Organitzar un congrés no és tasca senzilla, no només pels diversos protocols que exigeix sinó també per la quantitat de debats que es generen prèviament en cada una de les comarques del país. El balanç que d'un congrés a un altre es fa, serveix no només per consolidar un espai de lluita, de defensa de la classe treballadora, sinó també per reforçar un sindicalisme imprescindible per a la nostra acció sindical. Efectivament, el repàs a la política sindical, a l'organització, als estatuts, a les diverses àrees en què treballem (dones, salut laboral, medi ambient, relacions internacionals, etc.) és el preludi de futures accions. I és precisament pels objectius que ens mouen, que comptarem amb una àmplia representació institucional, política i social, a més d'una trentena de sindicats de diversos territoris de l'Estat i també de França, Itàlia, Portugal i Sàhara Occidental, organitzacions cíviques i sindicals amb les quals hem treballat estretament i amb qui compartim objectius semblants.

No considerem el congrés com un aparador de fites aconseguides, que també ens agrada recordar, sinó que pretenem reflexionar de manera col·lectiva sobre els reptes que hem de treballar amb la mirada sempre fixa en els drets de les treballadores i treballadors, en la salut laboral i el medi ambient, en el feminisme i la política internacional, etc. Comptat i debatut, és aquesta una trobada que ens servirà per debatre i reflexionar sobre la manera de combatre el neoliberalisme. En aquest sentit, cal destacar la conferència internacional que tindrà lloc divendres, de 9 a 14 h., que tractarà sobre “Els reptes del sindicalisme al segle XXI” i on participaran sindicats i plataformes laborals convidades. Serà, fet i fet, una reflexió col·lectiva sobre la situació de la classe treballadora, que ha de ser la base de la política sindical dels pròxims anys.

La veu del Congrés és la veu de vora 23.000 afiliats i afiliades de diversos sectors: ensenyament, administració, metall, indústria, comerç i serveis, ferroviari, etc. I perquè aquesta veu és la nostra força, el congrés d'aquest cap de setmana planteja la necessitat de treballar per la cohesió i vertebració de la societat civil organitzada. Intersindical hi aposta clarament i així ho ha manifestat en cada una de les actuacions que ens mouen, amb el propòsit de la cerca d'un model de relacions socials i laborals fonamentats en els principis d'igualtat, solidaritat i justícia. I unit a aquest propòsit, la construcció d'un model productiu, la reforma fiscal i financera, la fi de l'espoli fiscal, la sostenibilitat, la defensa del medi ambient, la millora de l'autogovern, l'empoderament social, l'assumpció de la perspectiva de gènere de manera sistemàtica i transversal, etc.

Diverses jornades precongressuals i postcongressuals organitzades per Intersindical Valenciana resumeixen els eixos de la nostra acció sindical de la mà de l'organització d'un poble assetjat pel neoliberalisme. Pensions, joves: claus i reptes; medi ambient: aigua, terra i vida; infrafinançament al País Valencià; dones: reptes del moviment feminista al món; drets lingüístics, habitatge, cultura, inclusió, antifeixisme, valencianisme. Aquest congrés servirà com a engranatge que impulse l'assoliment d'un moviment social unitari, una eina imprescindible per a la classe treballadora. D'una banda, per vertebrar els moviments socials al voltant de la necessitat de mobilització transversal sota l'aixopluc d'un marc reivindicatiu de consens; de l'altra, per continuar donant impuls a les diverses plataformes.

Sabedors que la nostra veu és la nostra força, animem els treballadors i treballadores a sumar-se al nostre projecte sindical, que és i serà participatiu, plural, feminista, vinculat al territori, autofinançat i assembleari.