seva amplada. Així es reclamen polítiques de coresponsabilitat, coeducació i lluita contra les assignacions de rols de gènere. Es reclamen polítiques d'humanització de l'economia, valorar les feines de benefici comunitari i de cura a les persones. Es reclama també el foment de la implantació sindical a petites i mitjanes empreses, especialment al comerç i els serveis.

Tres trabajadoras que se encargan de la cocina, la cafetería y el comedor de la Residencia Militar Logística Pedralbes hace tres meses que no cobran. Esto en alguno de los casos ha hecho indispensable recibir ayuda de entidades sociales ante la falta de ingresos, según UGT de Cataluña.

La empresa que se encarga de la gestión de los servicios es de Málaga, Global Food Management. Anteriormente al actual retraso, se habían producido retrasos en el cobro de hasta tres meses. Además, según la representante laboral, Silvia Larroy, «tampoco pagan las horas extras ni la nocturnidad». Además de la situación salarial, en la residencia militar se dan otras características negativas, como la precariedad laboral, la dejadez del equipamiento, la falta de uniformes y material.

Antes de que el servicio se lo quedara Global Food Management, esta tarea la habían desarrollado otras empresas como Clece o Gruman s. En estos casos no se produjeron quejas. Había un mecanismo de interlocución, que según Larroy siempre había funcionado. «Si teníamos algún problema, le comentábamos al Coronel - director, y él lo decía en la empresa y el problema siempre se solucionaba». Ahora, cuando se ha informado a los militares la respuesta ha sido decir que «no es asunto suyo». Sin embargo, ello no evita que se tengan que preparar servicios tanto entre semana como los fines de semana, independientemente de si el trabajo lo cobran o no las trabajadoras, opinan.

Para llamar la atención sobre la situación, UGT ha convocado una concentración el miercoles, 25 de febrero ante el cuartel militar de 10 a 13 horas.

Tres treballadores que s'encarreguen de la cuina, la cafeteria i el menjador de la Residència Militar Logística Pedralbes fa tres mesos que no cobren. Això en algun dels casos ha fet indispensable rebre ajut d'entitats socials davant la falta d'ingressos, segons UGT de Catalunya.

L'empresa que s'encarrega de la gestió dels serveis és de Màlaga, Global Food Management. Anteriorment a l'actual retard, havia estat també tres mesos sense pagar les treballadores. A més, segons la representant laboral, Silvia Larroy, «tampoc paguen les hores extres ni la nocturnitat». A més de la situació salarial, a la residència militar es donen altres característiques negatives, com la precarietat laboral, la deixadesa de l’equipament, la manca d’uniformes i material.

Abans que el servei se'l quedés Global Food Management, aquesta tasca l'havien desenvolupat altres empreses com Clece o Gruman's. En aquests casos no es van produir queixes. Hi havia un mecanisme d'interlocució, que segons Larroy sempre havia funcionat. «Si teníem algun problema, li comentàvem al Coronel – director, i ell ho deia a l'empresa i el problema sempre se solucionava». Ara, quan s'ha informat els militars la resposta ha estat dir que «no és assumpte seu». Això no obstant, no evita que s'hagin de preparar serveis tant entre setmana com els caps de setmana, independentment de si la feina la cobren les treballadores, opinen.

Per cridar l'atenció sobre la situació, UGT ha convocat una concentració dimecres, 25 de febrer davant la caserna militar de 10 a 13 hores.