Si tens 11 anys, encara no eres jove. I si tens 31 anys, ja no eres jove. Sabeu? La joventut valenciana té una edat concreta. Almenys en la teoria. I no seré jo qui diga que la llei està per a complir-la. [Sóc dels qui creu que les coses no són rígides i canvien en el temps]. Però fem lleis per a protegir persones i consolidar drets. I en este cas, la joventut valenciana té reconeguts uns drets, fruit d’una necessitat imperiosa de donar solució als infinits problemes d’un col·lectiu en risc de pobresa i exclusió social. I açò és tota una oportunitat.

Tot açò ho dic perquè, clar, estem enmig d’un bon “jaleo” (a.k.a Covid-19; a.k.a crisi). Espereu. Sabeu què és l’adultcentrisme? Allò que tot estiga fet al voltant de la vida “adulta” i des del pensament “adult”, que la joventut i la infància encara estem en construcció i aprenentatge i per tant hi ha temes sobre els quals és millor que no parlem. [He escrit “adult/a” entre cometes just perquè no vull dir que les persones joves no puguen ser adultes].

Tornant al “jaleo”, esta crisi s’està gestionant de forma adultcentrista. Recordeu quan estàvem confinades i sols podíem eixir a comprar? Compraven els xiquets i les xiquetes? Els i les joves de 15 anys? No. I quan en la desescalada ja ens podíem reunir de 10 en 10 a les nostres cases, o als bars? On es reunien les persones joves? Tenien 3 possibilitats: la casa familiar (un espai entre no-iguals), el bar (on gastar diners que no tenien), i el parc.

Però no hi ha prou amb no ser conscients de les necessitats de les persones joves. Des de la desescalada i la nova normalitat podem veure diàriament llistes inacabades de titulars culpant les persones joves dels rebrots o de l’augment de casos de coronavirus. “Temor a un rebrote en julio por la actitud relajada de los jóvenes”. “No bajéis la guardia. De verdad que esto va en serio. Ojalá estuviéramos viviendo una película de ciencia ficción. Estamos viviendo una realidad. A todos los jóvenes, responsabilidad”.

[I ara ve quan tot el que he dit abans té sentit]. “Las personas de entre 15 y 40 años son las protagonistas de los nuevos brotes”. Entre 15 i 40 anys!? D’acord, aleshores seria tan fàcil com dir: “Temor a un rebrote en julio por la actitud relajada de las personas entre 15 y 40 años”. No? Cal abocar tants missatges negatius sobre la joventut? Ni ens feu ni ens fem cap favor.

I no calen campanyes com la de “Si la lías, nos la lías a todos”. No calen campanyes de criminalització, ni negatives. Calen campanyes sectorialitzades, per a les persones joves i per a les persones no-joves. I cal fer partícip la joventut, i conéixer-la. [Aprofite per a deixar-li l’encàrrec a la Generalitat perquè aposte per l’Observatori Valencià de la Joventut]. Perquè la joventut també és diversa. I n’hi ha qui entén TikTok, qui s’informa per Twitter, qui mira les “stories” d’Instagram, o qui està connectat de moltes altres maneres.

A les autoritats sanitàries, a les administracions, als mitjans de comunicació, a la societat en general: les coses pel seu nom, les persones joves necessitem que ho entengueu. Ho podem fer fàcil, podem afegir una nova dita al refranyer valencià: “Si tens 31 anys, ja no eres jove”.