Feia molt de temps que no es veia una concentració o manifestació on la majoria fos gent més o menys jove.

Jo he de confesar que la vespra no em pensava que passaria el que va passar.

De fet, a les 13’23 hores del divendres 8, vaig escriure un missatge de whatsapp en el grup Decidim l’Horta, la secció comarcal de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, de la qual sóc soci des de fa anys, encara que poc actiu, i deia un poc angoixat: Com és que  ni els  partits  parlamentaris,  ni  els  extraparlamentaris convoquen  a la manifestació de demà? I els sindicats? Com és que les organitzacions i entitats convocants apenes passen de la vintena? Què no eren evitables la major part dels  morts? Què caldrà  investigar-ho? Què s’ha de resoldre açó en seu parlamentària i prou? Què no deu parlar el poble?Això com és?

Aquest neguit el formulava així després de llegir un poc abans qui convocava la manifestació: Acció Cultural, Escola Valenciana, Decidim - Plataforma pel dret a decidir del País Valencià, la Comissió Ciutat-Port, Arran, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la Coordinadora d’Associacions de la Memòria Democràtica del País Valencià, Intersindical, Comissió Ciutat-Port, Ca Revolta, Societat Coral el Micalet, Teixint Patraix, Amical de Mauthausen ... i així fins una vintena no molt llarga en aquell moment.

Ni aquestes entitats -ni les que es van afegir encara- representen un tant per cent de població massa extens ni molt heterogeni ideològicament.

Aquesta convocatòria semblava anunciar una manifestació de poca gent i de gent major, com sempre, tenint en compte la magnitud de la causa: poques entitats, més o menys modestes, obertament o discretament catalanistes moltes d’elles, declaradament independentistes o sobiranistes unes quantes, cap d’elles de dretes, majoritàriament d’esquerra declarada o, com a mínim, de tendència progressista.

Qui acudirà a una convocatòria d’aquesta semblança?, em deia jo preocupat ... no per l’adscripció catalanista de moltes de les entitats convocants, ni tan sols pel caràcter sobiranista o obertament independentista d’algunes d’elles, sinó per tan modestes com eren gairebé totes; i perquè no eren 400 ó 500 sinó una vintena no llarga.

Però ha resultat què en l’ànima de moltes persones humanes veïnes d’esta terra per la que anem circulant, alenava un desig i una espera urgents: calia expressar l’ànsia que sentiem per que el moniato que presideix la Generalitat Valenciana abandone immediatament el càrrec i se’n vaja a fer la mà.

I així, va passar que en un moment, només s’arribà a sentir la veu d’eixes poques entitats, convocant a manifestar-se, ara si: tots a una veu, acudiren a exigir la dimissió del tal Mazón (Malson, deien alguns). Senzillament: unes poques entitats honestes i reconegudes com a tals pel gran públic del veïnat valencià van rodar la clau per eixir al carrer en un bot i fora mesura; mainstream!, com diuen alguns ara...

El ridícul l’han fet els del tal Mazón que, acostumats a traure al carrer el bestiari que tenen preparat per alarmar la població recurrentment, han hagut de comprovar la cara de fàstic i indiferència de dotzenes de milers de valencians de València ciutat, mirant-los als ulls mentre els sentien de nou la vella cançó -i fatigosa- de ...y la manifestación de ayer ha sido orquestada por las entidades catalanistas, uuh!, uuuh!, bla, bla... I és que eixe butoni ja fa més fàstic que por a la població en general. Seran borinots...!

La manifestació del dia 9, entre les més grans de la història valenciana, ha estat una mostra genuïna de mobilització popular semiespontània, catalitzada només per la convocatòria modesta de quatre senzills referents d’honestedat públicament reconeguda. Ha estat una mobilització popular ‘de manual’. Als que vam viure aquella revolució cultural del 68, ens ha fet reconciliar-nos un poc amb aquell món que crèiem dinamitat.

Sols el poble salva el poble. La desgràcia col·lectiva és allò que fa emergir ràpidament les evidències front els marros del sistema, la solidaritat front a l’incentivat egoisme de cada dia, la reacció immediata contra la barra impúdica del governant, l’alçament popular front a l’arbitrarietat manifesta i la irresponsabilitat criminal del dirigent.

Aquella tarda del dissabte dia 9 va ploure al cap i casal una aigua tan clara que va netejar el cor de moltíssima gent de València del fang que l’embrutava.

La liquidació dels butonis que gasta la dreta nacionalista espanyola per confundir la mirada de la gent amb la metralla de la por sobtada va resolent-se a bon pas; però ja va sent l’hora d’enfrontar radicalment eixes martingales. L’any passat a Elx recollint el premi que em va concedir l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir, vaig fer alguna reflexió en aquest sentit:  Estimats, cal que parlem de nou clar: la gent d’ ‘a peu’ i més encara els polítics que estimen la terra.

Podem no estar d’acord amb algunes idees o en algunes estratègies. Però no podem col·laborar en la demonització de paraules i de conceptes...

Tornem a parlar de Països Catalans! Deixem parlar de Països Catalans!

Tornem a dir a sovint que la nostra llengua és el català! ...

No fem cara d’espant quan algú parle d’independentisme, encara que no ho siguem d’independentistes. Perquè els independentistes són fills de la terra, que estimen la terra. No són dimonis. En tot cas, són àngels.

Diem País Valencià cada dia i a cada ocasió.

Plantem cara al buling que estan fent contra la terra, contra la llengua...

És clar que aquests butonis estan fabricats i esgrimits per eixa dreta nacionalista espanyolera, però no hi ha dubte que cobren versemblança i una certa credibilitat per culpa del silenci, les evasives i el molt escàs pronunciament de l’esquerra i de col.lectius valencianistes i, fins i tot, catalanistes. No hi ha que amagar-se de res d’això. Al contrari: ací a València ha de defensar-se activament tot això; i s’ha de fer per iniciativa pròpia; no a soles -que també- contestant les temoraes de la dreta; i s’ha de desactivar eixa qualitat de ‘matèria dubtosa’ que venim cedint a la unitat i la dimensió completa de la nostra valencianitat. D’una vegada per totes, ens hem d’acostumar a posar damunt la taula, explicar i fer pedagogia d’aquests tabús molt més a sovint; perquè mostrar incertesa respecte a la dimensió sencera de la llengua i la cultura, consolida la desconfiança en la nostra fortalesa i obre un clavill que va legitimant la colonització i va disculpant la psicopatia dependentista que tant ens pertorben com a societat.

Potser vosté, lector, estima que estic anant-me’n massa fora de test, però jo entenc amb claredat suficient que la utilització contundent de la llengua i la lluita pels nostres drets col·lectius formen part del mateix paquet que el finançament (la clau de la caixa) i aquestes dues van lligades de la mateixa manera a la capacitat de reacció, mobilització i contestació popular contra un president de la Generalitat que, en paraules de Joan Baldoví: ... se n’ha d’anar ja; no pot ser tindre al càrrec de la Generalitat un mentirós, un inútil, un inoperant, una persona que no ha estat al costat dels valencians i que no ha estat a l’altura de les circumstàncies... 

El passat 15 d’abril aquest mateix diari em va publicar un article que duia el subtítol de Carta oberta a Carlos Mazón, comentant la seua frivolitat congènita: Vosté, xarrant, xarrant i xarrant prepara la mort del valencià des de distintes estratègies ... Diu: “hay que descatalanizar el valenciano... el valenciano que se ha de utilizar es el de la calle”... Vosté és un triler, veritablement ... Un enorme sector de població té la sensació i, cada cop més, l’evidència que vosté està servint una maniobra fraudulenta ... Va vosté contra corrent, senyor president.

Ara està ben confirmat. Mentre rius i barrancs venien cap avall, ell anava en una altra direcció: tenia feina! No sé què feia més fredat: la pifiada criminal de no haver avisat a temps o la desgana que mostrava després en les primeres compareixences en els mitjans. La impressió que deixava és com que allò no anava amb ell; com si diguera: No, si és que yo no soy de aquí...

Més de 200 morts no explicables i una certa part evitable dels immensos danys -tot produit des de la seua responsabilitat- imposen que l’autoritat a qui tocava respondre, desaparega immediatament del panorama. Ja ha demostrat prou la seua insolvència. No cal que responga ni tan sols aquell requeriment que li cantaven en la manifestació: A les 6 on estaves?, on estaves a les 6?. Que se’n vaja ja. Sobren totes les explicacions. No és admissible ni decent tolerar cap explicació: ni en els mitjans ni en les Corts. I menys encara la impudícia d’eixa rabosa amb ulls de serp, el tal Feijooooo, a qui la població valenciana hauria de declarar alimanya non grata.

Eixe individu -el president Malson-  no sap on viu. No coneix esta terra. Ni l’importa. Ell ha pillat catxo en les darreres eleccions i ha passat de controlar una dipu a controlar una comunidà autónoma. No aquesta; una!. És com que l’han enviat d’un lloc que es diu Espanya a treballar-se una província, o una colònia interior, parlant amb més propietat. Ara a la segona dana, si que està atent. Ja vol saber de què va açò. Si us plau, emporteu-se’l a fer pràctiques al sud: al Sahara!

I mentre dic adéu a aquest Malson, a qui espere, de veritat, perdre de vista ja i per sempre més, tanque els ulls i em trobe de nou dins aquella fascinant manifestació semiespontània convocada per entitats catalanistes i sobiranistes algunes d’elles. Una convocatòria que el poble valencià va aprofitar sense el més mínim dubte, tot responent a un clamor de la terra què es va materialitzar des de la crida d’una València dimensionada en el seu just eixample: el vell Casal i l’antiga llengua de Jaume I.

Benvinguda la pluja d’aigua clara en aquella tarda del 9 de novembre que va netejar el cor de tantíssima gent de València del tarquim que l’embrutava. I també d’Alacant i d’Elx i d’altres poblacions del País.

Ah! I de catalans han vingut un fum a fer de voluntaris, amb mitjans, i molt eficients. Gràcies a tots. Als espanyols, també!

“No digan que el valenciano está en peligro”. “El valenciano goza de una excelente salud”. “Se ha estado fomentando el valenciano en detrimento del castellano”. No se ha de imponer el valenciano por encima del castellano“. ”Se está conculcando el derecho de los castellanohablantes a que sus hijos sean educados en castellano“

Algunes d’aquestes frases les deia quasi literalment la senyora Paula Añó, Secretària Autonòmica de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana en l’entrevista que va concedir al programa Les notícies del matí de la TV i ràdio d’À Punt a les 9 del matí el passat 4 de juny.

Entre totes aquestes frases i encara altres, la segona amb la primera és una de les que més em descol-locà (a mi i a moltíssima altra gent). Diu: “El valenciano goza de una excelente salud”. “No digan que el valenciano está en peligro”...  El cervell es queda en blanc dos segons i ràpidament es posa a buscar què fotre ens volia dir la senyora Añó amb aquesta antinòmia, o on està l’error gramatical de la frase?. No està en la sintaxi, no està en la fonètica ni en la morfologia... Ja ho tinc: està en la semàntica. Quan ella diu valenciano, parla d’una altra cosa que quan ho dic jo. 

Per a ella el valenciano és, com si diguérem, un vestit de clavariesa dels de tota la vida. Clar, dir que això goza de una excelente salud, ve a ser com dir “y si no gozara de una excelente salud, tampoco pasaría gran cosa’. Està clar: perdre el vestit de clavariesa és perdre alguna cosa, però no massa, no és molt preocupant. Per poca salut que tinga el vestit de clavariesa, sempre serà suficient. El valenciano de la senyora Añó és un fons d’armari que es guarda al sostret del guarda-roba i que es trau, molt de tard en tard, si és que cal. Així, si. Ara si que s’enten: ”Eixe valenciano goza de una excelente salud“.

Ja n’haviem sentit de pensaments semblants als de la senyora Añó fa anys, tant a gent de casa com a nacionalistes espanyols de distintes ideologies. S’han sentit repetidament en la nostra terra des d’aquell any de 1715 que Felip V va dictaminar allò: “Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano”.

Després d’aquella sentència han vingut dotzenes de decrets, lleis, disposicions i imposicions verbals prohibint l’us de la nostra llengua catalana (o valenciana, com ens agrada dir) en diferents àmbits públics i també privats. Estan recopilats i a l’abast. I quan la democràcia més o menys es va instaurar a Espanya, algunes d’aquestes lleis i “(im)posicions verbals” van continuar apareixent buscant fòrmules i maniobres per dissimular la severa determinació de dinamitar la llengua que des de tants anys se’ns inflingia als que parlàvem català.

En aquesta línia de dissimulació es movia la secretària autonòmica. Ella anava administrant afirmacions, maquillant algunes veritats i donant-los credibilitat a base de simulacions o martingales desconcertants. Jo em sorprenia agraint-li la sinceritat d’algunes declaracions: “...a las editoriales i entidades que han jugado a ese juego del nacionalismo, ni un euro público”.  I recalcava emfatitzant “con toda claridad, ni un euro público!”. Però és que eixa sinceritat venia subvertida per un relat capciós respecte a eixe nacionalisme: un butoni apocalíptic que la legitimava per a tot, i més encara.

En definitiva, l’entrevistada va fer exhibició d’una ambigüitat pertorbadora. El darrer periodista que va fer la seua pregunta a la senyora Añó -Víctor Maceda, un professional de gran talla, sempre equànime i talentós- mirant de formular-li una interpel.lació pertinent, obria els ulls astorat, fruncia el front i mostrava un lleu enrojolat a les galtes, mentre s’estenia excesivament i s’enrotllava en aquella teranyina de fils inconnexos que l’entrevistada havia anat filant. 

Quan l’evidència és negada amb tranquil.litat i te l’arreen amb unes quantes cabrioles encara més inesperades, o et curtcircuites o caus ensarronat en el parany sense saber què passa

En bona veritat: fa molta basca haver de tornar a argumentar de nou totes aquelles qüestions bàsiques que ja tenim per sabudes, en compte de continuar construint la casa, quan ja anem per la 4ª o 5ª planta. Fa molta basca un retrocés tan degradant. Però qui sap si un efecte col.lateral útil s’està derivant de la presència ultradretana en les institucions valencianes. 

Perquè les qüestions bàsiques es desdibuixen, s’obliden sovint, es tenen per sabudes, però no ho són tant de sabudes. Potser que unes reflexions al nivell de Perogrullo ens aniran de cine per a continuar la casa amunt: meditar sobre com és d’indispensable l’actitud de resistència, -allò de “companys, la lluita continua!”-, tornar a examinar les fonts de la reivindicació que ens ha dut fins ací i repassar algunes altres obvietats que no són visibles sinó mirant a través d’un vidre net i transparent lliure d’enganxines i de consignes.

Què dieu del nacionalisme, senyora?

Deia, doncs, en l’entrevista la senyora Añó:  “El nacionalismo és la guerra -c’est la guerre- dijo Miterrand, el nacionalismo propugna fronteras entre los ciudadanos, que atentó contra la Constitución y el sistema, que intentó dividir ciudadanos, crear ciudadanos de 1ª i ciudadanos de 2ª, el nacionalismo es independentismo, es la peor ideología que ha traído Europa, los mayores males, se ha extendido como una mancha de aceite que ha desbordado los límites de Catalunya, el procés español...  I todas las editoriales y entidades que han jugado a ese juego del nacionalismo no recibiran un euro público de subvención”

I dic jo: embolica que fa fort...  El nacionalisme pervers i retrògrad no és el que sostenen els pobles discriminats a Espanya. El nacionalisme agressiu i autocràtic és el de l’Espanya excloent i uniformadora: tant la de l’Espanya una-grande-y-libre com la de Juan Negrín quan deia en 1931: “No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un nacionalismo estúpido y pueblerino”.

Eixe nacionalisme és el que mereix reprovació: el nacionalisme d’Espanya i dels altres estats moderns d’Europa que refrenen i retarden la unificació europea en un gran estat solidari i sense fronteres, que es fonamente en la cooperació dels pobles europeus, no dels caducats estats actuals, nacionalistes i egoistes.

L’estat modern tingué el seu moment i jugà el seu paper eixamplant el poder polític. Encara que el Regne de València -el País Valencià- i l’antiga confederació que administrava la corona valenciana, catalana, mallorquina i aragonesa no eixiren ben parats en la constrtucció de l’Estat espanyol i en mal encaix hem continuat fins ara, el moment que una Europa unida demana pas a aquells estats moderns que es resisteixen a dissoldre’s i eliminar fronteres definitivament. Avui qui ha d’eixamplar el poder polític és Europa. 

La senyora Añó segurament no contempla aquesta perspectiva. I no contempla tampoc la nova mentalitat de molta gent com jo mateix que en el nostre temps ja no ens sentim representats amb la denominació de nacionalistes en la nostra lluita pel País Valencià i / o pels Països Catalans. 

Nosaltres som internacionalistes i el nostre internacionalisme és el que ens empeny a enfrontar-nos contra el nacionalisme expansiu i excloent d’una Espanya que s’ha fet vella i que acabarà solsint mentre canta les seues glòries imperials. Som internacionalistes i ens posem al costat de les generacions que ens han precedit en la lluita per la reconstrucció de la nostra cultura i el nostre país, encara que molts d’ells s’autoanomenen nacionalistes.

I és pel nostre internacionalisme que rebutgem tota acció colonitzadora de qualsevol comunitat humana sobre qualsevol altra, més encara tractant-se  d’aquest tros de món pel que circulem: aquesta terra que ens ha vist nàixer.

Tal com ho tenim en aquesta època de franquícies i mímesis, el marc de referència convenient i raonable de les comunitats humanes a Europa -i a tot arreu- és l’hàbitat vernacular, són els distints medis vernacles (medi, segons el diccionari.cat, és la substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte). I el fons de creació / alimentació de les comunitats humanes són els actius autòctons, el medi configurat pels nostres recursos autòctons: el que tenim a mà, en el cap, en la butxaca. 

El paradigma del progrés en les societats del segle XXI no hauria de ser la impersonalització, ni la substitució dels propis recursos per qualsevol cosa què ens vullguen col.locar. El vector del progrés ha d’orientar-se cap a l’interior de l’hàbitat vernacular: progressar ha de ser recuperar recursos abandonats per la cara: revertir la substitució cultural. En la fira de la globalització, ho visitarem tot i comprarem qualsevol cosa que ens vaja millor, però no comprarem vel·leïtats com l’american way of life o la castellanetis way of life ni les parafernàlies i llepolies que se’n deriven de tals ofertes.

És des d’aquests paràmetres que les comunitats humanes podran absorbir i integrar qualssevol novetats que provinga de la tecnificació i de la interculturalitat, que tant ens enriqueix i ens fa sentir humans. I és per això que seran benvinguts tots els que arriben a la nostra terra. I és per això que l’administració pública ha de programar uns esforços importants perquè els nouvinguts s’integren amb gust i comoditat. I, tant com siga possible, que les comunitats humanes mantinguen una llar acollidora i proactiva. 

I és des d’aquests paràmetres que les comunitats humanes podran pactar i acordar unions polítiques amb altres comunitats humanes per tal d’atendre les necessitats de governança de llarg abast.

D’altra banda, allò de le nationalisme c’est la guerre ho digue François Mitterrand el 17 de gener de 1995 al Parlament europeu a Estrasburg en el discurs de comiat del mandat francès. I va afegir davant els diputats europeus: devem superar els nostres prejudicis. I explicant, a través de la seua pròpia història, cóm la seua generació, que havía viscut dues guerres mundials, hagué de superar sentiments nacionalistes i preparar-se per a la pau, continuava Miterrand el seu discurs i testament polític: … quan parlàvem dels alemanys, ho feiem amb animositat. I en una presó de Baden-Württemberg als alemanys amb què hi vaig parlar em vaig adonar que els agradava més França que a nosaltres Alemanya… hem de superar la nostra història… D’aquests nacionalismes és dels que parlava Mitterrand. 

I Emmanuel Macron durant un miting a Estrasburg en les eleccions presidencials de 2022, va denunciar el projecte de la seua competidora de l’extrema dreta Marine Le Pen, que amagava la intenció de traure França d’Europa. Macron va utilitzar aquella frase de Miterrand que s’havia fet famosa: le nationalisme c’est la guerre.

Ni Macron ni Mitterrand es referien amb  aquesta frase a les reivindicacions dels corsos, dels catalans, dels escocesos, dels bretons o dels sards. No, senyora, Añó; es referien als nacionalismes dels estats francès, espanyol, italià, etc: eixos nacionalismes són la guerra, i són la rèmora de la unitat europea.

Els moviments independentistes dels pobles europeus en aquesta època són moviments in extremis provocats pels mateixos patriotismes excloents dels estats, d’eixos mateixos estats que, pel mateix patriotisme tronat, fan complicada la unitat europea i la circulació d’aire fresc cap a dins d’ells mateixos i cap a fora, cap al continent. Una Europa dels pobles unida ens faria viure millor a tots els europeus. I tampoc caldria uns sentiments de “pàtria” europea.

I què dieu de la llengua?

Deia, doncs, en l’entrevista la senyora Añó:  “La lengua es la bandera i el pilar del nacionalismo”. “Los independentistas, Compromís i el Pesepeuve han asociado la lengua a un determinado proyecto político”. “No digan que el valenciano está en peligro”. “El valenciano goza de una excelente salud”.

Ai, Mare! És odi o només animositat?...  El nostre plat cada dia ens el torneu a llevar; l’aparteu amb elegància com si no tinguérem fam. I amb rabosera elegància ens heu forçat a oblidar que si sentim buit el ventre és per manca de menjar...

Junt al butoni del nacionalisme erràtic i sense cognom que descriu i alimenta la senyora Añó com l’origen de tots els nostres mals, hi ha una altra jàssina del seu 'abra cadabra' argumental: la llengua. La secretària autonòmica acarona la llengua amb tanta tendresa com llunyania (lo hablaba su abuelo... era de “un pueblo” de la Ribera del Júcar: Algemesí...) Paula Añó defensa l’ensenyament de la llengua (en la escuela, en el instituto, en la universidad), però finalment i reiteradament mostra una nafra infecta, una lepra -el nacionalisme, el separatisme- que contamina i obliga al confinament eixa llengua mig morta i pudenta, la pobra . 

Està clar, dona, està clar. Com voldries tu que s’ensenyara el valencià en la universitat?, està clar: com el llatí, com una llengua morta. I cóm en l’escola i en l’institut?, com una brusa de llauraor tan vella i antiquada que es desfila i es desfà només tocar-la, però amb una gran salut, això si: (mirad qué cantaban nuestras abuelas: La lluuuna, la pruuuna, vestida de dól... qué bonito!). Està clar; però no els posaràs cançons d’El Diluvi o de Zoo, no els posaràs el Tio Canya!. Per a tu –per als teus- la llengua és un artefacte folclòric i tan pintoresc com Bambi. Per a tu, som espanyols abans que res i per damunt de la llengua mil·lenària d’aquesta terra.

Des de la Transició sempre ha estat la dreta qui ha desterrat la llengua del seu projecte polític: la llengua i la dimensió catalana de la llengua. No era així durant la Renaixença. No és així ara mateix entre les bases i els votants de la dreta. Però la dreta valenciana – i no els valencians de dretes, atenció!- és antivalencianista, perquè creu en l’Espanya excloent; no per cap altre motiu. I l’extrema dreta valenciana és encara més botiflera. 

La lengua es la bandera i el pilar del nacionalismo, señora Añó? I la dolçaina, què? Potser també haurà de combatre la dolçaina. Perquè efectivament si la llengua és la bandera i el pilar dels que estimem la nostra terra, la dolçaina ha estat i és l’alè tempestuós que, com la flauta d’Hamelin, va arreplegant tot el poble en el camí de la reconstrucció que el País Valencià demana. Pegue-li una volteta a vore de quína manera pot  -també en nom de la llibertat, clar!-  silenciar el so d’eixos milers de dolçainers que, des del quasi no res, han brollat de la terra com a bolets en els darrers 50 anys, el mig segle durant el qual ells han amplificat l’acta i la partida de re-naiximent del País Valencià.

Senyores i senyors botiflers: portem molts anys, molta gent ja, un grapat de generacions, construint el País Valencià i / o els Països Catalans (el nostre hàbitat vernacular). I tenim unes quantes coses clares. Hem de continuar tirant la casa amunt. No podem estar sempre començant. Estem acostumats a llevar la terra de damunt a un trossiu de llengua, a un trossiu de país, a un trossiu de cultura acudint molta gent, amb pales, a poc a poc, dedicant molt de temps i d’esforç. I estem acostumats a vore arribar el bulldozer que envia l’Espanya colonitzadora i que condueix algun botifler, que en un tres i no res torna a soterrar de nou el trossiu que ens ha costat anys i panys traure a la llum. 

Però tot té un puntet de positiu: gràcies als que conduïu ara el bulldozer, perquè ens esteu donant l’oportunitat de reflexionar i aclarir les bases de la nostra lluita. I què més? Ah si!: que en els darrers 50 anys hem fet avançar la llengua i el sentiment col·lectiu més que en els 300 (ben llargs) anteriors. Deixeu-ho córrer o apegueu-vos a roda.

Hi hagué en les declaracions de la secretària autonòmica una recurrència exagerada a l’ambigüitat, a la confusió, a una dialèctica d’enganxar la cameta i de marejar mentalment, de plantejar un discurs no com una proposta de raonaments sinó com un llançament de distorsions  manifestes, de balons fora, de missatges trucats o directament de fal.làcies intencionades. Sentir-la era com patir aquell malson opressiu: No mengeu més, diu el pare indigent als dos fills desnodrits; esteu furtant el pa als pobres fills dels senyorets... I tu, Joanet, vigila el teu germà, que vol furtar-te el pa.

Ens anirem acostumant a la nova perversió de la vostra dialèctica i del vostre verí. Vosaltres devalueu “la veritat”. Vosaltres mateu la veritat. És cosa de Trump, de Milei, dels extremats de la dreta i, a poc a poc, també de la dreta no tan extrema. Ho explica molt bé l’intel·lectual nord americà Timothy Snyder en el seu llibre Sobre la tirania.Veinte lecciones que aprender del siglo XX, publicat en espanyol per Galaxia Gutenberg: destruir la veritat, estratègia de la dreta extrema. Snyder ho explica i nosaltres ho anem patint dins de casa amb declaracions com les que feu la senyora Paula Añó, secretària autonòmica de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, en l’entrevista que va concedir al programa Les notícies del matí de la TV i ràdio d’À Punt a les 9 del matí el passat 4 de juny.

Una cançoneta i ens n’anem, senyora Añó! A vore si li agrada:

De fora vindrem i la casa malvendrem, 

i amb la casa, la germana, i la mare amagarem. 

Què farem? Ja vorem. 

A la fira firarem carn de gat i un poc de vent,

nos pondremos un sombrero i parlaremos en anglés,

en anglés o en castellano, perquè així es com parla el rei,

Senyor rei jo estic aci, tirorí, tirorí, i vosté més cap allà, tirorí, tirorà,

porte'm coses ben modernes, no vull casques ni porrats, 

ni altres coses subalternes que em facen ruboritzar.

De fora vindrem, de jaqueta canviarem,

si ens quedem sense camisa, la pitrera lluirem,

si ens quedem sense calçons, les vergonyes mostrarem.

De fora vindrem i la casa malvendrem, 

i amb la casa, la germana, i la mare amagarem.  

Carta oberta a Carlos Mazón, molt honorable president de la Geberalitat Valenciana

Status questionis

Senyor President:

Els meus respectes per la institució que vosté representa i per la seua persona com a President de la Generalitat Valenciana.

Vull posar a la seua consideració algunes ‘coses’ que a molta gent d’aquest país (valencià) preocupa i sorpren.

En primer lloc, justifique i descric a què i a qui em referesc quan dic ‘molta gent’. Amb ‘molta gent’ vull dir, senyor president, una gran quantitat de població, una enorme quantitat de població que no l’han votat a vosté -alguns, si!- i que podriem qualificar com a gent que contempla inexorable la pervivència d’aquest país nostre, amb la seua llengua milenària i amb la seua vernacularitat intercultural pastada i decantada al llarg de molts segles.

Hi ha dos fronts. Una part xicoteta, però molt potent: són les persones que ho donaran tot per eixa perivència; són persones que en algun moment van experimentar una commoció intensa i torbadora quan descobriren sobtadament la seua pròpia mare, de la qual no tenien notícia i de la qual havien estat sostretes. La gent d’aquest primer i reduit bloc són persones tocades per una determinació: no tornar a perdre sa mare de cap de les maneres. Són persones que es reconeixen ràpidament entre elles, s’oloren i s’atrauen com a germanes i germans. Són pocs, si es compara amb l’altre front, però són infifnitament més dels que hi havia fa 20, 30, 50 ó 150 anys. Aquestes persones, senyor president, són rent, són ferment, són com la mare del vi, que en contacte amb els seus connaturals, multipliquen el seu torbament i contagien eixa determinació inexorable de pervivència per damunt de tot. Realment, senyor president, hi ha molt de rent en el País Valencià. Però molt! 

El segon front és una multitud enorme, immensa, de veines i també de veins que ja no pateixen la síndrome de l’autoodi que abans afectava gairebé tota la població; i en segon lloc, són gent que veu simplement amb simpatia que els seus fills estudien en català (valencià, com diem habitualment), gent que somriu interiorment quan veu que els autobusos estan retolats en la llengua dels seus rebesavis o quan senten el President de la Generalitat d’ací o algun ministre o la televisió parlant en la llengua pròpia (que fou la llengua franca des del trans-Pirineu fins a Múrcia o Sardenya, com vosté sap perfectament).

D’aquest segon front multitudinari potser tindrà vosté indicis pels milers i milers de persones que participen en les Trobadess d’Escoles en Valencià de fa ja un bon grapat d’anys, en moltes comarques del País Valencià.

Però, què fa senyor president?

Aquest enorme sector de població va esbatanant els ulls veient i escoltant en els darrers nou mesos una ‘disparà’ de disbarats que vosté i els seus col.laboradors van amollant a discreció. 

Està vosté fora de joc, senyor president. Va vosté traient de la butxaca propostes ràncies totalment immenjables, idees opaques i indiscernibles, formulacions paraplègiques o escleròtiques al menys, observacions desconcertants, volantins il.lusoris, cabrioles equívoques, insídies fraudulentes... ‘xorraes’ en general. Tot plegat va configurant, senyor, una espècie de sainet dramàtic, que hom no sap per on agarrar-ho. Fa l’efecte que ve vosté d’algun indret encapsulat, en una bombolla anacrònica enquistada en un atzucac oblidat pels valencians actuals. Fa l’efecte que vol vosté arribar a l’eixida del teatre botant les files de butaques en compte de circular pels corredors habilitats.

Un enorme sector de població té la sensació i, cada cop més, l’evidència que vosté està servint una maniobra fraudulenta, una operació capciosa, que no se sap fins on vol arribar. Aquesta sensació, evidència ja, ve avalada per eixa manera que té vosté de parlar: parla molt vosté, parla de pressa, sense pauses ni alé. A mi em recorda aquells charlatanes de la meua infantesa que enredraven els vianants venent futileses i regalant collonades. Vosté és un triler, veritablement: un xerraire, com diuen a Barcelona.

Recorde una entrevista que li van fer quan era encara president de la Diputació d’Alacant. Deia: “valenciano..., castellano...: yo cuando me hablan en valenciano no me doy ni cuenta que me estan hablando en valenciano... Claro que lo entiendo...” Em vaig quedar pensant un moment, dubtant que potser podia ser això una postura positiva respecte a la llengua. Però després he vist clar amb les seues declaracions i mesures polítiques, que vosté el que passa és que no vol ni parar esment, ni vore-la ni sentir-la, la llengua eixa...

Efectivament, vosté no vol preocupar-se en absolut per la llengua ni per la cultura. Per això ha dit coses tan peregrines -i malicioses- com: “hay que descatalanizar el valenciano”. És com si diguera: “hay que descastellanizar el andaluz”, cosa que no se li acudiria dir mai, clar! I què és el que vol dir amb això? Doncs amb això, vosté agafa una destral i poda l’arbre lingüístic tallant-li els sinònims i les expressions equivalents: un empobriment col.losal, intolerable per a qualsevol idioma normal.

Què més diu vosté? Diu, per exemple: el valenciano que se ha de utilizar es el de la calle“. I què és el que vol dir amb això?. Doncs amb això vosté posa en marxa una campanya brutal per a empeltar i nativitzar tots els castellanismes que la nostra parla ha anat incorporant per la pressió i la preponderància del castellà, al temps que va deixant caure de l’arbre els mots vernacles secs que han anat abandonant-se i substituint-se per paraules castellanes.

Dues armes letals: privar la llengua d’un gran percentatge de paraules i expressions; i injectar-li bones dosis de termes castellans, és a dir, de la llengua que dia a dia va substituint el valencià. El futur de la nostra llengua arribaria així en quatre dies a tindre l’aspecte del gallec que sentim de tant en tant a la televisió en boca de Feijoo, per exemple: un castellà amb algunes terminacions i un poc d’accent gallec: la substitució lingüística consumada.

Vosté, xarrant, xarrant i xarrant prepara la mort del valencià des de distintes estratègies. I, per fer-ho de manera neta, dóna la Conselleria de Cultura als enemics declarats del nostre poble. Si la bandera d’Espanya és matar la llengua i el país, jo senyor president vull deixar de ser espanyol. I en tot cas, cantaré el “himno regional” suprimint la lletra “o”: per a (o)frenar noves glòries a Espanya.

Deixa vosté Vox que s’ocupe d’entretindre’ns als bons valencians amb atacs descarats a la llengua i la cultura. Vosté preten descarregar-se així d’eixa responsabilitat. I mentre això passa vosté va ordint les polítiques de dretes que li interessen de veritat: l’economia de l’explotació de les persones i del País, el servei als rics, i el dependentisme més submís a la tradició colonialista de Madrid. El dret dels seus defensats, senyor president, consisteix en privar de drets als naturals d’aquesta terra: econòmicament, i lingüísticament també: la substitució del País: l’anihilació del País.

Va vosté contra corrent, senyor president. La revolució cultural del 68 a casa nostra va implosionar un canvi de sentit en la trajectòria del País Valencià: després de 300 anys d’abandonament del català (la nostra llengua) per a usos culturals per la pressió de la dinastia i la cort castellana que s’apoderà de l’autoritat completa en les nostres terres de la “corona d’Aragó”, després d’acoquinar els nobles i il.lustrats valencians per la insolència d’una llengua forastera en boca de la cort, i després del pas de corró de la Nova Planta assolant l’estat valencià, prohibint l’us de la llengua, i rubricant la solsida de les institucions amb una massacre i assassinat de vora la tercera part de la població (pobles incendiats, poblacions deportades, ciutadans penjats dels arbres (no habían bastantes para colgar a todos los ‘traidores’), heus aci que en els anys 70 del segle XX, germina contundent l’us de la llengua a tots els nivells de cultura, educació i presència pública. Des de Madrid, l’artilleria ha continuat bombardejant Barcelona i València amb decrets agressius, però les defenses antiaèrees van neutralitzant bona part de la destrucció lingüístico-cultural; i a empentes i redolons, la restitució cultural i la llengua floreix i s’empodera. Va vosté contra corrent, senyor president.  Com diu Jeannette Winterson: què fàcil és destruir el passat i què difícil és oblidar-lo.

Recorda el que suara li explicava sobre la gent-rent? Doncs el rent que va creixent des del Romanticisme ací al País Valencià i als Països Catalans, s’ha fet imparable des dels anys 70 del segle XX. No intente vosté neutralitzar el rent, perquè campa per tot el territori i per tots els nivells socials. Vosté no “veu” el valencià ni quant li l’estant parlant ni mai. Però no jugue a menystenir-lo amb cabrioles de triler, perquè potser acabarà amb vosté. Encara que el paisatge lingüístic valencià en l’us diari perd llum i sembla que s’apagarà, no s’enganye, senyor president. La gent va un poc atabalada entre tanta globalització i tanta xarxa, i se passa al castellà molt a sovint, però el reflex dels besnets del tio Canya no s’esborra i continua present en les consciències.

Una proposició ...deshonesta o imperativa?

En canvi, jo propose a la seua consideració una idea magnífica que pot jugar vosté perfectament; sobre tot si hom para compte com és vosté d’atrevit i ràpid en els seus objectius.

Mire. La societat valenciana necessita com l’aigua un apretó per acabar articulant-se i mostrant una cara ben respectable: és un requisit precís per al seu autèntic creiximent i pel seu paper en la relació amb les altres comunitats humanes més o menys veïnes.

En la seua mà està  moure una fitxa que només vosté pot jugar en aquest moment. Per entendre la idea, he de fer menció dels primers anys de la Renaixença a València, quan la dreta coliderava un valencianisme literari, fervorós de les glòries oblidades i dels escriptors clàssics en la nostra llengua. Teodor Llorente, home de dretes, patriarca de les lletres valencianes, coronat i aclamat per la multitud com a “poeta oficial de València”, durant l’Exposició de 1909; Wenceslau Querol i tants altres escriptors renaixentistes, també de dretes, tingueren sempre clara la unitat de la llengua de València, Catalunya i les Illes; i així ho proclamaven amb orgull. La fundació de Lo Rat Penat i dels Jocs Florals de València en els que es mantenia una relació amb escriptors i personalitats culturals catalanes que eren convidats a participar.

El mateix Teodor Llorente junt a Constantí Llombart, escriptor valencianista i home d’esquerres convivien i compartien en Lo Rat Penat i en els Jocs Florals la seua déria comuna per la recuperació de la llengua en la creació literària.

Eixa és la idea, senyor president. La llengua no és de dretes ni d’esquerres, la catalanitat lingüística és tant de dretes com d’esquerres. I a les terres valencianes cal clausurar aquella guerra lingüística que tant va dividir la població. Actualment aquella guerra està ja molt atenuada, gràcies -entre altres causes- per la intervenció del seu mentor el president Eduardo Zaplana creant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en connivència amb el president de la Generalitat de Catalunya.

Actualment aquella guerra està ja molt atenuada, però continua cremant un poc, com les brasses sota la cendra. Per a la societat valenciana seria un bàlsam terapèutic, seria un aire fresc i oxigenant que el valencianisme en els nostres dies deixara de ser patrimoni de l’esquerra; però no un valencianisme anticatalanista, sinó ben al contrari.

Si la dreta maniobrara i fera una reflexió positiva sobre la dimensió catalana de València, sobre la dimensió valenciana de Catalunya i de Mallorca, sobre la dimensió mallorquina de Catalunya i de València, si això passara, la nostra societat valenciana carregaria una gran dosi d’energies i de vitalitat, accediria a la liquidació definitiva de les restes d’aquell autoodi que ens feia menysprear-nos per ser com érem i miraria el futur amb una visió ambiciosa i assossegada.

Butonis fora!, senyor president; pallassades fora!, insídies entre paisans, fora!. Tots a una veu: ara si!. Concòrdia i col.laboració amb catalans i mallorquins!. Ningú annexiona ningú. Ser valencià és la nostra aportació a la llengua i la cultura comuna. S’acaba definitivament fer de satèlits de Madrid. S’abandona amb veu alta i clara la doctrina ‘dependentista’ i l’auto-obligació de ser una terra submisa i pendent d’esperar les consignes de Madrid. Una dreta així seria una dreta compromesa amb el seu poble. Siga vosté espanyol d’una altra manera, senyor president. Mire d’aconseguir que aquesta altra manera de ‘ser espanyol’ siga considerada com una actitud pròpia d’un estat espanyol ben construit d’una vegada per sempre.

Jo imagine que llegint aquests últims paràgrafs a vosté se li ha posat mala cara, potser els cabells se li han eriçonat i sent un oix insuportable. Ho entenc. Però, atenga: açò que li estic proposant no és una broma. Potser un sector de valencians del seu partit, troben un encaix més cómode, potser hi haurà nova gent que trobe en el seu partit un lloc confortable. Potser perdrà quatre militants (que tornaran al solc), però segur que guanyarà vots, i vots de qualitat. Hi ha valencians amb dimensió catalana en el seu partit. Ho sap vosté? Segur que hi ha molts més dels que vosté calcula. Estan tots ben callats. Ja se’n guardaran prou...!. I hi ha valencians de dretes amb dimensió catalana que podrien fer-se del seu partit. Açò no hauria de ser necessàriament una revolució en el seu partit de dretes, sinó una metamorfosi sorprenent, modernitzadora i civilitzada. En canvi, per a la terra valenciana si que seria una gran i saludable sacsejada. Mentre no hi haja una dreta valenciana, valencianista amb dimensió catalana, que coincidesca i ‘faça pinya de país’ amb l’esquerra valencianista, aquesta terra continuarà arrastrant un trauma. Quan la dreta torne a ser raonable i admeta tranquil.lament la dimensió catalana de València i viceversa ... i les Illes, en eixe moment començarem a caminar i a ‘anar per feina’, com diuen a Barcelona. El país necessita la ‘dreta-valenciana’ raonable.

Simplement té vosté que parar compte quan li parlen en valencià, senyor president. Fent-ho, acabarà per reconéixer la mare perduda. I al.lucinarà, en el bon sentit del terme. I un bon dia es trobarà convencent al sector reticent de paisans seus de la Vega Baixa de que estudiar valencià els convé molt i, a més, és preciós.

Hem d’eixir al carrer

No vull semblar somniatruites, com diuen els del nord, ni optimista-poc-trellat. Sóc conscient que pot vosté fer molt de mal a la pervivència de la llengua i del país: vosté directament i pels seus còmplices responsables de Cultura del seu Govern. ‘Fragilitat’ és l’estat permanent de la nostra llengua. Però no acabarà amb el país de cap de les maneres, no es faça il.lusions! Ara bé: hem perdut massa temps i no podem aguantar eixe retrocés que vosté vol implantar. Tinga coneiximent, si us plau, senyor president! I escolte esta cançó: Viurem, viurem, per damunt de tot viurem!

És per això que vull sumar la meua discreta veu -com una més- a totes les veus de col.lectius, entitats, professionals i personals que estan convocant a una gran manifestació el dia 27 d’abril en la que caiga vosté en el compte que li estan parlant en valencià (ara si, per favor, pare atenció!) una multitud immensa de valencians que reproven enèrgicament els seus embolics i les seues polítiques i els seus projectes de llei que volen assestar colps de destral a l’arbre lingüístic i als drets de la població. Perquè pare vosté compte que la llengua no té drets ni és maltractada ni és afavorida. La llengua no és res, no existeix. Els que existeixen són les persones que la parlen. Eixes persones són les que tenen drets, els que són maltractats o afavorits. Són els que li parlen en valencià.

No sé si ho aconseguirem. No sé si s’està treballant suficientment la convocatòria d’aquesta manifestació. No sé si arribarà voste a percebre la immensitat de població que reprova la seua política bananera de triler baratet, a hores d’ara. Si la gent jove no ix al carrer, -potser és que tenen unes altres maneres de manifestar-se-  considere vosté, senyor president, igualment que som molts més dels que vosté podrà manipular.  

La secessió lingüística es planteja, posem per cas, quan uns grups o entitats d’Andalussia pretenen i reivindiquen que allò que parla la població andalussa no és una de les formes lingüístiques de l’idioma espanyol (o castellà) sinó un idioma distint, independent i autònom per ell mateix

Hi havia una família que tenia un camp de tarongers del qual obtenia cada any una collita de taronges normals, relativament bones. Esta família era de l’opinió que les seues taronges eren més dolces que la mel, eren absolutament especials, eren diferents de les que donaven els camps veins, eren autènticament desiguals a les de la seua classe i categoria, tot i que ningú distingia diferències apreciables.

Així ho deien i així ho defensaven de totes totes. I en conseqüència, rebutjaven els avantatges de la cooperativa, treballaven per separat, les envasaven a banda, les oferien en solitari... en caixons luxosos de mobila, i embolicades en seda natural; i havien de posar-les a un preu molt alt per a suportar els costos; eren difícils de vendre. Tot això anunciava una perspectiva ruinosa; a poc a poc els arbres anirien llampant-se i en un temps no molt llarg s’acabaria per abandonar la finca.

Però el misteri era que, tot i la qualitat tan especial que atribuien a les seues taronges, aquella família no les menjava les seues taronges; menjava les d’uns altres camps, preferia menjar-ne unes altres... o els resultava precís menjar-ne unes altres. Com es podia entendre això?

Esta estranya família, preparava amb les taronges de la seua finca, cistelles molt boniques i amb elles decorava la casa o les posava a la porta del carrer per presumir; encarregava a algun pintor quadres amb les taronges de la seua finca; i penjava els quadres; feia exposicions... Però no les menjava les seues taronges.

Als xiquets de l’estranya família els era permés jugar amb les extraordinàries taronges de la seua finca; i malbaratar-les, si volien. Pintaven cares ridícules en les taronges, les retallaven la pell amb mala pata, n’escrivien paraules grolleres o dibuixos obscens, jugaven a esclafar-les o a xafar-les, les disfrassaven amb trajes regionales i amb espardenyetes. Però no les menjaven. Menjar, menjaven les que duien de fora.

Quina forma de perversitat és la que subjau en estes actituds contradictòries? Quin és el degenerat patró de conducta que impulsa alguns conciutadans d’esta terra a exigir per a les formes lingüístiques valencianes la desmesurada i enorme categoria d’idioma independent, distint, autònom, separant-lo, desmembrant-lo de les altres formes lingüístiques de les quals forma part indisoluble ... i, al mateix temps, estos conciutadans que defensen estes exigències tan increibles com fantasioses per a la nostra llengua com és que no parlen mai en esta llengua nostra, sinó en castellà què és el molí que gasta Espanya per a moldre i triturar l’idioma que Jaume I ens va donar fa 800 anys? Quína espècie d’instint canalla els instal.la eixa cara de cement armat?

Si Teodor Llorente, si Constantí Llombart alçaren el cap i veieren la gloriosa institució de Lo Rat Penat, ocupada i dirigida per impostors que traicionen la mateixa essència d’aquella entitat que va impulsar la Renaixença -la restitució de la nostra llengua als nostres llavis, als nostres llibres, als nostres carrers, a les escoles i a la vida pública- si aquells activistes alçaren el cap, segurament patirien un infart letal.

Maria José Castellà, Alcaldosa de la ziudaz de Balànsiya, fa de cos damunt l’Estatut d’Autonomia i dictamina sobre la llengua, per les castanyes que l’autoritzen des de la seu consistorial, a burlar la llei i l’Acadèmia de la Llengua. (No hi ha mecanismes de càstig als polítics que es caguen en la llei?) Ella és torrentina, no molt de Torrent, més bé de Torrente. I de vegades es menja una taronja d’aquelles del superhort familiar que fa taronges increibles, però abans aguaita pels costats, que no la pillen ... En general, amaga els defectes i menja les taronges castellanes.

L’Alcaldosa, tira la pedra i amaga la mà. Ara vol fer memòria de l’abuela. Una abuela a la que va driblar quan calia. Ara si!: li dedica un pont a la Rita, la nomena ‘dona gran’...; quina manca de referents honorables, aquella senyora de mala conducta...

Quina forma de perversitat és la que subjau en aquelles actituds contradictòries? ... La llengua per terra, com un motxo per escampar la brutícia, per emboirar el trellat. Quin patró de conducta degenerat encaixa amb l’actitud paradoxal del secesionisme lingüístic valencià gestionat des del desús de la llengua? Sens dubte, una mentalitat folkloritzant: la folklorització posa en marxa procesos en els que s’estableix la preeminència d’elements superflus i poc rellevants molt per damunt dels components bàsics i fonamentals. L’acció folkloritzant és tòxica en tant que procura confondre en base a proposar una iniciativa sense recorregut o destinada a avortar. És una forma d’engany o de banalització encoberta.

La secessió lingüística de les parles valencianes aïlla i redueix dràsticament els recursos i el camp de moviment en la comunicació. La comunitat valenciana - catalana - balear ofereix una extensió molt àmplia i molt cómoda per al trànsit de vectors comunicatius.

La secesió lingüística injectaria a les parles valencianes una precarietat i una llavor de raquitisme què sens dubte es resoldria en un col.lapse per inanició tant de procediments expressius com de continguts expressats.

Però el que ha de saber el gros de la població valenciana és que per part d’Espanya -i encara més per part de França- hi ha un propòsit clar i una estratègia sofisticada i ben emmascarada per a la cancelació de la nostra llengua catalana; un propòsit i una estratègia que es proposa com a primer objectiu l’erosió del País Valencià, perquè es tracta d’un territori amb menys potència i, per tant, més vulnerable i més fàcil d’atacar.

És per això que la immensa majoria dels promotors d’un secessionisme lingüístic al País Valencià són conscients del parany que paren i són agents de la castellanització de la nostra societat. En una proporció molt gran els que promouen la secessió, utilitzen a més estratègies més agresives i més bel.ligerants.

La possibilitat de guanyar el futur o de perdre’l, en la qüestió lingüística no és possible predir-la. Tenim un marge de terreny guanyat en molts aspectes que sembla garantir un futur pròsper. Però la intervenció de forces polítiques enemigues del País pot arribar a malbaratar part d’eixe marge que s’ha aconseguit.

Malauradament, bona part de la nostra població no és conscient que Espanya mai ha estat un bon negoci per als valencians ni continua sent-ho actualment. I això neutralitza la capacitat de resistència que resulta indispensable per a un futur lingüísticament pròsper en la nostra terra.

Els botiflers són encara molts i la vulnerabilitat del País és encara relativament alta.

És precís estendre entre la població la consciència i la necessitat de reversió d’allò que hem cantat a sovint des de fa anys: ... el nostre plat cada dia ens el torneu a llevar, l’aparteu amb elegància com si no tinguérem fam. I amb rabossera elegància ens heu forçat a oblidar que si sentim buit el ventre és per manca de menjar.

Trobe que aquest punt de vista proporciona un angle d’observació panoràmic i envoltant alhora. Per això no he pogut estar-me d’aportar alguna reflexió més al discurs de Jorge García.

Acoste doncs el zoom del teleobjectiu a una de les branques del patrimoni musical: aquella que l’article esmentat inclou en una somera enumeració, quan diu “una melodia popular que corre de boca en boca”, és a dir, la música de tradició oral.

La música de tradició oral, altrament dita música tradicional, suporta també aquella invisibilitat que pateix tot el patrimoni musical per la seua naturalesa sonora. Però a més, la música de tradició oral és víctima específicament d’unes altres invisibilitats.

En primer lloc, la invisibilitat derivada de la seua incardinació a la cultura tradicional, és a dir, a tot aquell univers de la societat rural que començà el seu decliu amb la revolució industrial i amb la nova cultura urbana que va anar generant-se al seu recer.

A primeries dels anys 70 del segle XX, al nostre país valencià es produí una reacció per part de sectors pro democràtics en el sentit de girar els ulls cap al patrimoni tradicional, posant-lo en valor després de tocar fons durant algunes dècades en el menyspreu de la llengua i d’altres elements de la vella cultura autòctona. La vergonya de ser com érem tocava fons especialment per la llengua i per la música dels nostres avis.

Avui a 2020 una part relativa de població s’ha redimit d’aquell servatge; però a una altra part de ciutadans molt considerable continua semblant-los vergonyosa la forma antiga de cantar, i continua semblant-los ridícul l’ús de la llengua per a pràctiques culturals. Per a aquesta porció de ciutadans, la música de tradició oral, és doblement invisible: ni la miren ni consideren la seua existència.

D’altra banda i en segon lloc, el concepte de patrimoni i les vies de la seua preservació també són particulars per a la música de tradició oral. No és ara la primera ocasió que se’m presenta per a comentar aquest raonament. Entenc que el patrimoni, quan parlem de música tradicional, no és principalment el conjunt de cançons i melodies que ens han arribat des de la memòria de les persones d’edat, des dels cançoners i reculls, des dels enregistraments que hem aconseguit; el patrimoni, quan parlem de música tradicional, és sobretot i en definitiva el llenguatge musical que subjau en totes aquelles cançons i melodies; és a dir, el codi lingüisticomusical que mena la conducta musical d’una població, un codi format per elements endèmics i per elements compartits.

Per tant, quina és la via fonamental per a preservar aquest patrimoni? Doncs, considerant que el llenguatge musical no és cap objecte ni cap so sino una actitud que resideix en la conducta de les persones, la via que en definitiva pot preservar aqueix patrimoni és la salvaguarda i la recuperació d’aquella conducta de la població que puga gestionar la possibilitat d’usar i cultivar la música de tradició oral, que les persones puguen regressar a la tradicional manera de conduir-se musicalment. Dit d’una altra forma: que únicament arribarem a preservar aqueix patrimoni si fem possible que la població entenga i gaudisca la manera tradicional de fer música, i que siga capaç d’expressar-se i de crear segons el llenguatge musical de la tradició. Així és com preservarem la “llengua musical” que ens ha arribat des d’anteriors generacions.

Ací hi ha doncs una altra traça d’invisibilitat: el llenguatge musical no es veu. Ni és cosa que puga vore’s ni és cosa que miren en general les administracions públiques sobre qui recau, en primera instància, la preservació del patrimoni cultural, del patrimoni musical, del llenguatge musical de la tradició oral.

I així, a poc a poc, va rescolant-se pel desaigüe de la pica un estil, un altre estil, una forma de cantar, una família melòdica, una mania rítmica, una rutina harmònica... tot va rescolant-se cap avall, cap a les tenebres, cap al país de la invisibilitat definitiva, mentre el sol a l’exterior repenja un croma d’escasos cromatismes ni en els colors -que no es filen- ni en les músiques, que tampoc.

I una última invisibilitat que afecta la música de tradició oral al nostre país: la que pateix aquell arxiu sonor, la Fonoteca de Materials que vam treballar en les dècades dels anys 80 i 90 i que t’ofereix la possibilitat de sentir molta gent major dels nostres pobles com canta i com toca cançons i cançons, melodies i melodies, i de tornar a sentir-les una volta i una altra i una altra més, fins que arribes a entrar al jardí sonor que ens ha portat la tradició, i acabes formant-ne part. No es veuen enlloc els discos de la Fonoteca, no es mostren les cançons per internet, no naixen noves propostes ni apareixen projectes a partir d’aquell univers sonor, ni tan sols es pot fer la necessària immersió lingüisticomusical per a continuar construint. És invisible també la Fonoteca de Materials.

En uns i altres països, zones o àmbits territorials, s’emplacen focus que il·luminen paisatges sonors estimulants i diferents, que deixen vore altres maneres de cantar, altres maneres de fer música, maneres que els seus pobladors coneixen des d’antic: aromes diferents i excitants, sabors abellidors i nutrients, maneres sorprenents d’organitzar sons. Allà i més enllà ens ofereixen opcions enriquidores; i allà i més enllà podrien demanar-nos: i vosaltres com ho feu? què no ens mostrareu una altra manera de fer?